La derogació del delicte de sedició, que els grups del PSOE i Podemos han presentat com a proposició de llei aquest divendres al Congrés, s’ha formulat per equiparar el Codi Penal espanyol a la normativa europea, però especialment per afavorir els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem pels delictes de sedició i malversació de fons públics, i per als de l’exili. La sedició se substitueix per un delicte de desordres públics agreujats. És “complicat” han afirmat alguns dels advocats defensors en ser preguntats per la repercussió real d'aquest canvi, i que esperen a veure amb detall la reforma del Codi Penal. En principi, la modificació sí que afavoreix als condemnats només pel delicte de sedició: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats cada un, a 9 anys de presó; Joaquim Forn i Josep Rull, condemnats a 10 anys i 6 mesos de presó, i Carme Forcadell, a 11 anys i 6 mesos de presó. Pel que fa als exiliats, qui només està processada pel delicte de sedició és Marta Rovira, secretària general d’ERC, que és qui més es pot aprofitar d'aquesta modificació i tornar a Catalunya. L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí també va ser processada només per sedició.
🔴 Reforma del delicte de sedició, última hora | DIRECTE
Més difícil ho tenen els condemnats per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons agreujat per raó de la quantitat, ja que ara s’hauria de desglossar el seu càstig en dos delictes, el de malversació i els desordres públics agreujats. Els afectats són: Oriol Junqueras, amb una condemna de 13 anys de presó i d'inhabilitació, i Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, condemnats a 12 anys de presó i inhabilitació.
I pel que fa a l’exili, el president Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comin són processats per sedició i malversació, i aquesta reforma, pactada entre el PSOE, comuns i ERC, segons el seu advocat Gonzalo Boye, no els afavoreix gens. L’exconseller Lluís Puig només té el delicte de malversació.
El perill del delicte de malversació
Actualment, el Codi Penal espanyol castiga amb penes de presó de 4 a 8 anys de presó i inhabilitació de càrrec públic de 10 a 20 anys si el valor dels diners malversats superen els 250.000 euros. Aquest és el supòsit que s’hauria d’aplicar els independentistes catalans perquè s’ha xifrat els diners malversats en més de 3 milions d’euros, tot i que la quantitat es discuteix en un procediment en el Tribunal de Comptes.
A més, a aquesta pena de malversació se li hauria de sumar la nova de delictes de desordres públics agreujats, que en el cas d’autoritats va de 3 a 5 anys de presó i la inhabilitació de 6 a 8 anys. Quan s’aprovi la reforma, les defenses hauran de demanar al Tribunal Suprem que revisi la condemna i que apliqui la més afavoridora.
El Suprem revisarà si els fets encaixen en el nou delicte
No obstant això, els polítics fan interpretacions oposades. Per una banda, el portaveu del PSOE, Patxi López, ha assegurat aquest divendres que amb aquesta reforma cap país europeu es podrà negar a extradir el president Puigdemont. Cal recordar que Alemanya el volia entregar només pel delicte de malversació i el jutge Pablo Llarena no va voler-ho. I pel portaveu d'Unidas Podemos, Jaume Asens, i ideòleg dels indults i la reforma, el nou delicte no encaixa amb la condemna per sedició als líders del procés, i, per tant, no es pot equiparar ni rebaixar res. És a dir, els condemnats només per sedició, haurien de quedar absolts.
Si les defenses no demanen la revisió de la condemna, ho farà el Tribunal Suprem d'ofici. Caldrà veure si el tribunal presidit per Manuel Marchena desglossa la condemna en dos delictes o realitza un “concurs medial”. Advocats consultats consideren “estrany” aquesta aplicació. És a dir, que les autoritats es van gastar diners per fer uns desordres? A banda de les penes, el tribunal ha de revisar si els fets pels quals van ser jutjats encaixen en el nou delicte de desordres públics. I els que tenen el delicte de malversació, com Oriol Junqueras, se li pot disparar l'actual inhabilitació de 13 anys fins a un màxim de 20 anys.
La sentència del Tribunal Suprem va ser molt criticada des d'una part de magistrats del Tribunal Constitucional (TC) perquè asseguraven que les condemnes eren excessives i no proporcionades, a més de les dificultats del redactat del delicte de sedició, que provocava inseguretat jurídica.