Les pitjors previsions s’han acomplert. Quan Nadal era a la cantonada, els més optimistes afirmaven que la reforma del Codi Penal, pactada pel PSOE, Podem i ERC, amb el delicte de sedició derogat, permetria al líder d’ERC, Oriol Junqueras, presentar-se aviat a unes eleccions, mentre que el president Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili podrien tornar a Catalunya amb una petició de penes reduïdes davant el nou delicte de malversació atenuat (art.433 del Codi Penal), que castiga fins a un màxim de 4 anys de presó per a l’autoritat o funcionari que destini uns fons públics a una altra finalitat, sense enriquir-se. La primera interpretació de la reforma realitzada pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha estat letal.
A més de criticar la reforma penal (un fet insòlit, segons experts com el professor Joaquín Urías), el jutge Llarena afirma en la interlocutòria que eliminada la sedició, delicte pel qual van ser condemnats 9 líders independentistes pel Suprem, “només” pot processar Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig pel delicte de malversació i de desobediència. A més a més, Llarena s’excedeix en detallar el tipus de malversació que se li ha d’aplicar, ja que això és feina de les acusacions i del tribunal d’enjudiciament, segons li ha recordat aquesta setmana l’Advocacia de l’Estat. Llarena sosté que la despesa lligada a l’1-O és una malversació agreujada, que per al president Puigdemont pot significar un màxim de 12 anys de presó, i per a Comín i Puig, 8 anys de presó, ja que la despesa que se’ls imputa no supera els 250.000 euros. El cop de Llarena a la nova reforma penal es pot redreçar?
El Tribunal Suprem ha de respondre
La sorpresa d’aquesta setmana ha estat que la Fiscalia del Tribunal Suprem, primer, i després l’Advocacia de l’Estat, han presentat recurs a la interlocutòria del jutge instructor perquè sumi un nou delicte a la malversació i la desobediència: desordres públics agreujats per a Puigdemont, Comín i l’exconsellera Clara Ponsatí, a qui Llarena processa pel delicte de desobediència, que només implica inhabilitació a càrrec públic, com a la número 2 d’ERC, Marta Rovira, que per ara és l’única beneficiada de la reforma penal pactada, ja que pot tornar a Catalunya sense perill de patir presó. Els nous desordres públics agreujats tenen una pena màxima de 5 anys de presó. I ara tothom es pregunta si les acusacions demanaran al final 17 anys de presó per al president Puigdemont, en sol·licitar-li les màximes penes pels dos delictes agreujats.
Tot i les extenses explicacions dels quatre fiscals del Suprem i de l’advocada de l’Estat, és difícil que Llarena rectifiqui el seu posicionament. Llavors, acusacions i defenses poden demanar que ho faci, amb un recurs d’apel·lació, una secció del Tribunal Suprem, amb magistrats que estan en la mateixa sala que Llarena i que fa anys que no contradiuen a cap dels seus companys.
Si, al final, es descarta l'acusació per desordres agreujats, el president Puigdemont encara té l’espasa de Dàmocles dels 12 anys de presó per malversació agreujada. I pel que fa a la malversació, els fiscals del Suprem no han detallat el seu posicionament, però en l’escrit afirmen que “comparteixen la resta dels pronunciaments de la interlocutòria”, i que només hi presenten recurs perquè inclogui els desordres. Llarena justifica la malversació agreujada perquè sosté que en l’acció de l’1-O va haver-hi “ànim de lucre”, i que la definició genèrica de la malversació es manté en la reforma i assegura que inclou tota acció d’una autoritat o funcionari a destinar uns diners públics a finalitats no previstes o il·legals. L’agreujament aplicat és per la quantitat de diners suposadament malversats. Per a l'organització de l’1-O es van destinar 1,6 segons la Fiscalia del Tribunal de Comptes, mentre que la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on hi ha una trentena de càrrecs processats, l'eleva a 5,2 milions.
Pel que fa a la malversació agreujada, la defensa del president, exercida pel penalista Gozalo Boye, retreu al jutge Llarena que "hagi modificat els fets" de l'acusació amb un "ànim de persecutori", i que -segons indica en el seu recurs, presentat aquest divendres- en la sentència del procés, el Tribunal Suprem deixa clar que va ser una malversació d'administració deslleial (tipus ara rebaixada per ERC i PSOE), no amb ànim de lucre, com afirma Llarena per apostar per la malversació agreujada.
