L’expresident popular Mariano Rajoy conserva la protecció de la justícia espanyola per no donar explicacions sobre el seu paper en l’Operació Catalunya a la Batllia d’Andorra. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha dictat una nova resolució, datada aquest dilluns, en la qual no accepta el recurs de l’Advocacia de l’Estat, que sosté que no se li han vulnerat drets fonamentals i que l’expresident del govern espanyol “usa de forma instrumental” aquest recurs, quan ho podria fer per la via ordinària. Rajoy sosté que se li han vulnerat el dret a tutela judicial efectiva i d’igualtat perquè tant en la via penal com en la via administrativa no se li va permetre presentar recurs contra la resolució del Ministeri de Justícia que va aprovar la petició de col·laboració judicial internacional, feta per la batlle d’Andorra, Stéphanie Garcia. I el jutjat d’instrucció 32 de Madrid, a qui li va recaure la col·laboració, no va donar veu a Rajoy en considerar que era un tràmit.
En el fons, Rajoy indica que el Ministeri de Justícia va denegar una comissió rogatòria a Andorra en el cas de l’inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barrosso en assegurar que quan va actuar tenia immunitat diplomàtica. Però, Rajoy té immunitat diplomàtica? L’ha demanada? Li ho donarà el govern de Pedro Sánchez? La secció 6a de la sala contenciós administratiu del TSJ de Madrid ja admet, en alguna de les seves resolucions, que aquest extrem s’haurà d’aclarir, però per ara protegeix Rajoy de la justícia andorrana.
La setmana passada, el TSJ de Madrid ja va dictar una resolució en què aprova la mesura cautelar sol·licitada per l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i dels exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, els blinda, i atura la resolució del Ministeri de Justícia del juny passat que va aprovar que es donés informació d'ells a la batllessa d'Andorra que els investiga per l'Operació Catalunya. Hi afirmava, com ara, en la resolució del 19 de desembre, que ha d’aturar la comissió rogatòria d’Andorra perquè si realment se li han vulnerat drets fonamentals, no es podria reparar.
És un embolic processal
L’advocat de Rajoy, Jesús Santos – que defensa el PP en els principals processos de corrupció- ha presentat recursos tant en la via penal com en la contenciosa-administrativa per aturar la comissió rogatòria d’Andorra. I fins ara ha sortit guanyant, tot i que inicialment els jutges i tribunals li van denegar els recursos per falta de claredat en les seves demandes.
La Fiscalia, per la seva part, va assegurar en la via penal, que s'havien vulnerat drets a l’expresident Rajoy perquè no se li va permetre presentar recurs contra l’aprovació de la comissió rogatòria. L’Advocacia de l’Estat ha insistit, però, que l’acord del Ministeri de Justícia de donar llum verd a la col·laboració amb la justícia andorrana és “un acte de tràmit no qualificat”, que significa que contra ell no s’hi permet recurs. I en aquest sentit, la Fiscalia li dona la raó.
En el nou recurs, l’Advocacia de l’Estat insisteix que l’expresident Rajoy s’està aprofitant del sistema judicial, i que abans d’admetre aquest procediment de vulneració de drets humans, que és prioritari davant la resta, caldria aclarir si el Ministeri de Justícia ha de fer una anàlisi preliminar de les comissions rogatòries internacionals, recollides en el Conveni i de 1959, abans d’aprovar-les, com de forma automàtica va fer amb el cas de Rajoy, ja que només era entregar dades d’ells, per poder prendre-li declaració com a investigat, acció tutelada per un magistrat espanyol. La col·laboració no incloïa extradir-lo a Andorra, que seria el següent pas si hi ha indicis per jutjar-lo i ell no vol anar-hi voluntàriament.
La policia patriòtica
La defensa de Rajoy respon que va presentar aquests recursos perquè “l’actuació administrativa és summament greu” pel que fa a drets bàsics, i vesteix la causa millor tot afirmant que el Ministeri de Justícia sí que va denegar una col·laboració perquè un policia tenia la condició de diplomàtic. Es tracta de l’inspector en cap Celestino Barroso que va ser agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola entre els anys 2014 i 2017 a Andorra. Barroso és un dels investigats per la batlle d’Andorra per ser membre de la policia patriòtica que, juntament amb el comissari Marcelino Martín-Blas (que es feia dir "Fèlix"), el 2014 va amenaçar i coaccionar als titulars de la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè els donés informació de la família Pujol Ferrusola, d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras, aconseguint-t’ho en el primer cas. Quan la batlle el va citar, el govern espanyol va al·legar que tenia immunitat. Martín-Blas sí que va declarar. I Rajoy, per ara, també s’escapoleix de donar explicacions sobre l’Operació Catalunya.
Els germans Cierco, expropietaris de la BPA (clausurada per la guerra bruta del govern de Rajoy, segons sostenen), i les entitats Institut de Drets Humans d’Andorra (IDH) i Drets, de Catalunya, mantenen el front judicial contra els autors de la trama andorrana de l’Operació Catalunya.