L'Advocacia de l'Estat va avalar que el govern espanyol demanés l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea perquè no ho va considerar "una extralimitació en les comeses atribuïdes al govern espanyol en funcions", segons han assegurat fonts de l'executiu a Efe. Abans que el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, enviés la carta amb la petició per oficialitzar aquestes llengües al Consell de la UE, tal com havia acordat amb Junts per Catalunya en el marc de les negociacions per la Mesa del Congrés, va consultar amb l'Advocacia de l'Estat si podia fer-ho. Aquest òrgan va emetre un dictamen favorable, afirmant que Exteriors era "l'òrgan competent per formular la sol·licitud, sense perjudici de les competències que poguessin correspondre al president del Govern o al Consell de Ministres".
Un cop va rebre el vistiplau de l'òrgan administratiu, Albares va enviar una carta a la presidència del Consell de la UE, que actualment ostenta Espanya, i a la secretària general, Thérèse Blanchet, per sol·licitar "la inclusió de les llengües espanyoles diferents del castellà que tenen estatut oficial a Espanya". Per a fer-ho possible, el Ministeri d'Exteriors ha demanat que es modifiqui el reglament núm. 1 de 1958 que regula el règim lingüístic que estableix la relació de llengües oficials i de treball a la UE.
Quan serà oficial el català a la UE?
La Unió Europea va confirmar haver rebut la petició d'Albares aquest dijous, i es va comprometre a "examinar-la". Però, quan obtindrà l'estatus d'oficialitat el català a les institucions comunitàries? La realitat és que, la petició requereix el suport unànime de tots els estats membres, i el procés pot allargar-anys.
De moment, la qüestió s'ha inclòs a l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals, que se celebrarà el pròxim 19 de setembre a Brussel·les. Tanmateix, es desconeix si aquell dia ja es sotmetrà a votació o si caldrà esperar a una altra sessió.
L'última llengua en esdevenir oficial va ser el croat, fa una dècada, coincidint amb l'entrada d'aquest país a la UE. Però el cas del català s'assembla més al gaèlic, l'única llengua cooficial que ha estat reconeguda fins al moment. Val a dir, però, que, encara que la petició es va fer el 2005, no es va aprovar fins al 2007 i no ha estat totalment oficial fins al passat 2022, quan es van acabar de traduir tots els textos de la Unió Europea a aquest idioma.
En concret, quan una llengua esdevé oficial cal traduir els tractats, la documentació i la legislació que es produeixi a partir d'ara, així com tot el patrimoni dels últims 65 anys de projecte europeu, des de directives a sancions passant per reglaments o acords interinstitucionals.