L'endemà que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publiqués la llei d'amnistia als encausats del procés, la premsa espanyola, que sembla que no s'ho esperés, treu foc pels queixals. La publicació al BOE de la llei era el darrer pas administratiu que faltava per permetre l'entrada en vigor la norma, aprovada al Congrés el passat 30 de maig. La premsa espanyola d'aquest dimecres té problemes per dissimular el seu malestar i carrega fort contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. "La Justícia frena les presses dels beneficiats per l'amnistia", titula l'ABC que apunta que el jutge Llarena ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre com creuen que s'ha d'aplicar la norma, i manté l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín. Paral·lelament, la Sala Penal que va jutjar els líders del procés i la instructora de la causa del Tsunami, Susana Polo, també demanen a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.
"El Suprem complica el retorn de Puigdemont a una investidura", considera El País. El president a l'exili va dir que tornaria per una investidura que hauria de ser, com a màxim tard, el dimarts 25 juny, per tant, ara li toca al flamant president del Parlament, Josep Rull, iniciar la ronda de contactes i proposar un candidat a la presidència de la Generalitat. El Suprem actua després de rebre ja bona part de les peticions per a l'aplicació de la llei. El magistrat Pablo Llarena, que encara instrueix la causa contra els exiliats, demana a les parts que l'informin en un termini de cinc dies sobre si consideren o no que s'ha d'aplicar la llei d'amnistia a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, i sobre si ha de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells, com les ordres de detenció. En tot cas, Llarena ja va comunicar dimarts als cossos policials que "continuen vigents i actives les ordres nacionals de detenció" que va dictar el gener del 2023".
"Els fiscals de l'1-O rebutjaran l'ordre 'contrària a la llei' d'aplicar l'amnistia", relata El Mundo, que explica que el fiscal general de l'estat, Álvaro García Ortiz, ha demanat als fiscals del judici de l'1-O, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, un nou informe sobre la llei d'amnistia. García Ortiz els hi va demanar en una reunió que va mantenir dimarts al matí amb Zaragoza i Moreno. Els fiscals van recordar al seu superior que ja havien elaborat un informe sobre la llei, en què la consideraven no aplicable per al delicte de malversació, però ell els va replicar que aquell text era "genèric" i que ara en cal un de "processal". El rotatiu assegura que els fiscals rebutjaran l'aplicació de la llei perquè consideren "que no es pot esborrar la malversació perquè el Suprem va dir que hi havia un 'benefici particular'".
Curiosament, a la portada de La Razón no hi ha ni rastre de la llei d'amnistia, però això es deu al fet que està tota dedicada a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Ironies de la vida, la dirigent del PP ha rebut un Premi Especial a la Gestió Sanitària després que, recordem, milers de persones grans van morir durant la pandèmia a les residències madrilenyes sense rebre assistència sanitària. Fa ja quatre anys de la pandèmia de la covid i dels coneguts com a 'protocols de la vergonya' a la Comunitat de Madrid. Va ser a partir dels 'protocols de la vergonya' d'aquesta comunitat que milers de persones grans van morir a les residències per una mala gestió. 7.291 és la xifra concreta de les persones que van morir sense ser derivades a hospitals i que, segons asseguren els experts, moltes es podrien haver salvat.
La Vanguardia també es fa ressò dels moviments del jutge Llarena davant l'aplicació de la llei d'amnistia, però opta per una imatge d'una manifestació de desenes de milers de persones a França protestant contra el possible ascens de l'extrema dreta al poder. El líder del partit Els Republicans, els conservadors francesos, Éric Ciotti, ha causat un terratrèmol en la seva formació i ha donat una estocada al ja fràgil cordó sanitari contra la ultradreta en proposar una inèdita aliança amb la dirigent d'Agrupació Nacional (RN) , Marine Le Pen.
"Puigdemont i Rovira es van reunir per tancar el pacte independentista", indica El Periódico que explica com els dirigents de Junts i ERC es van trobar a Ginebra (on resideix Marta Rovira) per tancar l'acord per formar la Mesa del Parlament, presidida pel dirigent de Junts, Josep Rull. La imatge pertany a la visita del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Berlín, on va afirmar que a Ucraïna no hi podrà haver pau mentre el país romangui dividit amb una part ocupada per Rússia. "L'Europa dividida mai va ser pacífica i l'Alemanya dividida mai va ser feliç", va declarar Zelenski, ovacionat pels diputats a l'hemicicle del Bundestag, el canceller, Olaf Scholz, i el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, entre altres alts càrrecs germànics.
L'Ara, a més de l'amnistia, dedica espai a una pregunta que es fa molta gent: "Illa o Puigdemont: qui serà el primer?". El diari català es demana quin dels dos candidats se sotmetrà abans a un debat d'investidura, precisament aquest dimarts, el secretari general de Junts, Jordi Turull, reptava el primer secretari del PSC a presentar-se primer a un debat d'investidura "si diu que ho té tan clar". "Com que diu que té tants suports, que hi vagi ell; si vol, que hi vagi demà. I si no surt, que ho deixi estar", va dir en una entrevista a TV3. Turull es va pronunciar així després que en una entrevista al programa Cafè d'Idees, Illa garantís que no s'abstindrà a una investidura de Puigdemont.
Finalment, El Punt Avui relega l'actualitat política a la part inferior de la portada i opta pel següent titular: "Mig segle de culte islàmic". "El rotatiu recorda que aquest any es commemora el 50è aniversari de l’obertura del primer oratori musulmà a la Sagrera de Barcelona. L’islam és la segona religió en nombre de seguidors arreu del món, després del cristianisme i, segons l’últim baròmetre de la religiositat a Catalunya fet públic el mes de maig, un 6,8% dels catalans es declaren actualment seguidors d’aquesta tradició", explica al mateix temps que explica que a Catalunya hi ha 323 centres d'oratòria musulmana.
