L'advocat de la família del nen de tres anys mort a l'atemptat de les Rambles el 17-A, Agustí Carles, ha demanat aquest dimarts a la comissió del Congrés dels Diputats que se segueixin desclassificant documents sobre els fets fins a "saber la veritat", les implicacions derivades i presumptes responsabilitat polítiques, cosa que ha defensat com un dret humà. Interpel·lat directament pels diputats de tot l'arc parlamentari, Carles ha asseverat que se sustenta en l'evidència documentada, per la qual cosa descarta "per ara" la connivència per "donar un ensurt a Catalunya" de les forces de seguretat de l'Estat en l'atemptat va dirigir l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i que aquest no morís en l'explosió d'Alcanar, però ha deixat la porta oberta: "En aquest país ja no descarto absolutament res", ha resolt, en resposta a una pregunta d'Agustín Conde (PP) sobre si creia aquesta versió que ha atiat l'excomissari de policia José Manuel Villarejo. Amb tot, el lletrat ha rebutjat ser titllat de "conspiranoic, com se'ns ha criticat".
Agustí Carles ha reiterat les incògnites que veu sobre els atemptats i el procediment judicial que es va resoldre amb penes de presó per als dos terroristes supervivents detinguts, Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir. L'advocat ha afirmat que els veïns d'Alcanar van veure un quart home entrant a la casa que va explotar i que hauria escapat perquè no va ser detingut i jutjat. També que la prova d'ADN del Marroc que confirmaria la mort de l'imam de Ripoll a Alcanar no seria procedent d'acord amb els estàndards europeus i ha emès dubtes sobre les circumstàncies en les quals es va fer i en el fet que el jutge va donar-les per vàlides des del primer moment tot i que "mai van arribar a Madrid" les comprovacions. També ha dit que les proves d'ADN dels Mossos donaven un resultat "dubtable", per la qual cosa no es podria confirmar que l'ADN trobat en la roba a la casa d'Es Satty i el de la casa d'Alcanar, tot i coincidir entre ells, fossin de l'imam. Sobre això ha assenyalat també que va aparèixer una furgoneta amb les impremtes del volant netejades. I, finalment, ha posat interrogants sobre com van aconseguir els terroristes el material que va explotar a Alcanar sense que les autoritats ho advertissin i ha criticat que el jutge, diu, no va donar peu a investigar aquests precedents als fets. També ha criticat que les autoritats estatals, diu, estiguessin més pendents de l'independentisme que de la seguretat i la compra d'aquests químics en grans quantitats, en els termes expressats per lletrat al Congrés.
"La desclassificació de documents serà la clau"
Superades les instàncies espanyoles, actualment el cas l'ha portat el lletrat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, que podria fallar o no instant Espanya a investigar més profundament els fets, ha apuntat Carles. L'advocat ha lamentat que les sentències no han jutjat les relacions de l'imam de Ripoll i del CNI i lamenta que als jutjats, que no van ser els autors materials dels fets perquè aquestes ja eren morts, no se'ls ha jutjat com a "responsables tots de tot, com es feia amb ETA". Finalment, també ha criticat que davant els interrogants que ha assenyalat a la Justícia, la resposta que ha rebut és que totes les instàncies els han instat a investigar ells mateixos si tenen sospites "en comptes de fer-ho l'Estat, la fiscalia". Sobre què fer després, Carles ha apuntat que s'optaria per iniciar procediments judicials a l'estranger fent ús de la justícia universal i estant en contacte amb víctimes dels atemptats d'altres paísos.
Preguntat sobre la teoria de Villarejo per part de la diputada de Junts Pilar Gómez, Agustí Carles ha afirmat que "hi havia coses que quadraven i coses que no sabem". "Crec que la desclassificació de documents serà la clau, no l'opinió del senyor Villarejo. Vaig pensar que podria ser o podria ser que no. L'important és que Es Satty va col·laborar al CNI i tenim un telèfon i sabem que l'abril del 2016 funcionava i que tenia la bustia morta dels serveis tecnològics, i l'últim avís és el juny del 2017. Desclassifiquem a veure si arribem al final", ha afegit el lletrat. Interpel·lat per la mateixa qüestió pel diputat d'Esquerra Republicana Francesc Álvaro, Carles ha dit que amb les proves que hi ha constatades fins al moment tot apunta a una "negligència" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.
Critica l'acompanyament a les víctimes i les indemnitzacions
L'advocat dels pares del petit Xavi Martínez ha assenyalat finalment hauria calgut un millor acompanyament a les víctimes. Ha instat a habilitar a Catalunya una oficina per a les víctimes del terrorisme, com a zona molt turística especialment amenaçada. I ha criticat que el protocol de reparacions no inclou, per exemple, indemnitzar germans de víctimes. També que en no ser jutjat l'autor intel·lectual del 17-A no es va poder indemnitzar les víctimes amb demandes concretes que poguessin demanar i que es va fer amb el que estipula la llei de manera genèrica. Alhora, ha celebrat el paper del jutge Guevara en això perquè va explicitar de manera intencionada un reconeixement a algunes víctimes perquè poguessin rebre aquestes compensacions. En suma, ha lamentat que "molta gent que ho ha patit va haver de presentar instàncies, lluitar-lo, amb burocràcia, i això és dur. L'Estat diu la llei diu això, vostè no compleix el requisit tal i queda fora. Hi ha una manca de sensibilitat", ha apuntat.