El líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va fer un pas endavant aquest dilluns i va demanar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats. Una proposta que ja ha estat descartada pel PSOE en considerar que és una estratègia de Junts per negociar els pressupostos espanyols. “No hi ha cap intenció ni necessitat”, han afirmat. En aquest context, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha recordat que el 2018, quan Sánchez estava a l'oposició, va exigir a Mariano Rajoy sotmetre's a una qüestió de confiança si no aconseguia aprovar els pressupostos. En aquest sentit, en una publicació al seu compte de X, Turull ha advertit que la coherència "és un element indispensable" per tal de generar confiança. "Potser ens estalvia molta feina", conclou. 

Qüestió de confiança a l'Estat espanyol

Jordi Turull fa referència a la petició de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, que es va produir només 6 mesos abans que el socialista arribés a la Moncloa. El març del 2018, en una roda de premsa des de la seu dels socialistes, al carrer Ferraz, Sánchez va advertir que "si el president no pot aprovar la seva principal llei el que ha de fer, com a obligació constitucional, és sotmetre's a una qüestió de confiança". Gairebé 1 any després d'aquesta petició de Sánchez, va veure com al seu govern li van tombar els pressupostos, i va descartar sotmetre's a una qüestió de confiança.

 Des de la Constitució de 1978, només dos presidents del govern espanyol s'han sotmès a una qüestió de confiança. La primera, el setembre de 1980, quan Adolfo Suárez, d'UCD, va reclamar el suport a la Cambra per superar la crisi i desenvolupar l'estat autonòmic recentment aprovat a la Constitució. La va superar amb escreix, ja que va aconseguir sumar 180 'sí', enfront 164 'no' i dues abstencions. Deu anys després, l'abril del 1990, el socialista Felipe González també es va sotmetre a una qüestió de confiança després dels problemes en el recompte d'escons en diverses circumscripcions en les eleccions celebrades mesos abans, en les quals el PP va impugnar en els tribunals els resultats de Múrcia, Pontevedra i Melilla. Finalment, el PSOE va superar el tràmit amb els seus 175 diputats més un representant de l'Agrupació Independent de Canàries (AIC), enfront de 130 'no' i 37 abstencions.

El Congrés tombarà la proposta de Junts

Ni el PSOE ni Pedro Sánchez s'han plantejat acceptar la proposta de Junts, que no superarà el tràmit en la Mesa del Congrés. La petició quedarà rebutjada amb els vots de PSOE i Sumar, que sumen majoria absoluta al Congrés. Els lletrats del Congrés ja treballen en un informe amb el qual aconsellaran a la Mesa de la Cambra que vetin la Proposició no de llei (PNL). Els lletrats ja van rebutjar una proposta d'aquest tipus el 2013, argumentant que es tractava d'una "moció de censura encoberta". En aquell moment, era una moció que el PSOE va registrar contra l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En els darrers punts de la moció, demanava a Rajoy "assumir les responsabilitats polítiques" per haver mentit al Congrés en relació amb els casos de corrupció vinculats al PP. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!