El Congrés dels Diputats començarà a debatre la proposició de llei orgànica d’Amnistia, presentada pel PSOE, a partir del ple ordinari convocat el 12 de desembre. Serà llavors quan els grups polítics poden presentar esmenes i s’esperen que els grups catalans presentin algunes per blindar bé aquesta llei de l’oblit de les responsabilitats penals, administratives i comptables per haver impulsat el procés d’independència de Catalunya, que abraça fets des de l’1 de gener de 2012 fins el 13 de novembre de 2023. Un dels esculls expressats és que caldria polir el punt que fa referència al delicte de terrorisme per tal de poder amnistiar els afectats de Tsunami Democràtic i els 12 CDR investigats per l’Operació Judes, i a qui la Fiscalia demana fins a 27 anys de presó. Ara, també s’obre la porta a reinterpretar o lligar millor que la motivació o l’agreujant per ideologia o nació -és a dir, accions contra independentistes o contra espanyolistes- puguin ser amnistiables.
🔴 Manifestació contra l'amnistia a Madrid avui, EN DIRECTE
La penalista Olga Arderiu ha exposat en una jornada jurídica sobre la proposició de llei d’amnistia, celebrada aquest dilluns al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), que en l’apartat d’excepcions a ser amnistiables, hi ha els fets qualificats com a delicte de terrorisme, amb uns requisits com ara que ha d’incloure fets de gravetat, com l’assassinat o una mort dolosa, i quan hi hagi fermesa de la sentència, a més dels delictes amb motivació d’odi i discriminació. En aquest cas, l’advocada de la presidenta Carme Forcadell en el judici al Suprem, ha fet èmfasi que la llei proposada pels socialistes "exclou expressament la motivació per ideologia i nació", fet que podria incloure en l’amnistia encausats i condemnats per aquest xoc entre independentistes i espanyolistes, que s'ha produït bàsicament en manifestacions i a les xarxes socials. Hi ha juristes que no ho veuen del tot clar, i esperen que s’especifiqui millor, i d’altres que comparteixen el criteri de la presidenta de la comissió de Dones Advocades de l’ICAB.
Què diu la llei d’amnistia?
A l’apartat de “queden exclosos” de l’amnistia, a més dels actes dolosos contra persones, els actes tipificats com a delictes de tortura, de delictes de terrorisme, i de traïció i contra la pau i independència de l’Estat, en el punt f) s’hi diu: “Els delictes l’execució dels quals hagi sigut apreciades motivacions racistes, antisemites, antigitanes o una altre classe de discriminació referent a la religió i creences de la víctima, la seva ètnia o raça, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, raons de gènere, d’aporofobia (odi al pobre) o d’exclusió socials, la malaltia que pateix o la seva discapacitat, amb independència que aquestes condicions o circumstàncies concorrin de forma efectiva a la persona a qui va recaure la conducta.”
Certament, la llei no precisa el supòsit d’ideologia i nació, que sí recull l’article del Codi Penal, que s’usa per augmentar un càstig, com ara unes les lesions amb l’agreujant de discriminació per racisme.
El Codi Penal inclou tres supòsits delictius en l’apartat d’Odi i Discriminació: l’article 510.1 a i b del Codi Penal, que castiga d’un a quatre anys de presó i multa qui públicament fomenti, promogui o inciti a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra una persona per tots els supòsits esmentats, com per la seva orientació sexual; així com qui ho elabora i difon; i l’article 510.2 del Codi Penal, que castiga amb penes de 6 mesos a 2 anys, qui lesioni la dignitat de les persones per humiliació, menyspreu o descrèdit, i, finalment, tot tipus de delicte on s’apreciï l’agreujant de discriminació, que recull l’article 22.4 del Codi Penal.
La Fiscalia del servei de Delictes d’Odi de Barcelona, que encapçala la fiscal Marta Gloria López Català, recull en la memòria del 2022 que va presentar 74 escrits d’acusació. El principal motiu de discriminació en aquests escrits contra encausats va ser per orientació sexual, amb 22 casos; seguit per nació o xenofòbia, amb 15 casos; per ideologia, amb 13 casos; a més de raons de gènere (11 casos), racisme (6), identitat sexual o de gènere (4), religió o creences (3), i antisemitisme, malaltia i discapacitat, amb un cas cada un.
Independentistes i feixistes
Si finalment la llei d’amnistia inclou els casos de delictes d’odi per ideologia, un dels recents condemnat que s’hi podria acollir és un jove independentista de l’Alt Empordà, condemnat, aquest novembre, a 2 anys i 4 mesos de presó per haver coaccionat una dona que duia una bandera espanyola i que amb una desena de persones va anar a donar la benvinguda al rei Felip VI, a l’Estació de França, de Barcelona, el 9 d’octubre de 2020, on hi havia unes 500 persones que protestaven contra el monarca. La magistrada li va augmentar la pena en aplicar-li els agreujants d’odi per ideologia i d’actuar amb abús de superioritat, en grup. L’advocada del noi, Norma Pedemonte, ja ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona perquè tombi el càstig, que el podria fer entrar a la presó. La penalista no té clar que el jove es pugui acollir a l'amnistia amb l'actual redactat de la llei, consultada per ElNacional.cat.
