L'Advocacia de l'Estat considera procedent portar la justícia belga al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per no haver facilitat l'extradició dels exiliats per l'1-O, tal com havia demanat el magistrat Pablo Llarena, que segueix sent l'instructor de la causa contra els exiliats al Suprem. Segons ha avançat El Mundo, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, considera que no extradir els líders independentistes és una "fallida radical dels principis de confiança i reconeixement mutu sobre el qual es fonamenta l'Ordre Europea de Detenció Entrega". Anteriorment, la Fiscalia ja s'hi havia mostrat d'acord.
Els serveis jurídics del govern espanyol consideren que l'actuació de la justícia belga "genera un elevat risc d'impunitat de persones que volen eludir la justícia tot i ser sospitoses d'haver comès un delicte". A més, l'Advocacia argumenta que la suposada falta de competència que al·lega Bèlgica és "incomprensible", ja que Puigdemont, Comín i Ponsatí són parlamentaris europeus.
En aquest sentit, recorda que els presos polítics sí que han estat condemnats a Espanya per l'1-O i acusa Bèlgica de "no respectar els pronunciaments judicials sobre el dret intern espanyol". "L'article 17 de la Decisió Marc de 2020 diu que l'ordre de detenció europea es tramitarà i executarà amb caràcter d'urgència", recorda en el seu escrit revelat per El Mundo.
La Fiscalia, en la mateixa línia
Aquests arguments són els mateixos que va utilitzar la Fiscalia en el seu escrit d'ara fa una setmana, en què critica durament la interpretació belga de les euroordres contra els exiliats catalans. El ministeri públic no només avala portar la justícia belga davant del TJUE sinó que suggereix a Llarena que pregunti al tribunal sobre diverses qüestions relacionades amb el cas. Per exemple, els fiscals espanyols proposen a l'instructor que pregunti si "està autoritzada l'autoritat judicial de l'estat d'execució a denegar el lliurament del reclamat per l'euroordre per raons diferents de les recollides?"
A més, assegura que el tribunal belga "s'ha excedit en realitzar una interpretació contrària a la jurisprudència del TJUE, que atribueix en les seves últimes sentències la protecció dels drets fonamentals al jutge d'emissió". Això, segons la Fiscalia, tenint en compte que tots els Estats membres de la UE comparteixen els mateixos valors i formen part del mateix sistema judicial.
La fiscalia també basa el seu aval a Llarena en l'informe d'un grup de treball de l'ONU que es va publicar fa quasi dos anys, just quan es va acabar el judici, que demanava la lliberta de Cuixart, Sànchez i Junqueras. Concretament, els fiscals consideren que és una improcedència basar la sentència de l'extradició de Puig en les conclusions d'aquell informe i demanen a Llarena que pregunti si un Estat pot no extradir una persona fonamentant-se en les conclusions d'un grup de treball "on s'afirma, sense cap base objectiva, l'existència de riscos de lesió de la presumpció d'innocència" quan encara no s'ha celebrat el judici en qüestió.
Què va plantejar Llarena?
Concretament, l'instructor del cas contra Puigdemont i els exiliats, va preguntar l'opinió de la Fiscalia sobre si havia o no d'elevar una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast de les euroordres de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, després de la negativa belga a extradir Lluís Puig.
Imatge: El magistrat Pablo Llarena / ACN
En una providència, Llarena va concedir tres dies a la Fiscalia, a l'acusació popular i als advocats de les defenses perquè formulin les seves al·legacions a aquesta qüestió. Llarena demanava a les parts conèixer la seva opinió abans de decidir si planteja aquesta qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast i les raons de denegació d'una euroordre per tal de poder establir criteris sobre si s'ha de mantenir, retirar o emetre noves euroordres contra els exiliats.
Imatge principal: Rosa María Seoane, advocada de l'Estat / EFE