Que el president del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el socialista José Félix Tezanos, sigui el blanc de les crítiques de l’oposició espanyola no és nou. El PP, Vox i Ciutadans sempre l'han acusat d'inflar les enquestes per ajudar Pedro Sánchez. El que sorprèn és que ara Podemos hagi posat en dubte els baròmetres demoscòpics que fa aquesta institució pública mensualment. La formació morada denuncia que Tezanos “ha manipulat” les dades del baròmetre de març per “modificar a la baixa” l’estimació de vot cap a Unides Podem i per atribuir la baixada a la crisi per la rebaixa de condemnes d'acord amb la llei del només sí és sí.

Fonts del partit asseguren que la situació és “gravíssima” i que “no té precedents” i, a més, recorden que “aquesta classe de pràctiques posen en dubte una institució clau”. Per tot això, continuen les fonts, exigeixen d’entrada que Tezanos doni “les explicacions pertinents de forma pública i immediata”. La secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha reblat a Twitter que esperen “totes les explicacions del senyor Tezanos”.

Tant Belarra com el partit es basen en l’anàlisi de microdades que ha fet de l’última enquesta el professor de Filosofia Política a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Carlos Fernández Barbudo. En un fil de Twitter denuncia el tractament perniciós de les dades en brut que, al seu entendre, ha permès “reduir artificialment” les dades de la coalició.

 A grans trets, el professor detecta que, en el baròmetre de març, la intenció de vot dels partidaris de Sumar, la formació impulsada per Yolanda Díaz, s’inclou dins de l’apartat ‘altres partits’ i, en canvi, en el de febrer, aquests suports es contemplaven per a Unides Podem. Al seu entendre, aquest canvi en la metodologia resta la projecció electoral als morats i, fent els números, el professor creu que l’estimació de vot s’hauria d’haver situat al 12,7%, i no al 10%, tal com es va decretar.

En la projecció de març, Unides Podem va perdre la tercera posició en benefici de Vox. El CIS va donar un 10% en intenció de vot directa per darrere dels 10,1% de l’extrema dreta. L’organisme públic reflectia, com és habitual, un reforç per a Pedro Sánchez, a qui li vaticinava un augment de sis dècimes respecte al febrer amb 32,7% dels suports.

Això malgrat el cas de corrupció Mediador, que esquitxa el PSOE perquè la trama, suposadament, estava liderada per l’exdiputat socialista Juan Bernardo Fuentes. Tot i els esforços de la dreta per magnificar-lo, Alberto Núñez Feijóo va patir un retrocés important passant del 29,8% al 28% en la projecció de vot. En qualsevol cas, el més destacat és que els morats havien obtingut 4,2 punts menys respecte els aconseguits al gener (14,2%). Al febrer, la formació morada s’havia situat al 12,5% en plena crisi per la reforma impulsada pel PSOE de reforma la llei estrella d’Irene Montero.

Una figura qüestionada

José Félix Tezanos presideix el CIS des del 2018, moment en què va abandonar l’executiva del PSOE. Des de llavors, sempre ha estat el punt de mira dels partits de l’oposició al Congrés dels Diputats. Creuen que les enquestes no són neutrals i que malden per afavorir els interessos electorals del PSOE. De fet, és recurrent que el PP, Vox i Ciutadans en demanin la dimissió. Producte de les polèmiques que ha suscitat, Tezanos ha hagut de comparèixer més d’una vegada a la cambra baixa a petició dels grups de l’oposició.