No amnistiar la malversació suposaria un “excés que priva d’eficàcia a la finalitat concreta i estricta” de la llei d’amnistia. L’Advocacia General de l’Estat se suma a les peticions que l’amnistia s’apliqui íntegrament a tots els delictes del procés, inclosa la malversació i, en dos escrits remesos al Tribunal Suprem, esgrimeix que l’1 d’Octubre no va suposar ni un enriquiment personal ni un perjudici per als interessos financers de la Unió Europea. Seguint la línia del veredicte final de la Fiscalia, Zaida Isabel Fernández Toro rebat tots els arguments que van posar a sobre la taula els quatre fiscals díscols del procés i subratlla que tots els líders independentistes han de ser amnistiats perquè els delictes de desobediència i malversació són “incardinables en el supòsit d’activitat amnistiable”. A més, en relació amb les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, demana al jutge Pablo Llarena que acordi “l’immediat alçament de les mesures cautelars” i deixi “sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó o de detenció”.
“No existeix cap dada que acrediti que produïssin un propòsit d’enriquiment personal”
L’Advocacia de l’Estat ha presentat dos informes al Suprem: un dirigit a Pablo Llarena (per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira) i un altre a la Sala Penal, presidida per Manuel Marchena (per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Clara Ponsatí). El raonament és el mateix en ambdós casos. En relació amb la malversació, l’advocada de l’Estat és meridianament clara: els actes pels quals estan processats o condemnats tenien la “intenció” d’organitzar el referèndum de l’1 d’octubre i, en canvi, “no existeix cap dada que acrediti que produïssin un propòsit d’enriquiment personal”. A més, subratlla que la “voluntat” de la llei d’amnistia és que els actes “subsumibles com a delicte de malversació quedaran exempts de responsabilitat penal quan estiguin dirigits a finançar, sufragar o facilitar” el 9-N o l’1-O.
En aquest sentit, l’escrit posa en relleu l’informe que va fer la Comissió de Venècia a petició del Senat. Un autogol del PP en tota regla. L’Advocacia de l’Estat subratlla que l’opinió de l’òrgan consultiu del Consell d’Europa “admetia que l’amnistia podia ser extensible o aplicable als actes de malversació i corrupció, però exigia un nexe causal més estret que limités aquesta aplicació a les finalitats concretes que motivaven l’amnistia i així garantir o justificar la seva aplicació”. I això va ser, justament, el que van pactar el PSOE, Junts i ERC per al segon dictamen que va aprovar la Comissió de Justícia del Congrés. Així doncs, es va afegir un matís al redactat de la llei explicitant que la malversació s’amnistiaria “sempre que no hi hagi hagut propòsit d’enriquiment”. Aquest ha estat, finalment, un dels principals arguments a què s’han agafat tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia.
“No s’ha provat ni considerat que els fons van tenir origen en interessos financers de la UE”
El segon capítol que posaven en dubte els fiscals del procés és el referent als interessos financers de la Unió Europea. L’amnistia exclou del seu perímetre els actes que els afectessin, però l’advocada de l’Estat sosté que l’1 d’octubre no va tenir cap afectació als interessos financers de la UE. “Ni s’ha provat ni s’ha considerat en cap moment que els fons van tenir origen en interessos financers de la Unió” ni en “fons europeus o provinents dels pressupostos o de les institucions de la UE”, assenyala. En aquest punt convé recordar que el raonament dels quatre fiscals díscols del Suprem era que “finançar un procés secessionista” suposa un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost”.
Davant d’això, i sense esmentar-ho, l’advocada de l’Estat replica que no hi ha “cap circumstància que posi en relleu que la conducta pogués ser idònia per generar de manera efectiva un menyscapte” al pressupost de les institucions de la UE. “No es pot arribar a la conclusió contrària indicant que tot allò que afecta el pressupost nacional o autonòmic indirectament afecta l’europeu, perquè ni tan sols això és cert, barrejant els béns jurídics protegits fins al punt de confondre’ls a voluntat”, afegeix. I dispara contra els fiscals argumentant que caldria que existís una “efectiva afectació o perjudici” als interessos financers de la UE i un examen que es referís “estrictament a l’àmbit fàctic”.
L’Advocacia de l’Estat també demana amnistiar cinc guàrdies civils encausats per lesions durant l’1-O
A més, l’advocada de l’Estat també ha presentat un informe a la secció 2 de l’Audiència de Tarragona per sol·licitar que s’apliqui la llei d’amnistia als cinc guàrdies civils encausats per les lesions produïdes als manifestants que van votar durant l’1-O al recinte firal de Sant Carles de la Ràpita. L’escrit, de tres pàgines, assenyala que les seves actuacions tenien la “finalitat de donar compliment al mandat judicial d’impedir la celebració del referèndum” i argumenta que no estan excloses del perímetre de la llei. Per aquest motiu, reclama que es declari el “sobreseïment lliure”.
El dimecres, en una altra causa, la Fiscalia de Barcelona va demanar que s’apliqui l’amnistia als 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O a la capital catalana. I justament avui Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i Irídia han presentat un escrit davant el Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona exigint que l’amnistia no s’apliqui en els casos dels policies que van cometre violència policial durant l’1-O.