Els cinc agents de la policia espanyola processats per les greus lesions causades a Roger Español, que ha perdut l’ull dret per l’impacte d’una bala de goma policial l’1-O de 2017, no van cometre cap delicte. Així ho afirma l’advocat de l’Estat en un recurs presentat a l’Audiència de Barcelona perquè el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona que els va processar, torni a fer una resolució en què inclogui un relat exculpatori. Les entitats Irídia, Òmnium i l’ANC, que exerceixen d’acusació particular i popular, van aconseguir el processament dels agents: l’inspector que va donar l’ordre de disparar pilotes de goma, dos subinspectors i l’escopeter que va ferir Español, a més d’un oficial, acusat de pegar a votants de l’escola Ramon Llull de Barcelona. Les acusacions s’oposen a la reclamació de l’advocat de l’Estat, que representa a un dels subinspectors, i ja preparen els escrits d’acusació. Ara l’Audiència de Barcelona ha de resoldre si accepta aquesta nova petició, fet que pot endarrerir l’inici del judici, que ha recaigut a la secció 2a de l’Audiència de Barcelona.
Paral·lelament a la causa d’Español, hi ha uns 45 agents de la policia espanyola processats pels delictes de lesions i contra la integritat moral de votants de l’1-O en una desena d’escoles a Barcelona. Les acusacions d’Òmnium, Irídia i l’ANC van demanar que s’ampliés les imputacions a una trentena d’agents més. Els processos penals contra els policies arriben a la seva recta final, amb l’actual debat obert de si una llei d’amnistia hauria d’incloure o no agents investigats per comportaments irregulars contra persones, especialment en l’1-O.
Agents en “perillositat extrema”
L’advocat de l’Estat, en el recurs que ha tingut accés ElNacional.cat, afirma que l’1 d’octubre de 2017 els agents de la policia espanyola van viure situacions de “perillositat extrema i violència extrma” per part de ciutadans que eren als carrers i en els centres de votació del Referèndum. I, acusa els veïns d’ “una desobediència prolongada” als agents de l’autoritat per no haver-los desobeït i no haver-los deixat passar a l’interior de les escoles per agafar les urnes i les paperetes, tal com havia ordenat una magistrada del TSJC; ara bé sense trencar la “convivència”, ordre incomplerta per la majoria de forces de seguretat.
A més a més, l’advocat de l’Estat sosté que els policies van fer un “ús progressiu” dels mitjans coercitius: primer, ordres amb megafonia, agafar els manifestants que eren a terra, i finalment ús de les porres. En el cas de Roger Español, sosté que l’inspector va donar l’ordre d’usar les pilotes de goma perquè els agents eren en el carrer Sardenya “envoltats”, i “se’ls tirava tanques metàl·liques perilloses”.
En el recurs, l’advocat de l’Estat afirma que el magistrat de Barcelona que va processar els agents, aquest estiu, no ha motivat la resolució, fet que "causa indefensió als agents". I demana a l’Audiència de Barcelona que li faci fer un nou redactat, i que inclogui, que els agents van usar de forma progressiva els elements contra els manifestants, en estar en perill la seva seguretat. És a dir, per a l’Estat les actuacions dels agents no són delictives; i si n'hi ha alguna, podrien obtenir l’eximent completa de responsabilitat per complir ordres.
Alternativament, l’advocat de l’Estat demana que es desvinculi el subinspector que representa de la responsabilitat d’ordenar el llançament de pilotes de goma. Sosté que no hi ha cap delicte en el Codi Penal que ho castigui, i que és un procediment en cadena i no se’l pot fer responsable. Les acusacions particular i popular hi discrepen totalment, i recorden que el tret va ser disparat fora de la distància reglamentària i no hi havia cap perill.