“A l’estimada ciutat de Barcelona i a tots els que lluiten per a desactivar la comissaria de Via Laietana que va ser un centre de la dictadura franquista, cal que aquesta comissaria sigui un centre de la memòria perquè allò no torni a passar. La memòria no és per quedar-se en el passat, sinó que ens il·lumina el present. No hi ha poble sense memòria.” És el missatge del Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, que s’ha transmès aquest dimarts al vespre davant la Prefectura de la policia espanyola en una nova concentració, encapçalada per la Comissió de Defensa, per exigir que aquest edifici, qualificat de la casa dels horrors, sigui resignificat en un centre d’interpretació de la repressió i la tortura.
La campanya per reconvertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria es va reactivar a escala internacional fa dos anys. Un total de 176 entitats d’una vintena de països s’han sumat al reclam per reconvertir la comissaria, en una acció impulsada per una desena d’entitats, com ara Irídia, la Comissió de la Dignitat i Òmnium Cultural, que van engegar la campanya: Via Laietana 43. Fem Justícia, fem memòria, el 20 de novembre 2022, coincidint amb els 47 anys de la mort del dictador, Francisco Franco.
“Fins a la victòria”
“És necessari que es faci memòria i també per recuperar la força i l’energia d’aquells que van lluitar per la llibertat durant el règim franquista“, afirma Pérez Esquivel en el seu missatge des de Buenos Aires, que clou dient: “I com diem en aquesta America Llatina: Fins a la victòria sempre!”
La comissió de Defensa convoca cada primer i tercer dimarts de cada mes una concentració reivindicativa davant la Prefectura de Via Laietana, on intervenen activistes torturats i es fa una interpretació musical. A la cloenda de l’acte sempre es llegeixen els noms dels policies torturadors. Aquest dimarts a la tarda, s’ha llegit el testimoni de Victòria Pujolar, la veu catalana de la Pirenaica, llegida per l’actriu Araceli Bruch, i de Maria Rosa Borràs i Hèlios Babiano, llegit per l’actriu Pepa Arenós.
Pendent des del 2017
Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat defensen aquest canvi, que està pendent que finalment ho validi el govern espanyol en el marc de la nova llei de memòria democràtica. Amb tot, el Congrés dels Diputats ja ho va aprovar el 2017, a través d'una proposta d'ERC. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha assegurat en diverses ocasions que han mantingut contactes amb el govern del PSOE i que confia a assolir aquesta cessió de l'edifici i la seva reconversió en un espai de memòria.