El càstig per organitzar l'1-O continua als jutjats. L’Audiència de Barcelona ha celebrat aquest matí una vista en què acusats d’organitzar el Referèndum de l’1-O del 2017 reclamen que no se’ls jutgi dos cops pel mateix ni per fets connexos. En concret, l’advocat Ramón Setó, en nom d’Aleix Villatoro, exsecretari d’Acció Exterior, i l’advocada Judit Gené, en nom d’Albert Royo,  exsecretari general del Diplocat, han demanat a la secció 2a que ordeni al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va investigar-los, o a la secció 21 de l’Audiència, que els haurà de jutjar, que resolgui si és competent per assumir la investigació de la despesa  del govern a l’exterior del 2011 al 2017 per promocionar el procés i Catalunya i que investiga un segon jutjat, el d’instrucció 18 de Barcelona, des de la primavera passada. Els acusats ho demanen per no ser doblement castigats. La fiscalia, i fins i tot VOX, s’hi ha afegit a aquesta petició. L’advocat de Francesc Fàbregas, administrador d’El Vallenc i un dels trenta processats per l’1-O, també s’hi ha sumat.

 El penalista Ramón Setó ha exposat al tribunal que la instrucció de la causa principal de l’1-O, al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, es va concloure, però el juny passat la magistrada va reobrir la instrucció, ordenada per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, en acceptar el recurs de la fiscalia que volia fer unes indagatòries i preguntar a certs acusats sobre les resolucions del Tribunal Constitucional per  assegurar-se l’acusació de desobediència. La magistrada - ha afegit Setó-  també va resoldre uns recursos, això no obstant, no va acceptar el seu recurs en el qual li sol·licitava que reclamés al jutjat d’instrucció 18 la seva investigació a Exteriors perquè era en el mateix període, i afecta tres persones del jutjat 13: Villatoro, Royo i Teresa Prohías, directora dels serveis de Presidència.  “La fragmentació de la causa provoca indefensió i poden haver resultats diferents”, ha alertat Setó.

 Per la seva part, Judit Gené ha apel·lat al tribunal de la 2a que doni un pronunciament clar i de fons, i ha assegurat que la causa del jutjat d’instrucció 18  va aparèixer de forma “estranya”, quan ja s’havia acabat la instrucció al jutjat 13 i amb base a un informe del Tribunal de Comptes, el qual estava incorporat en aquest jutjat, i, per tant,  eren coneixedors d'ell les parts i la fiscalia, que és qui va impulsar una querella contra responsables d’Exteriors, com l’exconseller Raül Romeva, al jutjat  d’instrucció 18. “És una fragmentació artificial”, ha declarat Gené, que també ha insistit que s’està vulnerant el dret de defensa i a un procediment amb totes les garanties.

Dues  malversacions

Paral·lelament, la defensa de Royo ha presentat un segon recurs, que ha recaigut a la secció 8a de l’Audiència de Barcelona, contra la decisió de la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de no voler derivar la seva investigació al jutjat d’instrucció 13, en ser el primer a investigar els fets relacionats amb l’organització de l’1-O. Si les dues seccions de l’Audiència dicten resolucions contradictòries, llavors les defenses haurien de demanar  una solució a l’anomenada sala de competències de l’Audiència de Barcelona que resolgui qui dels dos jutjats ha d’assumir tota la investigació o si es mantenen  les dues separades.

El jutjat d’instrucció 18 té, per ara, té una desena de processats i la fiscalia ha presentat recurs perquè també s’inclogui l’exconseller Francesc Homs, que la magistrada Carmen Garcia va descartar en considerar que en la seva actuació no hi ha indicis de malversació  de fons. En concret,  se'ls investiga per si van malversar prop d’un milió d’euros, la majoria en subvencions atorgades sense concurs.  I en la causa del jutjat d’instrucció 13, de la trentena d’acusats, hi ha divuit a qui se’ls imputa haver malversat un total de 4,3 milions d’euros, entre ells Villatoro, Royo i Prohías. A banda, el Tribunal de Comptes té un procediment obert contra els governs de Mas i Puigdemont, amb una cinquantena de càrrecs,  per despeses diferents de la del jutjat d'instrucció 18 en l'acció exterior, que sumen 5,4 milions d'euros.

Foto principal: Una mesa en la votació de l'1-O a Barcelona / Sergi Alcàzar