Jordi Sánchez, juntament amb Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull, ha quedat deslliurat de la pena d'inhabilitació després que el Tribunal Suprem hagi revisat la seva condemna. Sánchez, que durant l'1 d'octubre era el president de l'ANC i després ha estat secretari general de Junts es podria presentar així a unes eleccions. Però, en la seva primera reacció a aquesta decisió a través de les xarxes socials, Sánchez ha denunciat que el Suprem manté la seva condemna a la resta de líders del procés: "El Tribunal Suprem ens continua condemnat entre 5 i 12 anys per haver fet possible l'1-0, malgrat votar mai no pot ser delicte", ha escrit Sánchez, insistint que els presos polítics mai no van tenir un judici just, "com no és justa aquesta revisió de condemna". A més, ha tancat la seva piulada amb un missatge clar: "La darrera paraula la tindrà el Tribunal Europeu dels Drets Humans".
El T. Suprem ens segueix condemnant entre 5 i 12 anys per haver fer possible l’1 0 malgrat vitar mai pot ser delicte. No vàrem tenir un judici just com no és justa aquesta revisió de condemna. La darrera paraula la tindrà el TEDH. https://t.co/bRcyiv9xzR
— Jordi Sànchez (@jordisanchezp) February 13, 2023
En un segon missatges, Sánchez, que avui deixa d'estar inhabilitat i que, juntament amb quatre altres líders del procés, es pot presentar a unes eleccions, ha deixat clar que tot i que això l'afavoreix, no hi ha cap motiu de celebració: "Mentres quedi un sol processat i exiliat pel referèndum d’autodeterminació del 2017 i per les protestes contra la repressió i la sentència del procés, ningú pot celebrar cap decisió judicial. Això no va d’agendes personals, sinó de projecte compartit. Queda molt camí per fer!", ha escrit a les xarxes.
Qui també s'ha referit al TEDH en la seva primera reacció a la decisió del Suprem, que manté l'inhabilitació per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, és Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural. "L'estat espanyol continua titllant de violència l'exercici pacífic de drets fonamentals, mentre renuncia a la democràcia. Del TS mai no n'hem esperat res i la lluita continua al TEDH!".
Des de l'Assemblea Nacional Catalana també s'ha posicionat després de la publicació de la sentència. Des de l'entitat han afirmat, en una piulada, que la reforma del Codi Penal "només ha servit per incrementar la repressió" contra l'independentisme. Des de l'ANC es posicionen, amb aquesta piulada, en contra de la reforma del Codi Penal que Esquerra Republicana va pactar amb el PSOE a finals de l'any passat. "De res serveix pactar amb qui vulnera persistentment tots els nostres drets i llibertats. Cap més pacte amb Espanya per empresonar-nos!", afirma la piulada.
Junqueras, Romeva, Turull i Bassa continuen inhabilitats
Tant Sánchez com Forcadell, Cuixart, Forn i Rull van quedar en llibertat el juny del 2021 amb l'aplicació de l'indult parcial aprovat pel Govern de Pedro Sánchez, però mantenien les condemnes d'inhabilitació fins avui. Ells cinc sí que s'han vist beneficiats per la reforma del Codi Penal, tot i que l'expresident de l'ANC hagi assegurat que "ningú pot celebrar cap decisió judicial", però la decisió del Suprem no ha estat la mateixa per a tots els presos polítics. Seguint el mateix criteri de l’instructor Pablo Llarena, el Suprem condemna Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pels delictes de malversació i desobediència i els manté la inhabilitació fins al 2031.
Queixes de Josep Rull per una sentència arbitrària
Un dels altres presos polítics que ha vist avui extingida la seva pena per inhabilitació ha estat Josep Rull, i ho ha fet en la mateixa línia que Jordi Sànchez, fixant-se més en el cas dels seus companys: "Un Tribunal Suprem que es continua movent amb paràmetres polítics, retorçant el dret fins a extrems inaudits i arbitraris", ha escrit a Twitter. A aquests missatges s'hi ha sumat Joaquim Forn, que actualment forma part de la junta directiva d'Òmnium: "Cap sentència del Tribunal Suprem blanquejarà el judici farsa ni els anys a la presó. Ens veiem al TEDH!", ha escrit qui durant l'1-O era conseller de l'Interior del Govern de Carles Puigdemont.