L'Associació Europea d'Advocats per la Democràcia i els Drets Humans (ELDH, en les seves sigles en anglès) ha expressat en un comunicat la seva perplexitat i preocupació davant la persecució dels 34 exalts càrrecs de la Generalitat per part del Tribunal de Comptes. L'ELDH fa especialment esment a les fiances milionàries que imposa el Tribunal, les quals considera "inacceptables". Les fiances són una demanda que segons ells "pot constituir una violació de l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans, ja que el dret dels acusats a un judici just pot quedar totalment inhibit". El col·lectiu d'advocats demana que s'acabi la causa i els acusats siguin alliberats de l'obligació de pagar les fiances imposades per aquest òrgan. 

Aquest conjunt d'advocats europeus han insistit a assenyalar que els membres del Tribunal no són jutges, "sinó personatges polítics, elegits pel Congrés i el Senat espanyols". Segons l'ELDH, la composició de caràcter polític d'aquest òrgan pot representar "una greu amenaça no només per als acusats i el seu dret a un judici just en virtut del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, sinó també per al mateix estat de dret".

 

 

En el seu comunicat els advocats europeus fan un especial esment a Andreu Mas-Colell, de qui destaquen que és un distingit professor d'economia a Harvard que ha rebut el suport de 33 premis Nobel i altres acadèmics de primer ordre. L'ELDH recorda que si Mas-Colell o els altres encausats no paguen les finances que els imposa el Tribunal veuran els seus béns embargats. 

Consulta a l'advocat de l'Estat

Les fiances porten cua dins i fora de l'Estat, fins i tot al mateix Tribunal, el qual  ha mostrat els seus dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals presentats per l'ICF per cobrir els 5,4 milions que demanen als 34 exalts càrrecs de la Generalitat. Davant de la incertesa la delegada instructora del cas, Esperanza García, ha demanat un informe al respecte a l'Advocacia de l'Estat.

Mandat caducat

El passat divendres 23 de juliol va finalitzar el mandat del Tribunal de Comptes i se suma al conjunt d'òrgans constitucionals pendents de renovació: Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Defensor del Poble. A cap d'aquestes institucions hi ha perspectives a curt termini per l'elecció de nous consellers.

La fi del mandat del Tribunal de Comptes arriba en el moment més oportú, en mig de la polèmica per la causa oberta contra excàrrecs del Govern de Catalunya. Tant els partits independentistes com el govern espanyol critiquen la situació actual de l'òrgan fiscalitzador. Els dotze consellers que formen el tribunal han de ser escollits pel Congrés i el Senat amb una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, 210 diputats. 

 

Imatge principal: Un home passa per davant de la porta principal del Tribunal de Comptes / Europa Press