L’agenda catalana s’ha infiltrat en l’arrencada de la campanya de les eleccions gallegues. A Galícia no només s’ha parlat aquests dies de pèl·lets, de sanitat, d’economia o d’indústria. S’hi ha parlat també d’amnistia, de terrorisme i de sequera (la catalana). Qui més ha introduït aquests temes en els mítings electorals dels comicis gallecs ha estat el PP. El PSOE, de fet, no està gens interessat a parlar sobre l’amnistia a Galícia, i pretén silenciar les negociacions amb Junts per Catalunya fins després del 18 de febrer, data en què els gallecs estan cridats a les urnes per decidir si mantenen Alfonso Rueda a la Xunta per majoria absoluta o si fan guanyadora una aliança entre el BNG i el PSOE.
Alberto Núñez Feijóo ha tornat aquest cap de setmana a casa. S’ha implicat a fons en la campanya electoral del territori que va presidir abans de fer el salt a la política estatal, i ha acompanyat el seu successor al càrrec, Alfonso Rueda, en alguns mítings. Aquest diumenge, en un acte a Mos (Pontevedra), va abordar el tema de l’agenda catalana que té més impacte en la política espanyola: amnistia, terrorisme i Puigdemont. Lluny d’abordar qüestions que afecten els gallecs, Feijóo va criticar la “metamorfosi” del PSOE al voltant de l’amnistia. Va acusar Pedro Sánchez, que el dijous passat va insistir que l’independentisme no ha estat mai terrorista, de “suplantar” jutges i “dictar sentències”. Així, va preguntar-se per què els socialistes “volen incloure aquest delicte” a la llei d’amnistia si més tard el president del govern espanyol reivindica l’absència de terrorisme en el moviment polític.
Feijóo també va disparar contra Carles Puigdemont, en tant que “ni tan sols creu que sigui espanyol”. “Sorprèn que al govern de Sánchez li interessi més el problema d’un ciutadà que no vol ser espanyol que un problema de tots els espanyols, com és la igualtat davant la llei, va assenyalar el líder del PP en un míting per a les eleccions gallegues.
Però el líder dels populars també va fer menció al problema de la sequera, en aquest cas per reivindicar la seva solidaritat amb Catalunya: va afirmar que els populars “es comprometen a ajudar els catalans amb la seva sequera”. “Si ells aixequen murs, nosaltres aixequem ponts”, va afirmar. Els darrers anys, Vox ha presumit de ser el partit dels agricultors. Davant la crisi mediambiental, ara el PP pretén avançar el partit d’extrema dreta en aquesta qüestió, i pretén erigir-se, a les eleccions gallegues, basques i europees, com el partit que més defensa aquest sector.
El PSOE enterra l’amnistia
Qui menys interessat està a dur a Galícia el debat sobre l’amnistia és el PSOE, convençut que és un tema que el desgasta. És per això que els socialistes esperen que les negociacions amb Junts per Catalunya es mantinguin ben discretes fins després del 18 de febrer, data de les eleccions. Socialistes i juntaires tenen quinze dies hàbils —prorrogables— per negociar com retocar la llei d’amnistia per tal que els jutges no tinguin escletxes per les quals colar-hi la seva persecució a l’independentisme.
Com que les preguntes per part de la premsa són inevitables, el govern espanyol opta, de moment, per no desvelar-ne res de res. I els darrers dies el discurs ha estat el mateix: negar que l’independentisme hagi estat terrorista, però alhora reivindicar el redactat actual de la llei, sense tancar la porta a canvis. Ho va fer Pedro Sánchez el dijous passat i ho ha fet Félix Bolaños aquest diumenge, que en declaracions a la premsa va reivindicar que la norma és a hores d’ara “impecable”, “constitucional” i “conforme al dret europeu”.