L'Advocacia General de l'Estat s'ha afegit a la Fiscalia i ha presentat un escrit al ple del Tribunal Constitucional demanant apartar el magistrat conservador José María Macías del recurs presentat pel PP a la llei d'amnistia, segons ha avançat la Cadena Ser. Macías va ser nomenat ponent de la sentència del recurs del PP, que va ser el primer a presentar-se a la llei, i si és apartat, un altre magistrat s'haurà d'encarregar de redactar la sentència. L'Advocacia de l'Estat considera que Macías no és imparcial per participar en decisions com aquesta i centra els seus arguments en l'informe que va subscriure el març del 2024, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i que va considerar que l'amnistia del procés era inconstitucional.
Així doncs, l'Advocacia de l'Estat considera que aquest informe acredita que Macías "va tenir un extens coneixement del litigi quan era un càrrec públic i va formar-se opinió juntament amb la resta de vocals que aleshores conformaven l'òrgan de govern dels jutges en detriment de la deguda imparcialitat”.
Macías havia ocupat un càrrec públic
Segons l'Advocacia de l'Estat, el cas del magistrat Macías es veu reflectit a l'apartat setzè de l'article 219 de la Llei orgànica del poder judicial sobre els motius de recusació de jutges i magistrats, que dicta que cal apartar del procediment aquell jutge que hagi ocupat un "càrrec públic o administratiu", en el cas de Macías era vocal del CGPJ, "amb ocasió del qual hagi pogut tenir coneixement de l'objecte del litigi i formar criteri en detriment de la imparcialitat deguda".
Macías no se n'apartarà voluntàriament
Per la seva banda, el magistrat José María Macías ha rebutjat apartar-se voluntàriament del debat de l'amnistia, en contra del que ha fet el progressista exministre de Justícia, Juan Carlos Campo. El 3 de setembre passat, l'exministre va presentar un escrit al president del TC, Cándido Conde-Pumpido, on li comunicava la seva abstenció de les deliberacions de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem sobre la llei d'amnistia. Campo, encarregat dels indults en la seva etapa de ministre, s'havia pronunciat en contra de la constitucionalitat de l'amnistia. Al seu escrit, Campos justificava la seva renúncia a participar en les deliberacions pel que estableixen els articles 22 i 80 de la Llei del TC i 217 i 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula com a causes d'abstenció, entre altres, "tenir interès directe o indirecte en la causa". Macías, ara com ara, sembla que no s'ho planteja. És per això que per l'Advocacia de l'Estat, el magistrat Macías està contaminat per pronunciar-se sobre l'amnistia, ja que va subscriure aquell informe.
A més de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han recusat José María Macías en els recursos d’empara que tots tres tenen pendents al TC arran de la causa de l’1-O. Sostenen que Macías ha perdut tota imparcialitat exigible a un jutge perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia.