Retrets. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha demanat que l’expresident del Parlament Roger Torrent i els exmembres de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós siguin condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i a Adriana Delgado a 16 mesos per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) el 2019. “Van desobeir perquè es creien per sobre de l’ordenament judicial. Es creien casta per sobre dels ciutadans”, ha manifestat el fiscal, aquest divendres, en el final del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una frase que ha estat replicada pels tres advocats defensors, que han reclamat l’absolució dels polítics. “No són casta sinó polítics que defensaven drets dels diputats”, li ha replicat Andreu Van den Eynde, advocat de Torrent. Olga Arderiu, defensora d’Adriana Delgado, ha afegit que els encausats “no estan per damunt de ningú sinó que han de tenir el mateix nivell el legislatiu de judicial". Per la seva part, Jordi Pina, advocat d’Eusebi Campdepadrós, ha denunciat que amb aquesta causa, com ja les del 2014 amb el 9-N, “volen fer por als diputats catalans perquè no pronunciïn la paraula autodeterminació ni reprovació de la monarquia”. Tots tres advocats han apel·lat al tribunal, presidit per Carles Mir, que es guiï per les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), així com els darrers vots particulars dins el TC, que advoquen per la defensa de la llibertat d’expressió i participació política.

Roger Torrent, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós han fet ús del dret a la darrera paraula, i tots tres han insistit que no van voler desobeir el TC quan van admetre a tràmit la resolució sobiranista el 2019. També han apel·lat que amb la seva actuació van defensar el dret de participació política i de llibertat d’expressió dels diputats del Parlament. Delgado, que és alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, ha indicat que la condemna la pot afectar políticament i personalment. Torrent, conseller d’Empresa, i Campdepadrós, secretari per l’Administració de Justícia, també es veurien afectats en aquests càrrecs públics si són condemnats a inhabilitació, com reclama la fiscalia. “És un judici polític”, ha afirmat Campdepadrós, que també ha assegurat: “La moció de la reprovació de la monarquia es va fer abans que el rei fugís a Abu Dabi i que la fiscalia li trobés delictes fiscals.”

El president del tribunal, el magistrat Carles Mir, ha donat vist per sentència el judici i ha demanat “calma” als encausats i les parts, i ha declarat: “Aquesta sentència no sortirà en dos dies, és una sentència complicada, per tant, necessitarà el temps que calgui.” En l'inici de la sessió, el magistrat ha informat que s'havia ofert a Josep Costa assistir al final per fer ús del dret a l'última paraula, que, segons Mir, ha rebutjat.

Els raonaments del fiscal

En el seu informe, el fiscal Pérez de Gregorio ha afirmat que els acusats “no han negat els fets” i ha assegurat que van cometre el delicte de desobediència, malgrat que diguin que no es van votar o que la resolució no es va publicar al butlletí del Parlament. El fiscal ha afegit que el TSJC amb la mesa del Parlament de 2017, i el TC "ja els va deixar clar que no tenen inviolabilitat parlamentària" i han de complir els mandats judicials. Per això, els ha titllat de “casta per sobre dels ciutadans”. El fiscal també ha volgut taponar que el tribunal pugui absoldre els encausats apel·lant a la figura de l’error de prohibició quan afirmen que ni ells ni els lletrats dels Parlament tenien clar quin era l’ordre del TC, ja que es referia a resolucions anteriors. “Situar-se per sobre del TC quedaria impune”, ha alertat Pérez de Gregorio. El fiscal ha agraït públicament el “respecte” que li han mostrat tant el tribunal com les defenses en aquest procediment.

Drets fonamentals en joc

En el seu torn, el penalista Andreu Van den Eynde s’ha exclamat que “el fiscal només ha estat 15 minuts per finiquitar la separació de poders i els drets fonamentals“, i no s’ha esforçat ni a interrogar els testimonis, “com si el cas ja estigués jutjat”, referint-se a la condemna de la Mesa que presidia Carme Forcadell, tot i la diferència de les resolucions. Van den Eynde ha insistit que el mandat del TC “no era clar”, i que en cap cas es va prohibir el debat de l’autodeterminació i de la reprovació de la monarquia. “És un error de tipus, un error invencible”, ha insistit el penalista, afirmació que han compartit Arderiu i Pina, per exigir l’absolució dels encausats. En aquest sentit, Olga Arderiu ha indicat que el representant del PSC a la Mesa, David Pérez, va admetre en el judici que davant els dubtes que tenien els lletrats sobre l’ordre del TC i “per por” va decidir que s’oposava a l’admissió a tràmit de la iniciativa parlamentària. Arderiu també ha insistit que la Mesa és un “òrgan de debat parlamentari” i l’admissió d’iniciatives polítiques “no pot ser entesa com una funció de tràmit o administrativa, com les que també té”.

Per la seva part, Jordi Pina, ha recordat com ha evolucionat el delicte de desobediència des que va defensar a la consellera Irene Rigau per la consulta del 9-N de 2014, que llavors ja qualificava el judici de molt greu. Pina també ha fet referència a la divisió de criteris que actualment hi ha al Tribunal Constitucional (TC) sobre la llibertat d’expressió i de participació política, i ha demanat al tribunal  del TSJC que faci aquesta lectura més propera al tribunal d’Estrasburg, on ja han arribat les demandes dels independentistes catalans condemnats pels fets del 2017.