Un debat jurídic enriquidor i oportú. Els magistrats Miguel Pasquau i Guillem Soler, juntament amb l’advocat Gonzalo Boye han disseccionat i constatat que l’ús capciós de les lleis es continua aplicant contra l’independentisme català, conegut com a lawfare (traduït com a persecució judicial, judicialització de la política o instrumentalització de la justícia) en un debat, moderat per l'advocat Jordi Flores, de gairebé tres hores aquest dijous a la tarda, a l’Ateneu Barcelonès. La Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i l’associació de jutges Àgora Judicial els ha convidat per debatre la ponència Principi de protecció a les minories nacionals: Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP).
Els ponents també han valorat la llei d’amnistia, de plena actualitat, ja que aquest dijous mateix, el PSOE amb Junts, a més d’ERC, han anunciat que la tiraran endavant i que s'inclou en el pacte de la investidura de Pedro Sánchez i que en la setmana vinent es presentarà al Congrés dels Diputats. “Tant de bo la llei d’amnistia s’hagués presentat abans i no per a una investidura. I m’hauria agradat llegir què diu el TEDH”, ha declarat obertament Miguel Pasquau, magistrat del TSJ d’Andalusia i catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada, fent referència que la llei d’amnistia pot fer decaure les sentències pendents del Tribunal Europeu de Drets Humans plantejades pels independentistes catalans sobre vulneració de drets.
Abans, Soler ha agraït públicament al seu col·lega que fos una de les poques veus crítiques en el col·lectiu de la magistratura quan es va acusar els líders catalans de rebel·lió pel Procés. Pel que fa a l’amnistia, Boye ha defensat que s’ha d’esperar al redactat final, però “el més important és que beneficiï al màxim nombre d’afectats, inclòs per lawfare”. Ara per ara, el redactat de l’acord polític per despenalitzar els casos judicialitzats contra independentistes catalans per lawfare és ambigu. Tant és així que el PSOE, davant la queixa de la majoria d’associacions de jutges i fiscals, ha aclarit que les comissions del Congrés anunciades en l'acord “no revisaran cap sentència o decisió judicial”.
Excepcionalitats jurídiques
Guillem Soler, magistrat de Barcelona i membre d’Àgora Judicial, ha exposat amb claredat com l’anunci de la negociació de la llei d’amnistia ha provocat “una nova excepcionalitat jurídica, és a dir, una norma inesperada” per torpedinar aquest acord. Ha detallat clarament el cas del jutge de l’Audiència Nacional del cas Tsunami Democràtic, que ara ha inclòs en la investigació per terrorisme al president Carles Puigdemont, a més de voler atribuir la mort d’un ciutadà francès per un atac de cor als investigats. En aquest cas, Boye ha usat la seva ironia i ha dit que el jutge ha aplicat “cardioterrorisme”, tot i afegir que “en els casos de terrorisme no hi ha morts, sinó assassinats”.
El jutge Soler fa mesos que va detallar fins a 10 excepcionalitats jurídiques vers la causa dels independentistes catalans. La més greu: acusar els líders polítics de rebel·lió per poder-los inhabilitar abans de jutjar-los, i després condemnar-los per sedició. “Amb la llei d’amnistia, la partida no ha acabat, segur que hi haurà reacció jurídica”, ha expressat Soler sense pèls a la llengua.
GOIP, des de fora
Pel que fa al terme GOIP, els tres juristes han admès que cal donar-li forma, que “està verd”, en paraules de Soler. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el 31 de gener passat, va respondre en sentència al jutge Pablo Llarena que tot país de la UE ha de respectar les ordres de detenció i entrega d’una persona que li demana un altre soci comunitari, excepte si es produeixen vulneracions de drets de forma sistèmica al país emissor i també si són dirigides contra un Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP). Un concepte que van aplaudir els advocats dels líders catalans, que havien insistit en aquest ús esbiaixat de les lleis quan es tracta de casos de l’independentisme català.
“Catalunya no és una minoria nacional, és una nació, però és minoritzada”, ha afirmat Boye, que ha exposat que als seus plets ha inclòs el concepte GOIP, tot i que no siguin casos d'euroordres, perquè arribi als tribunals europeus. Boye és l’advocat del president Puigdemont, del seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, que el febrer vinent serà jutjat per unes despeses per un viatge a Nova Caledònia en nom del president, i també de la presidenta Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i a qui el mateix TSJC proposa que sigui indultada.
Pel magistrat Pasquau el concepte GOIP ha de venir a reforçar “el garantisme judicial, el qual ha de ser de forma exagerada”. Ha exposat que els suposats casos de lawfare o cert biaix “no es veuen des de dins dels tribunals mateixos” als quals s’acusa de cometre, com ara el Tribunal Suprem en el cas del Procés, i ha defensat que "ha d’haver-hi una distància per veure’ls", és a dir que siguin tribunals de fora de l'estat, com ara el TEDH. “Els drets necessiten un jutge, el poder no”, ha sentenciat el magistrat.
Per modificar aquest biaix contra l’independentisme, Soler ha defensat que cal “exigir cultura democràtica, més que apel·lar a la Constitució” i Boye ha apostat per “no només netejar la taula, sinó també revisar l’estructura”. Els tres juristes han compartit que el Poder Judicial no pot ser l’únic poder que no tingui un control extern.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!