Amnistia Internacional Catalunya (AIC) ha reclamat aquest dijous als diputats del Parlament de Catalunya que enllesteixin l’informe final sobre l’impacte de la covid a residències. En el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament a les Persones Grans i tres mesos després de l’última sessió del Grup de Treball d'Anàlisi de l'Impacte de la Covid-19 en les Residències, Amnistia ha entregat al Parlament un document de prioritats que considera que s'haurien d'incloure a l'informe final. Aquests inclouen impulsar una auditoria independent, fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars i assegurar més recursos, més personal, més transparència a les residències i garantir la participació de la societat civil en la presa de decisions.
"Fa més de tres anys des de l’inici de la pandèmia i les autoritats encara no han complert amb l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per persones grans que vivien en residències", ha denunciat Amnistia Internacional en un comunicat. En aquest sentit, AIC ha assenyalat que encara que l’avançament de les eleccions generals del 23 de juliol afecta els treballs i els temps parlamentaris, això "no pot ser una excusa" i que "ja es fa tard". L'organització de drets humans posa especial èmfasi en el paper del Parlament perquè considera que "pot ser l’últim baluard i garantia en l’accés al dret a la reparació de les famílies de les persones mortes", donat el poc recorregut dels procediments judicials oberts.
Amnistia demana la reparació de víctimes i familiars i construir un nou model residencial
El passat mes de febrer Amnistia va fer arribar al Grup de Treball un document amb aportacions, de les quals considera prioritàries cinc. En primer lloc, demana impulsar una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció en les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. També exigeix fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars, per "fer explícit el compromís de les autoritats en la cerca de la veritat i d’oferir garanties de reparació i no repetició".
De cara a millorar la situació de les residències, exigeix un compromís per a l'augment progressiu de les plantilles per tal que responguin a les necessitats de les persones residents, millorar el sistema d'inspeccions per garantir més recursos, més transparència i conèixer el respecte als drets humans dels residents. Finalment, demana assegurar la participació de residents, familiars i societat civil en tots aquells processos i decisions que els afectin.
Amb tot, el reclam principal de l'organisme és impulsar els canvis legislatius necessaris per consolidar "un nou model residencial basat en la protecció dels drets de la gent gran", per al qual van impulsar el passat 10 de maig la campanya 'Residències amb Drets'. Aquest nou model implica garantir els recursos econòmics i humans necessaris en els centres residencials i incorporar un enfocament de gènere i drets humans.
"No es pot passar pàgina sense investigar allò que va passar, sense rendició de comptes i sense assegurar que s’estableixen les bases d’un nou model residencial que posi al centre els drets humans. Ho devem a les víctimes i a les seves famílies i també per construir una societat que reforci la protecció dels drets de la gent gran" ha afirmat Júlia Pérez Català, responsable de Relacions Institucionals d’AIC, en el decurs de l’entrega del document de prioritats al Parlament.