L'Advocacia de l'Estat s'ha pronunciat sobre els indults sense mullar-se. A l'informe preceptiu on informa de la seva valoració sobre la idoneïtat o no de concedir l'indult als presos polítics, l'acusació del govern de l'Estat evita posicionar-se a favor o en contra. Però sí que es refereix al delicte de malversació, el delicte pel qual va mantenir únicament l'acusació contra bona part del Govern de Catalunya en el judici al Tribunal Suprem. I en aquest sentit, com que el dany ja ha estat reparat, sí que obre la porta que els presos polítics puguin ser indultats.

A l'escrit enviat per l'Advocacia de l'Estat a la sala penal del Tribunal Suprem, ha indicat que "ni l'informe que s'acompanya en el present escrit ni l'escrit mateix no incorporen una valoració sobre 'la justícia o conveniència i forma de la concessió de la gràcia'".

I això, ha explicat, perquè informa en la seva condició de "part ofesa" pel perjudici econòmic causat per l'1-O a l'Administració General de l'Estat, de la qual també formen part "tant l'òrgan que ha de formular la proposta d'indult (el ministre de Justícia) com l'òrgan que ho ha d'acordar (el Govern)".

"Atesa la personalitat jurídica única de l'Administració General de l'Estat (...), no correspon a la Sotssecretaria d'Hisenda ni a aquesta Advocacia de l'Estat, en representació seva, com a òrgans de la mateixa Administració General de l'Estat, manifestar-se sobre la justícia o conveniència de l'indult o sobre la forma de la concessió de la gràcia, ja que es pot entendre en el cas de fer-ho que amb això s'estaria anticipant o determinant el sentit d'una decisió que només competeix al govern", ha esgrimit.

Així, l'informe es limita a analitzar "exclusivament" tot allò relatiu al delicte de malversació de cabals públics pel qual van ser condemnats l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

Els Serveis Jurídics de l'Estat han considerat que el dany econòmic ja ha estat rescabalat i es basen per afirmar-ho en l'informe emès pel Tribunal de Comptes que acredita que els 4,1 milions d'euros fixats com a liquidació provisional en el judici comptable per les despeses i pagaments de l'1-O ja han quedat garantits.

 

 

 

"Un cop s'ha determinat provisionalment l'abast i els presumptes responsables, i atès que està garantida aquesta quantitat en el dia d'avui, tal com estableixen la providència de 24 de febrer del 2020 del Tribunal de Comptes i l'informe de la sotssecretària del Ministeri d'Hisenda de 25 de març del 2021, aquest fiançament constitueix un element que repararia el perjudici econòmic produït a la Hisenda Pública", ha afirmat.

El cost de l'1-O

El gener del 2020, es va practicar la liquidació provisional per les despeses i pagaments del referèndum, en la qual es va declarar un presumpte abast per import total de 4.146.274,97 euros: 3.903.294,86 euros per la part principal i 242.980,11 euros pels interessos estimats des que van passar els fets fins a aquesta liquidació provisional.

L'acta de liquidació provisional, elaborada després de la instrucció i vàlida fins que es dicta sentència, comporta que els presumptes responsables han de consolidar o dipositar les quantitats que s'han determinat. En aquest cas, els 4.146.274,97 euros van ser consolidats el febrer del 2020.

Va ser el passat 10 de febrer quan els Serveis Jurídics de l'Estat van preguntar a l'alt tribunal per aquesta "informació complementària" relativa a la devolució de les quantitats malversades en el procés, perquè ho consideraven imprescindible per poder elaborar l'informe sobre la conveniència o no d'atorgar indults als líders independentistes condemnats pel TS.

En la sentència del procés, els magistrats del Suprem ja van fixar que seria el Tribunal de Comptes l'encarregat de dirimir i reclamar la responsabilitat civil en què poguessin haver incorregut els quatre condemnats que ho van ser per malversació de fons públics, a més de per sedició.

La Fiscalia, en contra

La sala penal del TS, després de recollir la informació penitenciària respecte dels dotze condemnats —nou d'ells a la presó—, compta ja amb l'informe de la Fiscalia, que s'oposa a la concessió de la mesura de gràcia a causa de la gravetat dels fets i en entendre que no existeixen raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la seva aplicació.

Després d'analitzar els arguments de les dues acusacions que van exercir en el judici, la sala emetrà el seu propi informe, si bé cap d'ells no és vinculant per al Govern, que és el que ha de decidir sobre la concessió o no dels indults sol·licitats.

Es van presentar almenys set peticions d'indult a favor de Junqueras, els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Turull, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Algunes d'elles es refereixen a tots els condemnats i altres només a alguns.

L'indult referit a Junqueras —condemnat a 13 anys per sedició i malversació de cabals públics— va ser presentat per diversos interns de la presó de Lledoners on compleix la seva pena, el jurista Francesc Jufesa, el president del partit Justícia Econòmica i Social (JES) Sergio Querol i un altre particular, Juan Andrés Arnáiz Cabezas, que demanaven l'indult total o parcial mitjançant la reducció de la pena de presó imposada o la substitució d'aquesta per pena d'inhabilitació.

L'indult pot sol·licitar-se pel mateix condemnat, els seus parents o qualsevol altra persona en nom seu. La concessió, si es produeix, competeix al Rei, a proposta del ministre de Justícia i prèvia deliberació del Consell de Ministres, i ha d'acordar-se mitjançant Reial Decret publicat al Butlletí Oficial de l'Estat.