Front comú entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per internacionalitzar l’actitud del Govern espanyol davant la crisi dels refugiats. En un fòrum a Barcelona organitzat pel Diplocat i l'Ajuntament de Barcelona, que ha reunit diverses autoritats regionals i locals europees, ambdós dirigents han apuntat l’Estat com a obstacle per ser territori d’acollida.

“Ha estat inadmissible i injustificable”, ha clamat Colau, reivindicant que des del consistori “hem fet el màxim possible per atendre les persones que arriben” a la capital catalana. “Encara que (l'Estat) no hagi permès la reubicació, en tres mesos han arribat 600 persones a Barcelona pels seus propis mitjans”, ha reblat.

Que la competència en matèria d’acollida recaigui en mans de l’Estat ha estat negat també per Puigdemont per ser un fre. Després de la carta a la Unió Europea en què l’Executiu català es comprometia a rebre fins a 4.000 persones, ara assegura que davant la “inoperància de l’Estat” es referma en la proposta. “Volem ser ferms en compromisos legals i morals davant dels qui necessiten protecció”, ha defensat.

Preocupació

Per la Generalitat, “aquest no és un passatge difícil més”, sinó “una de les fites més tristes del segle XXI”. Davant d’això, el president ha subratllat que “les respostes” que s’han de donar avui des del Fòrum han de ser “humils, però molt ambicioses”. “Ambició sense fronteres”, ha puntualitzat.

“El Mediterrani que sempre hem volgut font de cultures es converteix en la fossa més vergonyant”, ha denunciat l’alcaldessa de Barcelona, que entén que “si ens volem poder mirar al mirall cada dia, hem de poder fer més”. També ha llançat una advertència: “Si Europa no posa la vida de les persones al centre, no tindrà futur ni autoritat moral per anar pel món a donar lliçons”.

Terra d’exili

Catalunya ha viscut l’exili. Puigdemont i Colau han emfatitzat que el país sent amb intensitat la crisi actual perquè també va viure-ho en les pròpies carns. Han assenyalat el 1939, quan “més de 200.000 persones van veure’s obligades a marxar després de la victòria del general Franco”.

Amb tot, ha explicat Colau, “Barcelona ha estat històricament una ciutat en què la societat civil s’ha posicionat a favor de la pau i els drets humans”. Per fer arribar millor el missatge a les autoritats europees, la líder dels comuns ha exemplificat la implicació de la ciutat per la pau i la resolució del conflicte dels Balcans.