L'advocacia de l'Estat ha presentat una hora més tard que la fiscalia els seus escrits d'acusació pel cas de l'1-O.
Al seu escrit, el Servei Jurídic de l'Estat hi veu delictes de sedició, malversació de cabals públics i desobediència greu. Les penes sol·licitades per als 18 acusats oscil·len entre els 12 anys de presó i la multa.
L'advocacia de l'Estat es va presentar com a acusació pel delicte de malversació, però avui s'ha posicionat pel que fa a la resta d'acusacions. L'escrit que té més pes per al judici és el de la fiscalia. L'escrit de l'advocat de l'Estat, però, és un gest polític per interpretar la posició del govern de l'estat espanyol.
Segons l'Advovacia de l'Estat el Govern de la Generalitat va tenir "el paper d'adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum de l'1 d'octubre. A sis d'ells —l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el de Presidència Jordi Turull, Raül Romeva (Afers Estrangers), Josep Rull (Territori) i Dolors Bassa (Treball)— se'ls acusa de sedició i malversació.
La presumpta malversació —el desviament de fons públics per a fins il·legals— va ser el mitjà necessari per cometre el delicte més greu, el de sedició, consistent a alçar-se "públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis", o el compliment de "resolucions administratives o judicials", diu l'escrit.
"És una obvietat dir que el procés descrit [...] és impossible que es dugués a terme sense fer la corresponent despesa pública, una despesa de publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagament d'observadors internacionals, aplicacions informàtiques, locals per al recompte, etcètera ", explica l'escrit.
Les penes
Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa "es mereixen un càstig més greu" pel seu estatus d'"autoritat" —diu textualment la nota que ha adreçat l'Advocacia de l'Estat als mitjans— per haver "induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern". Per aquestes dues infraccions penals, per a Junqueras se sol·liciten 12 anys de presó, mentre que els altres cinc afrontaran una petició d'11 anys i mig. Alhora es reclama la inhabilitació absoluta de tots ells per un temps equivalent al de la pena privativa de llibertat.
En el cas de Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa), l'Advocacia de l'Estat hi veu els delictes de malversació i desobediència greu per autoritat pública. El primer, per haver adoptat "els acords per a l'execució i desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre i haver disposat il·legítimament de fons públics". El segon, per no haver fet cas sistemàticament dels acords del Tribunal Constitucional. Per aquestes dues infraccions demana per a ells set anys de presó, 10 anys d'inhabilitació absoluta i un any i vuit mesos d'inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic, a més d'una multa.
Els Jordis
Als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'Advocacia de l'Estat els assenyala com a autors d'un delicte de sedició que també haurien "induït, sostingut i dirigit", per bé que sense tenir la condició d'"autoritat" dels sis exmembres del Govern també acusats de la mateixa infracció. Per aquesta raó l'Advocat de l'Estat sol·licita per a ells una pena de menys entitat: vuit anys de presó i vuit més d'inhabilitació absoluta.
A paper seu, segons l'escrit el delicte hauria estat liderar la mobilització social "com a mitjà per a la consecució dels fins relatius a l'incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició. Gràcies a la seva acció van tenir lloc "actes contra decisions judicials legítimes i contra l'actuació d'autoritats o funcionaris públics que pretenien fer cumplir aquestes resolucions judicials".
La Mesa del Parlament
"El tercer pol d'aquesta actuació presumptament delictiva" va estar format, segons el Servei Jurídic de l'Estat, pels antics càrrecs del Parlament català processats. Per a l'expresidenta de la Cambra catalana Carme Forcadell se sol·liciten 10 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació absoluta com a presumpta autora d'un delicte de sedició. Forcadell, com els antics membres del Govern de la Generalitat acusats, tenia condició d'"autoritat" quan es van executar els fets.
L'exvicepresident de la Cambra Lluís Maria Corominas i el seu substitut Lluís Guinó, com també els antics membres de la Mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, s'enfrontaran a peticions de multa i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic d'un any i vuit mesos per presumpta desobediència greu.
Multa per a la CUP i els comuns
El mateix delicte s'atribueix a l'exsecretari tercer, Joan Josep Nuet, i l'expresidenta del grup de la CUP, Mireia Boya. Tot i això, en aquests dos últims casos les condemnes reclamades es redueixen a multa, vuit mesos i un any i quatre mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.
Tots ells "havien d'haver admès a tràmit i paralitzat totes les propostes contràries a l'ordre constitucional i, tot i les múltiples advertències i requeriments personals que els va formular el Tribunal Constitucional perquè s'abstinguessin de tramitar iniciatives d'aquesta índole, van votar sistemàticament a favor de la seva admissió, cosa que va obrir la possibilitat que s'incomplissin les normes constitucionals, estatutàries i legals, com també les resolucions judicials que pretenien restaurar la legalitat ". Les iniciatives més rellevants tramitades gràcies a aquests membres de la Mesa van ser la llei del Referèndum d'Autodeterminació i la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.