Mentre la Fiscalia del Suprem es prepara per arxivar les investigacions a Joan Carles I, l'Agència Tributària (AT) encara ha de comprovar si la seva regularització es va fer de manera adequada i per tant, si és vàlida o no. Segons va apuntar ahir dijous la ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero, el procés judicial i la posició de la Fiscalia en relació amb la investigació és una cosa i el procediment de comprovació a l'Agència Tributària és una altra de diferent. I segons Montero, aquesta qüestió essencial pel futur de l'emèrit, que planeja la seva tornada a Espanya, tot i que no definitiva, encara no s'ha aclarit. 

"No parlaré de contribuents concrets, per la meva pròpia responsabilitat", va comentar ahir la ministra després del Consell de Ministres, preguntada per si l'Agència Tributària no havia actuat massa tard. S'ha de tenir en compte que la Fiscalia té intencions de demanar l'arxivament de la causa, amb el suport de Pedro Sánchez, i sembla que dona així per correcta la regularització.

Més de 5 milions 

Joan Carles I ha regularitzat amb dos pagaments fins a 5 milions d'euros. Aquestes regularitzacions eren per rendes no declarades durant diversos exercicis que sumen més de 8 milions d'euros de pagaments en espècie. El desembre de 2020 ja va abonar  678.393 euros, corresponents a un deute tributari del 2016 al 2018, quan ja havia abdicat i perdut la inviolabilitat. Amb aquest pagament, Joan Carles I reconeixia el frau però, en avançar-se a presentar la regularització abans que se li comuniqués l'obertura de la investigació, intentava eludir el delicte fiscal. El febrer va fer el mateix amb 4,6 milions. 

Ahir però, la Ministra Montero va voler puntualitzar que la decisió de l'AT encara no està presa: "S'estan donant per suposades moltes coses respecte a com es tramiten els expedients. Una qüestió és l'auxili judicial (de l'AT la Fiscalia), i una altra diferent són les indagacions per la comprovació que una regularització és completa i veraç. El nostre auxili judicial té un sentit, i les nostres indagacions per qualsevol contribuent respecte que és veraç tenen un altre ritme". I no necessàriament tots dos coincideixen". 

Segons recull El País, fonts de l'Executiu asseguren que la ministra es referia a la possibilitat que, encara que la Fiscalia decideixi arxivar les diligències prejudicials sense presentar una querella, el procés de l'Agència Tributària segueixi endavant.

Procés autònom 

L'organisme ha enviat a la Fiscalia la informació que li ha sol·licitat sobre aquest assumpte, i ells prenen una decisió, perquè entenen que no hi ha delicte, que aquests han prescrit o estaven coberts per la immunitat com a cap d'estat, que cobria l'emèrit  fins que va abdicar en favor del seu fill Felip VI el 2014. Tot plegat, però, no implica que l'Agència Tributària hagi de tancar el cas i donar per bona la regularització. Aquest, com ha comentat la ministra, és un procés amb el seu ritme i no sembla que es pugui aclarir de manera imminent. Segons diverses informacions, Joan Carles I voldria visitar Espanya abans de Nadal sense tornar a fixar a l'Estat la seva residència. 

Impedir la imputació 

Segons fonts del Suprem coneixedores de la investigació de la Fiscalia han comentat a El País, les dades que va utilitzar la unitat d'auxili judicial de l'Agència Tributària són els que permeten sostenir l'arxivament de les tres investigacions obertes. Així, aquestes dades determinarien que les dues regularitzacions de l’emèrit són veraces, completes i voluntàries, fet que impedeix sol·licitar la imputació de Joan Carles I per no haver declarat en el seu moment els diners rebuts per part dels seus amics. 

Les fonts tampoc acaben de comprendre les paraules de Montero, quan aquesta va assegurar que els terminis són diferents quan s'està analitzant el mateix cas. El decret per l'arxivament que redacta la Fisacalia explica la dificultat de presentar una querella perquè alguns dels delictes s'haurien comès quan era inviolable pel seu paper de cap d'estat, i la resta de delictes els va evitar presentant dues regularitzacions el desembre de 2020 i febrer de 2021. 

 

A la imatge principal, el rei Joan Carles I / Europa Press