Josep Miquel Arenas, més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, torna a casa. El raper mallorquí ha abandonat Bèlgica aquest matí i es troba de camí cap a Catalunya en cotxe. De fet, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha conduït i l'ha acompanyat durant una part del recorregut. En una piulada, Valtònyc ha assegurat que "tornar sempre és la millor part de l'aventura" i ha volgut traslladar a Puigdemont un missatge d'afecte per haver-lo acompanyat durant tot aquest temps a l'exili. La decisió s'ha pres una vegada ha prescrit la condemna imposada per l'Audiència Nacional espanyola, que l'acusava d'enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona per les seves cançons. De fet, la pena va prescriure el 22 de març, però fonts de la defensa explica que se n'han assabentat "per casualitat". Una vegada retornat a Catalunya, què farà Valtònyc?

D'entrada, en una entrevista al 'Via lliure' de RAC1, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha explicat que el raper té previst anar tant a Barcelona com a Palma, on té bona part de la família. En la seva agenda també consta la seva participació en un concert de suport a Palestina que es fa aquest diumenge, a les 19 hores, a la Sala Paral·lel 62 de la capital catalana. La seva actuació s'emmarca en l'esdeveniment 'Hip hop x Palestina', on també cantaran altres grups com Los Chicos del Maíz, Lágrimas de Sangre o la 'freestyler' Sara Socas.

Judici a Sevilla el 21 de novembre

Malgrat la prescripció de la condemna que l'Audiència Nacional li va imposar el passat 2017, Josep Miquel Arenas haurà de fer front a una altra cita judicial el pròxim 21 de novembre a Sevilla. El raper podia declarar per videoconferència, però fonts de la defensa expliquen a ElNacional.cat que, amb el seu retorn, hi assistirà presencialment. La investigació és per un concert que va oferir a Marinaleda el passat 31 de març de 2018, per un presumpte delicte de provocació per cometre un delicte d'atemptat i un possible delicte d'amenaces agreujades per haver "animat" a matar guàrdies civils durant aquest. La Fiscalia demana quatre anys de presó i 3.600 euros de multa pel delicte d'atemptat i, pel delicte alternatiu d'amenaces, tres anys. La seva defensa demana l'absolució perquè "sense que existeixin fets constitutius de cap delicte, no s'ha de parlar d'autoria, ni de circumstàncies modificatives, ni de pena, ni de responsabilitat civil derivada d'un delicte no comès".

La condemna va prescriure el 22 de març

La pena de tres anys i mig de presó per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces va prescriure el passat 22 de març. En una interlocutòria d'aquella data, l'Audiència Nacional recorda que l'article 133 del Codi Penal estableix que "les penes menys greus prescriuen en cinc anys". Aquests comencen a comptar a partir de la data de fermesa de la sentència, que es va decretar el 21 de febrer de 2018. No només prescriu la pena de presó, sinó que també acorden deixar sense efecte les ordres nacionals i internacionals per detenir-lo.