El Consell de l’Advocacia Catalana exercirà l’acusació particular en la causa oberta per la titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona per escatir l’espionatge patit per l’advocat Andreu Van den Eynde amb el programari Pegasus. Segons ha informat el Consell aquest dimarts, La magistrada Maria Antonia Coscollola ha estimat la petició de l'Advocacia Catalana -formada pels 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya- de personar-se com a acusació particular, en entendre que “entre les seves funcions hi ha la d’exercir les accions que es considerin oportunes per emparar els col·legiats i la seva llibertat d’actuació”. Amb aquesta iniciativa, el Consell de l’Advocacia Catalana assegura que “referma el seu compromís amb els drets fonamentals, amb l’exercici del dret de defensa i amb el deure de secret professional de tots els advocats i advocades i de confidencialitat amb els clients”.
El penalista Andreu Van den Eynde i l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé Eynde van declarar, el 27 de setembre passat, davant la magistrada del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona haver estat víctimes de l’espionatge amb el programari Pegasus. “És un espionatge polític il·legal i volem saber qui ho va fer i perquè i on són les nostres dades”, va afirmar Solé en sortir del jutjat, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Van den Eynde va ser més explícit: “És un espionatge de caràcter governamental. És evident que hi ha una agència d'intel·ligència darrera.” Ara, la magistrada ha admès com a acusació particular l’Advocacia Catalana, ja que comparteix que la seva funció és emparar els drets d’un advocat perjudicat en exercici de les seves funcions.
Espionatge polític
En l’interrogatori com a víctimes, la magistrada Maria Antònia Coscollola va preguntar a l’eurodiputat i a l’advocat els danys que consideren que han patit amb aquesta intromissió a la seva intimitat a través del seu mòbil. Andreu Van den Eynde va aportar una pericial sobre la infecció del seu mòbil, paral·lela a la que va destapar el grup de Citizen Lab, amb unes 65 persones afectades. L’advocat va ser infectat un cop el maig del 2020, en ple confinament, quan no funcionaven els jutjats, i té clar que el van espiar per veure què passava amb una part dels seus clients: responsables d’ERC a la presó, com el president del partit, Oriol Junqueras, i a l’exili, Marta Rovira. “Vam tenir reunions de molta transcendència política que ni puc explicar el contingut”, va assegurar. En concret, l'advocat va aportar un document amb 16 reunions de coordinació jurídica amb ERC, entre l'1 d'abril i el 22 de maig de 2020, properes en el temps a rebre l'atac.
Paralitzat en diversos jutjats
Paral·lelament a la querella de Van den Eynde, altres jutjats, per separat, investiguen el suposat espionatge a altres responsables d’ERC, de la CUP, d’Òmnium i de l’ANC. En totes aquestes causes, el fiscal de delictes informàtics, Roberto Valverde, reclama que els afectats entreguin els seus mòbils als jutjats i que es faci una pericial encarregada pel jutjat per aclarir la intromissió a la seva intimitat i la suposada sostracció d'informació. Per ara, no s’ha activat cap exigència judicial a institucions governamentals, com el CNI ni a l’empresa israeliana NSO, propietària de programari Pegasus, com han reclamat totes les víctimes.
El setembre passat, el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que inicialment havia rebutjat assumir les querelles d’Òmnium i la CUP, va acceptar investigar la dels tres afectats del partit anticapitalista per un delicte de vulneració al dret a la intimitat i secret de les comunicacions. Una acció sorprenent, ja que el magistrat José Antonio Cruz de Pablo, el maig passat va dictar el sobreseïment provisional de la investigació oberta l’octubre del 2020 sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i al regidor d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, per falta d’autor conegut i mentre s’esperen les diligències sol·licitades a l’estranger, i el seu advocat, Andreu Van den Eynde, va presentar-ne recurs a l'Audiència de Barcelona. I per ara, no hi ha cap novetat.