Després de dies en el centre del debat i la polèmica, s’ha acabat finalment la telenovel·la. En el seu escrit presentat aquest dilluns, l’Advocacia de l’Estat defensa que Oriol Junqueras pugui complir els tràmits per recollir l'acta tant a la JEC com al Parlament Europeu i exerceixi el càrrec mentre no hi hagi suplicatori que li aixequi la immunitat. Per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez, els republicans exigien un “gest” dels serveis jurídics de l’Estat en relació a la sentència del Tribunal de Luxemburg. Ara caldrà veure si en tenen prou amb aquest moviment, ja que també demanaven la nul·litat de la sentència del procés. La decisió última, però, és del Tribunal Suprem. La Fiscalia i Vox han demanat que no s'autoritzi la seva sortida.

En el seu informe, signat per la representant en el judici del procés Rosa María Seoane, l'Advocacia de l'Estat sosté que "caldria permetre" el desplaçament del líder d'ERC tant a la Junta Electoral Central com a la seu del Parlament Europeu "per a complir amb els tràmits necessaris" per adquirir la condició d'eurodiputat. De la mateixa manera, els serveis jurídics de l'Estat demanen que el Tribunal Suprem "que faci possible l'exercici de la seva funció representativa mentre mantingui el seu estatus de membre de l'Eurocambra". Finalment, insta els magistrats a demanar al Parlament Europeu "la suspensió de la immunitat" a la major brevetat.

 

En aquest sentit, els advocats de l'Estat demanen al Tribunal Supremo que adopti les mesures que consideri oportunes perquè es garanteixi la seva "missió parlamentària" al mateix temps que compleix la condemna imposada en la sentència del procés. La continuen considerant "vàlida" perquè va dictar-se "amb estricta observança del procediment penal". ERC demanava la nul·litat de la sentència del 14 d'octubre.

En el seu escrit, recorden com el mateix Tribunal Suprem, en diverses resolucions, "ha admès que Junqueras podria continuar ostentant algun tipus d'immunitat si així ho reconegués el TJUE" encara que la seva condició passés de pres preventiu a condemnat.

D’aquesta manera, l’escenari d’una investidura abans de Reis seria plausible. Està en mans de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que avui mateix podria convocar el debat per als dies 2, 3 i 5 de gener. Els republicans han avisat que no convocaran el Consell Nacional abans de cap d’any. Així, l’haurien de convocar amb el debat d’investidura ja en marxa. El PNB ja ha anunciat el seu acord amb el PSOE mentre Bildu ha proposat l'abstenció en una consulta a les seves bases.

Pendents també de la JEC

L'informe, però, té lletra petita: els advocats de l'Estat defensen que això és així perquè la Junta Electoral Central no ha pres una decisió sobre la incompatibilitat de la condemna i la condició d'eurodiputat. Seoane subratlla que la JEC és “l'òrgan competent per dirimir totes les qüestions relacionades amb la proclamació de candidats a les eleccions europees” i que "no s'ha pronunciat sobre la incompatibilitat de la seva condemna amb la seva condició de parlamentari europeu electe”. Justament el PP va presentar la setmana passada un recurs a la JEC en aquest sentit, que podria ser estudiat en la reunió d'aquest divendres. Caldrà veure si resol el recurs o passa la pilota al Tribunal Suprem.

No només recollir l'acta

En les seves al·legacions, els advocats de l'Estat sostenen que, segons el TJUE, els efectes de la immunitat "no han de limitar-se a permetre desplaçar-se al Parlament Europeu per prendre possessió del seu càrrec, sinó que la immunitat reconeguda té com a finalitat expressa que els membres d'aquesta cambra puguin donar compliment a la seva missió". D'aquesta manera, l'Advocacia deixa en mans dels jutges espanyols com es pot donar compliment a aquestes dues premisses.

Finalment, després d'un llarg estudi, els serveis jurídics de l'Estat subratllen que la sentència del TJUE és "innovadora i complexa", perquè estableix nova doctrina al voltant de la immunitat parlamentàries. En aquesta línia, recorden que "el dret europeu forma part dels sistemes jurídics dels Estats membres, que estan obligats a respectar-lo ja que tenen primacia sobre els drets nacionals". Això sí, defensa que la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem "va suposar un encertat exercici" dels jutges espanyols.