Des que el 1996 José María Aznar i Jordi Pujol van pactar la desaparició del servei militar obligatori a l’estat espanyol, que es va eliminar definitivament l’any 2001, de forma periòdica sorgeixen veus que demanen un retorn d’algun tipus de servei inspirat en l’antiga mili. L’última és la proposta del coronel d’artilleria retirat Antonio Varet Peñarrubia, que a l’últim número de la revista Ejército publica un article titulat "Reflexiones sobre el servicio militar", on planteja un servei de dues setmanes de durada per a nois i noies de setze anys.

En l’article, extractat per El Confidencial Digital, Varet proposa un model inspirat en el projecte d’Emmanuel Macron —a França no hi ha mili obligatòria des del 1997— que preveu que tots els joves, homes i dones, de setze anys, passin un període de convivència d’almenys quinze dies durant les vacances d’estiu amb l’objectiu de "promoure la cohesió nacional", un eufemisme d’adoctrinament que, per millorar l’assimilació, es faria sempre en un territori diferent del d’origen dels reclutes. Les activitats, que no inclourien instrucció militar, es durien a terme en escoles o centres vacacionals.

Activitat curricular

A partir de l’exemple francès, la proposta del militar espanyol passaria per “involucrar ministeris i organismes en l’àmbit nacional, autonòmic i local” per donar forma a un “servei de ‘mili civil’, que podríem anomenar de coneixement general” que afectaria els joves dels dos sexes de 16 a 17 anys i que consistiria en un període d’activitats d’entre dues i tres setmanes, que “s’emmarcaria com a pràctiques obligatòries dins de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, i es duria a terme el mes de juny, just abans de les vacances estivals”, és a dir, just al final del quart i últim curs de l’ensenyament secundari obligatori (ESO).

Segons el coronel Varet, les activitats no serien susceptibles de ser examinades, però l’assistència hauria de ser obligatòria i proposa mesures coercitives com ara la no obtenció del títol d’ESO o no poder accedir posteriorment a la selectivitat o a escoles de formació professional.

Adoctrinament nacional

Com en el model francès, el projecte espanyol també preveu adoctrinar el jovent amb l’objectiu declarat de “reforçar la cohesió nacional”. Per això mateix es preveu explícitament que els joves passin aquest període convivencial fora de la comunitat autònoma de residència, perquè “els nois andalusos, catalans, bascos, extremenys, gallecs, canaris, etcètera, coneguin altres zones d’Espanya i interconnectin amb nois i noies d’altres regions”.

La intenció d’assimilar el jovent a una determinada concepció d’Espanya és patent en la proposta de Varet, que no amaga que la intenció última és que els participants “adquireixin valors nacionals que serveixen per fer més forts els llaços entre les gents de diverses parts de la nostra geografia”, i per això inclouria, per començar, l’hissat de la bandera espanyola cada matí, per continuar durant la jornada amb activitats com “educació física, xerrades sobre valors cívics, conferències sobre diversos aspectes de la nostra pàtria, visita als monuments de la zona i altres activitats culturals”.

Els llocs on es faria aquest servei serien “aquarteraments, establiments militars, residències escolars, bases, etcètera, que estan infrautilitzades i podrien ser condicionades amb un mínim de diners”, que no sortirien del Ministeri de Defensa, sinó del ministeri i les conselleries d’Educació, mentre que Defensa s’ocuparia del condicionament i la preparació dels allotjaments, cuines, menjadors i serveis d’higiene”.

 

Imatge principal: Militars espanyols / Efe