L'Advocacia de l'Estat, que s'integra dins del Ministeri de Justícia, ha presentat ja aquest dimecres davant del Tribunal Constitucional les seves al·legacions a la qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia al procés que va presentar la Sala Penal del Tribunal Suprem. Tal com ha avançat El País i ha pogut confirmar El Nacional, en l'escrit l'Advocacia demana que s'inadmeti la impugnació del TS contra l'amnistia per defectes de forma, en considerar que el tribunal no va argumentar jurídicament els suposats problemes d'inconstitucionalitat que veu a la norma. Pel que fa al fons, l'Advocacia demana que es desestimi la qüestió perquè no considera l'amnistia contrària als principis d'igualtat i seguretat jurídica que dicta la Constitució. En aquest sentit, l'Advocacia retreu al TS que sostingui el seu recurs contra l'amnistia amb “arguments de caràcter polític i doctrinal que excedeixen sobradament el caràcter juridicoconstitucional propi d'una qüestió d'inconstitucionalitat”.
L'11 de setembre el Tribunal Constitucional va admetre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia. La sala presidida per Manuel Marchena, la que va condemnar els líders independentistes encausats per l'1-O, va decidir recórrer al TC l’article 1 de la norma de l’oblit penal al procés —que el TS defineix en l'escrit com a “cop d'estat”— amb “l’absoluta convicció” que vulnera el dret a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat, així com el principi d’exclusivitat jurisdiccional.
L'Advocacia de l'Estat defensa que l'amnistia no vulnera cap igualtat constitucional davant la llei, donat que es tracta d'una “norma excepcional i singular” que justifica un “comportament diferenciat entre ciutadans”. L'Advocacia sustenta l'argumentació en altres casos en els quals el TC ha avalat lleis redactades “en atenció a un fet concret i singular, que esgota el seu contingut i eficàcia en l'adopció i execució de la mesura presa pel legislador davant aquest supòsit de fet, aïllat en la llei singular”. En aquest sentit, l'Advocacia sosté que aquest seria el cas del procés i l'amnistia, una llei dirigida a un grup concret de destinataris per uns fets singulars acotats materialment i temporalment.
Si el TS va al·legar en el seu recurs d'inconstitucionalitat que l'amnistia és “discriminatòria” en favor dels “colpistes” i que això podria aplicar-se a qualsevol altre “delinqüent” per altres motius, l'Advocacia respon que “la igualtat davant la llei implica tractar igualment situacions de fet iguals, però res impedeix que el legislador diferenciï situacions de fet diferents si es detecten raons que permetin racionalment diferenciar els supòsits de fet distints amb base en criteris objectius”. L'Advocacia també assenyala que la seguretat jurídica està garantida, donat que la mateixa llei detalla i acota qui pot ser susceptible de ser amnistiat.
A més, l'Advocacia afegeix que l'amnistia és excepcional perquè respon a la “necessitat de superar la situació d'alta tensió política que va viure la societat catalana de forma especialment intensa des de finals del 2011”. I retreu, una vegada més, a la Sala Penal de l'alt tribunal que la seva oposició en forma de recurs d'inconstitucionalitat “es basa en criteris estrictament polítics i ideològics i no tècnico-jurídics”.