Es reconeixen drets a independentistes, dos anys després de la seva detenció. La sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional ha estimat el primer dels recursos interposats per les defenses de dos dels tretze veïns encausats el 23-S per terrorisme, en l'anomenada operació Judes, contra la decisió del titular del jutjat central d’instrucció 6, el magistrat Manuel García Castellón, de denegar diferents diligències d’investigació sol·licitades. En concret, el tribunal reconeix el dret de les defenses a accedir sense limitacions als enregistraments de les comunicacions intervingudes, ja que fins ara només s’havien incorporat transcripcions parcials i traduïdes per la mateixa Guàrdia Civil, segons informa avui Alerta Solidària, formació que porta la defensa de tots ells.

A més, l’organització informa que se’ls ha reconegut el dret d’accedir a les resolucions judicials que van acordar aquelles intervencions telefòniques, les escoltes als domicilis i les valises de seguiment i micròfons als vehicles ordenades pel jutge. Així, assegura que “serà la primera vegada des de l’inici de la instrucció que les defenses podran accedir a elements que fins ara seguien sota secret”, des que van ser detinguts els nou integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR), el setembre del 2019. Pel que fa a la petició de les defenses de poder accedir al conjunt de la peça principal i, en particular, a tot allò que faci referència als encausats del 23-S, la sala d’apel·lacions no s’hi oposa. Alerta Solidària sosté que “de nou es posa de manifest el bloqueig constant i total que el jutge instructor fa a les defenses de les encausades”, i com després de més de dos anys de causa les irregularitats continuen. "Constatem com tot el procés de les detingudes 23-S està mancat de les garanties mínimes que hauria de gaudir qualsevol procediment, i malgrat això des d'Alerta Solidària manifestem que seguirem lluitant per posar-hi fi", declara l'organització de l'esquerra independentista.

L’acusació

L’estiu passat, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va presentar el seu escrit en la fase final de la instrucció sobre els nou CDR detinguts el 23 setembre de 2019 en el marc de l’anomenada operació Judes i quatre més acusades posteriorment. El fiscal va presentar l’escrit tot i que la Guàrdia Civil no va poder demostrar que tinguessin explosius. La Fiscalia demana que els tretze siguin processats per pertinença a organització terrorista, delicte al qual se suma el de tinença i fabricació d’explosius per a nou dels acusats, segons l’escrit del ministeri fiscal. En aquest escrit, el fiscal considera acreditat que pretenien atemptar contra “objectius prèviament seleccionats”. I, l'octubre passat, el jutge va rebutjar anul·lar el procediment.

En concret, la Fiscalia atribueix el delicte de pertinença a organització terrorista a Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Rafael Joaquín Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. A més, per a nou d’ells, suma el delicte de tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies explosives o inflamables de caràcter terrorista. L’acusació d'aquests delictes és per a Garzón, Garcia, Pascual, Casoliva, Tomàs, Codina, Ros, Duch i Delgado.

Drets

Ara, la secció 2a del penal de l'Audiència Nacional ha reconegut el dret a accedir a la informació incriminatòria a dos dels processats, Jordi Ros i Queralt Casoliva. En concret, exposa que "l'instructor fa contínua referència a les intervencions telefòniques, instal·lació de dispositiu d'escoltes, balives de seguiment, ja que d'acord amb els resultats de tals intervencions es construeix el relat fàctic que conté la resolució i acorda el processament dels apel·lants", per això, afegeix, "no es pot negar l'oportunitat i conveniència que els afectats per tal resolució inculpatòria tinguin accés als elements tinguts en consideració per verificar la imputació, que ho inclou tot, des de les intervencions telefòniques a fins i tot al registre de les escombraries llençades en un contenidor per un dels processats".

El tribunal insisteix que en la resolució denegatòria l'instructor indica que no és possible que l'òrgan judicial valori la pertinença de les diligències que vol el recurrent si no justifica la seva utilitat en relació amb les certificacions i diligències denegades. La sala, però, expressa que "no comparteix" el raonament del jutge Garcia Castellón, ja que "l'apel·lant en el seu recurs de reforma sí que ha justificat la necessitat de la pràctica d'aquestes diligències, sense que calgui una justificació exhaustiva de la sol·licitud de la prova". I precisa que "només cal la indicació dels motius de les diligències sol·licitades són precises per a l'adequada defensa."

Alerta Solidària sempre ha denunciat indefensió dels independentistes encausats. A més, el jutge García Castellón manté en secret una peça contra els suposats organitzadors de Tsunami, que són els principals encausats en el cas Volhov.

Foto principal: Acusats de l'operació Judes, al jutjat / ACN