L'advocat de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, Alfons Clavera, ha estat molt contundent en pronunciar-se sobre la investigació que s'ha obert a l'expresident espanyol Mariano Rajoy. Clavera ha argumentat que Catalunya i Andorra tenen un tractat d'extradició que permet adoptar mesures cautelars enfront d'una negativa de Rajoy a comparèixer. Tot i això, l'advocat andorrà ha assegurat: "No crec que s'arribi a aquest escenari". Clavera ha explicat en una entrevista al Faqs de TV3 que "no hi ha cap motiu" perquè l'Estat espanyol pugui negar-se a la tramitació d'una comissió rogatòria perquè declari un expresident, ja que, "no gaudeix ara de cap tipus d'immunitat". "Amb la llei espanyola a la mà, no hi hauria cap justificació perquè Rajoy no hagués de declarar", ha afirmat Clavera.

L'entitat que representa Clavera es va querellar perquè la justícia investigui i determini quin paper va tenir el govern espanyol i el d'Andorra en la liquidació de la Banca Privada d'Andorra i les pressions per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. És a dir, depurar responsabilitats en l'Operació Catalunya. La jutge va admetre l'octubre del 2020 la querella presentada pels delictes de falsedat de document i coacció d'òrgans constitucionals contra l'expresident espanyol. A l'exministre Jorge Fernández Díaz també el consideren autor d'un delicte d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, juntament amb l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vázquez i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó. 

Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra van presentar un nou escrit, el novembre passat, a la titular de la secció d’instrucció especialitzada 2 d’Andorra, en què demanaven noves proves i declaracions. El motiu al·legat era arran d'un informe de la Fiscalia espanyola i una resolució de l'Audiència Nacional d'octubre del 2021, on es confirma que les notes de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre la trama andorrana de l'Operació Catalunya, "eren notes policials i oficials". Aquestes notes d'intel·ligència consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades per l'excomissari Villarejo.

Pel que fa a l'inspector Celestino Barroso, també querellat, es va aportar la resposta donada pel govern espanyol, segons la qual es manté sine die la seva immunitat diplomàtica. Barroso, agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, va ser qui el maig del 2014 es va entrevistar amb el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, fent-li saber que o col·laboraven amb el govern espanyol o el "banc moriria" i "que els americans ja estaven al cas de tot plegat". De fet, Clavera ho ha explicat a TV3: "Celestino Barroso mai serà condemnat perquè per delictes penals no pot ser perseguit". L'advocat andorrà ha argumentat que Barroso està emparat per l'article 31 del conveni de Viena, que estipula que els diplomàtics que estan exercint en el territori on estan destinats, estan protegits per la diplomàcia.

“Qualsevol procediment obert contra el senyor Barroso per actes duts a terme durant la seva missió s'enfronta a aquesta disposició protectora, que empara sine die a l'agent diplomàtic perquè aquest exerceixi les seves funcions en les millors condicions possibles”. Aquesta és la resposta que l'actual Executiu va oferir per escrit al diputat del PDeCAT Sergi Miquel, i que Clavero ha recordat, quan el parlamentari es va interessar per la petició dels germans Cierco perquè retiri la immunitat que protegeix a Barroso de qualsevol recerca sobre la seva actuació, desenvolupada amb Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior.