El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), declararà aquest dimecres com a querellant perjudicat davant del titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, que investiga si va ser espiat pel govern espanyol a través del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i amb el programari Pegasus. El grup canadenc de Citizen Lab va determinar que Aragonès va rebre tres SMS invasius al seu mòbil el gener 2020, quan era vicepresident i en època de negociacions amb el govern de Pedro Sánchez. Per ara, però, el govern espanyol, tot i la recent declaració de ministres, no ha donat mostres concretes que vol aclarir aquest extrem. Una prova evident és que l’advocada de l’Estat que defensa l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, ha recorregut contra totes les resolucions del jutge Santiago García sobre la reclamació d’informació del CNI, l'ús de Pegasus i inclòs que el Consell de Ministres desclassifiqui la informació del CNI sobre Aragonès. García és l’únic jutge, de la mitja dotzena que investiga Pegasus a Barcelona, que ha ordenat la imputació d'Esteban, de la qual ha ajornat el seu interrogatori fins al gener.
A més, per ara, l’únic que ha respost al magistrat de Barcelona és el jutge del Tribunal Suprem que controla i aprova els seguiments del CNI: el jutge Pablo Lucas li ha contestat que no pot informar-lo sobre si va aprovar l’espionatge a Aragonès perquè continua sent informació sota secret. Així, doncs, el govern de Pedro Sánchez té la clau perquè aquesta investigació no caigui en sac foradat i des de mitjan novembre té sobre la taula la petició perquè desclassifiqui la informació del CNI sobre Aragonès. Pel govern socialista n'hi hauria prou a demostrar que el seguiment d'Aragonès va ser aprovat pel Suprem i que es tanqués el cas. Per a Esquerra, no.
Investigar un president
En la querella, l’advocat del president de la Generalitat, el penalista Andreu van den Eynde, hi exposa que va patir tres infeccions en el seu mòbil el 2020, i quan Aragonès era vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda. Hi afirma: “Les infeccions atempten evidentment contra els drets individuals del querellant, però, alhora, tenen una projecció que s’estén als drets vinculats a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques i representatives, singularment en el cas del senyor Aragonès per tractar-se del president de la Generalitat de Catalunya, ja que no es pot descartar que s’hagin produït espionatges a partir de l’assumpció d’aquest mandat d’alta representació institucional.” I hi afegeix que “el context temporal de les infeccions detectades es relaciona amb múltiples esdeveniments personals, professionals i polítics, alguns dels quals estan vinculats al període de negociacions per a la investidura del president del govern espanyol, l’època en què es va produir la inhabilitació de l’anterior president Joaquim Torra, així com en el context polític immediatament posterior a la investidura del president del govern espanyol Pedro Sánchez.
Recursos de la Fiscalia
El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, també s’ha adherit als recursos de l’Advocacia de l’Estat en considerar que és una “investigació prospectiva” perquè es demana al CNI que expliqui el seu funcionament, si té el programari Pegasus i a quantes persones ha investigat, de forma genèrica, tal com ha exposat en la resta d'investigacions de Pegasus en els diferents jutjats. El jutge de Barcelona ha de resoldre els recursos de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia. I malgrat que qüestioni una part de la querella, el fiscal Valverde preguntarà el president Aragonès sobre com va percebre aquest suposat espionatge i què va fer.
A més de requerir informació al CNI, el jutge també ha dictat una Ordre Europea d’Investigació (OEI ) a Luxemburg perquè es demani a la societat titular de Pegasus, OSY Technologies (ja que la titular a Israel no respon), que faciliti informació sobre si ella o empreses del grup NSO ha venut aquest programari a l’Estat espanyol i quina supervisió n’ha fet.
Alay, seguit a Ginebra
Paral·lel al cas d’Aragonès, hi ha diferents jutjats que investiguen l’espionatge a líders polítics i socials catalans. La investigació de CatalanGate va detectar l'espionatge a 65 persones. Precisament, el director de l’oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, va protagonitzar una llarga declaració davant del titular del jutjat d’instrucció 4 de Barcelona, on ha recaigut la seva querella, el 8 de novembre passat, on va detallar com, en el mateix moment en què el seu telèfon havia estat infectat per Pegasus, va detectar que patia seguiments. En particular, es va referir a la situació que això va provocar en un viatge a Ginebra el 2019, en què el seguiment va resultar molt evident, a totes hores i per tota la ciutat, la qual cosa van posar en coneixement de la policia. A la següent visita a Ginebra, les autoritats van fer que l’agència de seguretat suïssa acompanyés Alay.
Durant la declaració va destacar que la policia li va requisar el mòbil quan va ser detingut en el marc de l’operació Volhov, el 2020, i que, de fet, tres anys després encara no li han tornat. Precisament, aquest mòbil infectat s’ha convertit en una de les fonts principals de la investigació que el jutge Manuel García-Castellón ha muntat al voltant de Tsunami Democràtic. En aquest cas, el jutge investiga una desena de persones, entre les quals el mateix Alay i el president a l’exili, Carles Puigdemont, per un delicte de terrorisme.
A la foto principal, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una visita al president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. / Foto: Efe