Informa Bèlgica i Itàlia abans de les euroordres
Hi ha qui interpreta que el jutge Pablo Llarena ha apostat per processar el president Puigdemont “només” pel delicte de malversació, perquè així li serà més fàcil que Bèlgica s’hi avingui a entregar-lo a Espanya, ja que els tribunals alemanys ja li ho van aprova per aquest delicte el 2018, però Llarena ho va rebutjar perquè el volia pel delicte de rebel·lió, primer, i després per sedició.
Precisament, l’exconseller Toni Comin, defensat per Gonzalo Boye, ha demanat al jutge Llarena que “li faci entrega de còpia literal del que ha remès a les autoritats de Bèlgica i Itàlia”, tal com indica en la seva interlocutòria del 12 de gener, on precisa que “es posarà en coneixement dels òrgans judicials d’execució de Bèlgica i Itàlia que actualment coneixen d’alguns dels procediments d’entrega”, fent referència a les ordres de detenció que els va enviar i va haver d’aturar.
El jutge Llarena és conscient que no pot activar cap euroordre de detenció i entrega (serà la quarta) fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui les prejudicials que li va presentar el mateix magistrat per la negativa de les autoritats belgues d’entregar l’exconseller Lluís Puig en assegurar que no era el tribunal competent i que no tenia prou garanties d’un judici just. La resolució se sabrà el pròxim 31 de gener, però després caldrà veure què diuen els tribunals europeus sobre si el Parlament Europeu no ha respectat la immunitat dels europarlamentaris de Junts. La resolució, doncs, no serà immediata.
La reclamació d’ERC a Marchena
A banda de Llarena, el Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena, ha donat de termini fins al pròxim dimarts, 24 de gener, a acusacions i defenses perquè indiquin la seva opinió sobre la revisió de la sentència del procés amb la nova reforma del Codi Penal. La postura de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat es veu clara: malversació i desordres agreujats, tal com han reclamat al jutge Llarena per als exiliats. Pel que fa a les defenses, només presentaran escrit els advocats dels càrrecs d’ERC. Els advocats de Junts, amb la feina feta, al final no presentaran res per un canvi d’opinió dels polítics a darrera hora. I l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, manté la seva estratègia, com en el cas dels indults, de no pronunciar-se.
És previst que els advocats d’ERC, coordinats pel penalista Andreu van den Eynde, reclamin al Suprem que “apliqui la llei”. Això significa que desaparegut el delicte de sedició, s’esborri la inhabilitació pendent als condemnats per aquest delicte. I que tregui la calculadora per restar la inhabilitació als condemnats per malversació, perquè es considera que se’ls ha d’aplicar la malversació atenuada, que té una forquilla d'un a 4 anys de presó i de dos a 6 anys d'inhabilitació si el dany és greu; i ja han complert 3 anys. L’opció més optimista és que quedin absolts si s’interpreta que com la malversació era en concurs medial amb la sedició, desapareguda aquesta segona s’elimina també la malversació.
La circular de la Fiscalia i els altres encausats per l’1-O
El cop a la reforma penal es veurà en la seva total dimensió quan la Fiscalia General de l’Estat (FGE) faci pública la circular que va anunciar el mateix fiscal general Álvaro García Ortiz, per unificar criteris en la interpretació de la reforma del delicte de malversació. García Ortiz va avançar divendres que es presentarà aquesta setmana.
La reforma impulsada per ERC ha implicat tres modalitats de malversació: l’apropiació de diners i béns o consentir-ho a un tercer (art.432), que ja existia i que té agreujants; l’ús temporal de béns públics (el nou art.432 bis), i el desviament pressupostari o de despeses de difícil justificació (art.433), amb la qual Esquerra vol encaixar els encausats per l’1-O perquè implica un càstig d’1 a 4 anys de presó.
Si finalment la FGE (com ja ha insinuat la branca més dura: els fiscals del Suprem) considera que l’1-O s’encaixa en la clàssica malversació, els excàrrecs del Govern pendents de jutjar pel procés, com els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a més dels processats als jutjats d’instrucció 13 i 18 poden ser acusats d'elevades peticions de presó. Serà un nou capítol, on es veurà si es respecta o no l’esperit del legislador, del qual s’ha criticat que ha fet una norma per desjudicialitzar la causa catalana i amb massa presses i imprecisions, que afavoreixen la interpretació al revés dels jutges. Amb tot, si prospera la visió d’ERC, també podria implicar la prescripció d’alguns casos, ja que aquesta baixaria a 5 anys.
A la imatge principal, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president a l'exili, Carles Puigdemont, a la Casa de la República, a Waterloo. /Foto: Efe