En el cas oposat, també podrien demanar ser amnistiats quatre joves ultres condemnats a 3 anys i 6 mesos de presó per haver apallissat a un jove independentista, després d’una concentració espanyolista a la plaça Artós de Barcelona, el 17 d’octubre de 2019, molestos per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans. En concret, el jutge els va condemnar, el setembre passat, per un delicte de lesions, amb les agreujants d’actuar amb abús de superioritat i de discriminació per ideologia, i l’atenuant de reparació del dany a un d'ells en haver aportat al jutjat una part dels 10.800 euros de la indemnització imposada.
La mestra de Sant Andreu de la Barca
El cas més punyet per a la comunitat educativa és que continuï oberta una causa penal contra una dels vuit mestres de l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca per haver comentat els incidents de l’1-O amb els alumnes a classe. Un pare, agent de la guàrdia Civil, va denunciar que s’havia ofès als alumnes i la Fiscalia del servei d’Odi va impulsar l’acusació. El jutjat de Martorell a qui va recaure la causa va arxivar el cas el 2019 en no veure-hi delicte, i no va ser fins el març d’aquest any que l’Audiència de Barcelona va validar l’arxivament per a tots els mestres menys per a una professora. La Fiscalia ha informat a ElNacional.cat que aquest cas segueix endavant, i si no arriba abans l’amnistia serà jutjada per un delicte d’odi i també contra la integritat moral. El menor de 12 anys i el seu pare, membre de la Guàrdia Civil, asseguren que la mestra va dir-li davant tota la classe: “Deus estar content amb el que va fer el teu pare ahir." La professora ha negat haver dit aquesta frase, però, per a l’Audiència de Barcelona, s'han d'aclarir aquests extrems “en altres fases”, és a dir, en una vista oral.
Crits al jutge Llarena
Un altre dels casos que podria ser amnistiables és el de Carles Ruiz, conegut per Xarly, un veí de l’Empordà pendent de judici per haver escridassat el magistrat Pablo Llarena, quan sortia en cotxe d’un sopar en un restaurant l’estiu del 2018. La Fiscalia li demana un any i sis mesos de presó i pagar una multa de 1.440 euros per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. El seu advocat, Josep Rosell, ha afirmat a ElNacional.cat que ha parlat amb el seu client i que “no es pensa acollir a cap llista d’amnistia perquè no ha comès cap delicte”. No va ni ser detingut en aquell moment. El judici s’ha de celebrar al jutjat penal 3 de Girona i estava pendent de recursos perquè el jutge Llarena declari de forma presencial, com demana la defensa, o per videoconferència.
Rosell també té altres persones encausades en procediments pel procés d’independència de Catalunya i sosté que “les persones que s’han manifestat, és un dret que no requereix cap perdó. Són temes polítics, no penals”. I recalca que no s’ha produït violència vers les persones.
Piuladors a la via penal
També hi ha causes penals obertes contra la llibertat d’expressió a les xarxes socials, la majoria contra ciutadans en defensa de l'escola catalana i independentistes, ja que en la majoria de casos de ciutadans espanyols es considera que exerceixen llibertat d’expressió. El cas paradigmàtic és la denuncia contra l’expresident del PP Pablo Casado per haver insultat la comunitat educativa i mentir, en assegurar que es posen pedres a les motxilles dels nens si no parlen català, per a la Fiscalia i el jutge va ser considerat llibertat d’expressió.
Per exemple, si no són amnistiats, tres ciutadans aniran a judici per haver realitzat piulades “humiliants”, a parer de la Fiscalia, contra una família de Canet de Mar, que va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés a l’escola Turó del Drac que la classe de P5 on va la seva filla es realitzin el 25% de les classes en castellà. El titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona va tancar la investigació contra ells el maig passat pels delictes contra els drets fonamentals i un delicte d’odi, com els acusava la Fiscalia. L’Audiència de Barcelona té pendent de resoldre els recursos presentats per advocats defensors contra el seu processament en considerar que aquestes expressions a Twitter, fetes el desembre de 2021, s’emmarquen en el dret a la llibertat d’expressió, l’humor i en el debat sobre la judicialització de l’ús del castellà a l’escola catalana. Per al quart investigat, el jutge va decretar el sobreseïment.
Fins i tot, el Tribunal Suprem, el juliol de 2022, va revocar l’arxivament de la causa contra tres persones que van publicar a Twitter uns missatges, acompanyats de fotografies, en els que s’identificava la lletrada de l’Administració de Justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro. Aquesta funcionària va ser testimoni protegit en el judici contra els independentistes catalans en el Tribunal Suprem, ja que ella va protagonitzar els escorcolls en el Departament d’Economia per descobrir els organitzadors de l'1-O, el setembre del 2017, i va explicar la pressió viscuda i que els Mossos la van haver de treure per l’edifici del costat, el teatre Coliseu. L’Advocacia de l’Estat també ha aconseguit que es reobri un altra causa contra un ciutadà que va piular contra Del Toro.
La llista de possibles amnistiats no és pas curta.
