Després de la victòria electoral del partit nacionalista escocès (SNP, per les sigles en anglès) en les darreres eleccions, la idea d'un segon referèndum per la independència d'Escòcia ressona cada cop amb més força. De fet, tornar a decidir a les urnes el futur del poble escocès una de les prioritats del programa de la primera ministra Nicola Sturgeon, reelegida en les eleccions del passat 6 de maig en què va quedar-se només a un escó de la majoria absoluta.

La possibilitat d'un nou referèndum a Escòcia - tot i que des de Londres no es veu amb bons ulls - obriria un nou escenari a Europa i això afectaria d'una manera o altra el moviment independentista català. Però com? Des del Catalonia Global Institute (CGI) han presentat aquesta setmana un informe sobre el segon referèndum escocès on va analitzen quin escenari obre per a Catalunya en l'Europa post-Brexit.

"Menys sinergies" entre Escòcia i Catalunya del que sembla

El 2014, l'opció de construir una Escòcia independent va perdre a les urnes amb el 45% dels vots. Aleshores, però, la independència d'Escòcia suposava l'escissió d'un territori de la Unió Europea. Un escenari ben bé al contrari que ara: amb el Regne Unit fora de la UE, una victòria del "Sí" significaria una expansió dels territoris europeus i podria generar més suports des de Brussel·les.

Tornar a decidir a les urnes el futur del poble escocès una de les prioritats del programa de Nicola Sturgeon, reelegida en les eleccions del passat 6 de maig. / ACN

Per altra banda, el Brexit també ha donat ales a l'independentisme escocès, ja que el 2016 un 62% dels escocesos es van mostrar partidaris de quedar-se a la UE i ara una independència escocesa suposaria el retorn a l'espai europeu. En canvi, en el cas de Catalunya, la independència d'un territori que forma part de la UE no seria vist amb els mateixos ulls des de Brussel·les, segons assenyalen des del CGI.

Alerten que "les institucions europees mantindran de forma rotunda que el cas d’Escòcia no és un precedent per a Catalunya". Això sí, un segon referèndum escocès dona l’oportunitat per a Catalunya de posar el cas a l’agenda política europea i aprofitar les rivalitats entre el Regne Unit i la UE.

Com ajudarà un segon referèndum d’independència escocès a Catalunya? 

"Una segona votació sobre la independència d'Escòcia representa un interessant escenari per a Catalunya, ja que necessàriament inseriria la qüestió de l'autodeterminació a l'agenda europea", valoren en l'informe. A més, en cas de convertir-se en un estat independent, Escòcia podria esdevenir un membre de la UE amb simpaties cap a les demandes de Catalunya. "La solidaritat de les bases nacionalistes escoceses podrien fer de contrapès a les tendències de la realpolitik", interpreten, i assenyalen els parlamentaris escocesos com uns possibles aliats en cas que la UE apliqui un doble estàndard amb la qüestió catalana.

De fet, l'informe del CGI remarca que l'interès de la gran majoria dels estats membres per mantenir Espanya estable i el fet que la secessió escocesa seria fora de les fronteres de la UE, posaria molt difícil per a l’independentisme català poder-se beneficiar del cas escocès com un precedent efectiu dins la UE.

Les recomanacions del CGI sobre el referèndum escocès

Tenint en compte tots aquests factors, des del CGI plantegen una sèrie de recomanacions de cara al nou referèndum escocès per treure'n el màxim partit des del moviment independentista català. D'una banda, fan una crida a aprendre d'Escòcia i adoptar una política exterior amb mentalitat d’estat.

Pel que fa al suport a la independència escocesa, recomanen centrar-se en els interessos de Catalunya i mantenir-se neutrals sobre la qüestió escocesa. La idea que proposen és no confrontar-se amb Londres per utilitzar l'oportunitat de generar complicitats entre Catalunya i el Regne Unit. 

Per últim, aconsellen tenir unes expectatives realistes i ser conscients que la independència d’Escòcia no canviarà la posició de la Unió Europea respecte a l’autodeterminació. Per això, consideren necessari denunciar els baixos estàndards democràtics de Brussel·les respecte al dret a l’autodeterminació de les nacions sense estat.