Nova tarda de molts interrogants i poques certeses a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya. En aquesta ocasió, ha estat el torn de l’agent 111.129 de la policia espanyola, que s’ha negat a revelar el seu nom. Va ser qui va anar a Andorra el 24 de març de 2015 a recollir les dades bancàries del Banc de Madrid, el filial de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Durant la seva compareixença, ha assenyalat que va ser condecorat en dues ocasions: amb la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc el 2015 i amb distintiu vermell el 2018. A més, des del gener del 2021, ja amb Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior i Pedro Sánchez a la Moncloa, és agent d’enllaç amb la Haia, un càrrec amb una alta retribució econòmica. “Vostè es va presentar a Andorra el març de 2015 a recollir base de dades de clients del Banc Madrid?”, li ha preguntat el diputat de Junts Josep Pagès. “Efectivament, en aquesta data hi va haver una comissió rogatòria internacional a les autoritats d’Andorra per recollir informació que obrava en aquest territori relativa a Banc de Madrid, a mi se’m comissiona per anar a recollir la documentació que lliuren les autoritats d’Andorra”, ha relatat l’agent. En relació amb les condecoracions, ha explicat que van ser per un cas de corrupció i per un cas de crim organitzat de narcotràfic. Els detalls que ha anat donant han anat in crescendo, veient-se incapaç de mantenir l’ambigüitat durant tota la compareixença. Finalment, a preguntes del diputat del PSOE Manuel Arribas, ha detallat que ha estat pel cas Plaza (una malversació de gairebé 150 milions d’euros a les obres d’urbanització de la Plataforma Logística de Saragossa). En general, durant les seves respostes, l’agent ha donat pocs detalls i ha recorregut a una presumpta absència de memòria.
📝 Les proves de l’agonia de la BPA: de les pressions per l’Operació Catalunya a la querella-zombi
Què ha dit sobre la seva presència a Andorra? “Ens consta que vostè va creuar emails amb empleats de la BPA fins i tot cinc dies abans de l’ordre judicial, abans que arribés la comissió rogatòria, signats pels fiscals Grinda i Rosa”, ha apuntat Josep Pagès. “Per què es van creuar emails abans que fos signada?”, li ha preguntat. “No recordo haver intercanviat els correus. Aquesta comissió rogatòria es produeix a conseqüència d’una entrada i registre a la seu de Banc Madrid per obtenir informació de l’entitat. Durant l’entrada i registre, el responsable d’informàtica ens indica que part de la informació de la qual disposava estava allotjada a Andorra i que ells no tenien cap problema a fer-nos-la arribar”, ha exposat. “De la BPA no vaig tenir res, no recordo haver tingut accés a aquesta informació, treballar-lo no l’he treballat segur. Del Banc de Madrid no he vist els moviments dels 30.000 clients”, ha assenyalat.
Més interrogants. “Aquell dia estava buscant els comptes de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras?”, li ha preguntat Josep Pagès. I la resposta ha estat amb evasives. “No, ni tan sols sé si aquestes persones tenien compte al banc que vostè diu”, ha assenyalat. “Vostè va anar a fer de missatger?”. “Vaig anar a recollir un paquet, ni tan sols traslladat un missatge, jo recullo un suport que conté informació”, ha apuntat. “Vaig anar a buscar informació del Banc de Madrid, si hagués estat a Àustria, hauria anat a Àustria”, ha indicat. Josep Pagès li ha recordat que en la documentació consta que “hi ha unes hores que no quadren” perquè l’autorització va arribar a la tarda i les dades les van obtenir al matí. “No recordo res d’això”, s’ha limitat a dir l’agent 111.129. I ha donat poques explicacions més: “Qui li va entregar les dades? No ho recordo. [...] Va parlar amb els informàtics de la BPA sense autorització judicial? No recordo haver-hi parlat”.
“He vist una feina professional, seriosa i ètica de la UDEF”
L’agent 111.129 també ha defensat la seva funció com a membre de la UDEF. “Mai ha observat que s’hagin realitzat informes en els quals s’hagi sobrepassat o no respectat la legalitat?”, l’ha interrogat el diputat de Bildu Jon Iñarritu. I ell ha presumit de la seva tasca: “Jo treballo amb absolut respecte a la normativa i a la legalitat per convenciment, per principis ètics i perquè sinó, em quedo sense feina”, ha subratllat. “Jo faig la feina amb absolut respecte a la llei i als principis bàsics d’actuació”, ha afegit. Més tard, a preguntes de la diputada d’ERC Pilar Vallugera, ha assegurat que desconeix qualsevol actuació de la UDEF que hagi derivat en informes falsos filtrats a la premsa. “Aquesta actuació que vostè relata em resulta completament aliena, no ho he observat mai en els anys que he estat en la unitat, he vist una feina professional, seriosa i ètica, és el que he percebut jo pels sentits”, ha indicat. “Si s’han produït actuacions que no són legals o ètiques, no les conec”, ha afegit.
Més tard, a preguntes del diputat dels Comuns Gerardo Pisarello, s’ha pronunciat en els mateixos termes. “Vostè, en les seves actuacions, va tenir percepció que es podien produir en aquestes investigacions vulneracions de drets?”. “No, sempre vaig tenir la impressió que estaven ajustades a legalitat. Si no, ens les hauríem realitzat”, ha reiterat l’agent. “Mai no li va tocar complir una ordre que li semblava que podria ser il·legal?”. “No”, ha conclòs. I malgrat les revelacions de Marcelino Martín Blas sobre la manipulació de l’informe de la UDEF en relació amb Artur Mas i Jordi Pujol, ha assegurat que la policia espanyola sempre ha actuat dins del marc de la legalitat: “Les facultats que jo tinc per entrar en la intimitat de les persones és una qüestió delegada de tots els ciutadans que permeten que la policia tingui poders que la resta de ciutadans no té i això comporta exercir aquests amb absoluta pulcritud”, ha verbalitzat.
“No he investigat mai ni he tingut coneixement de cap de les investigacions a Sandro Rosell”
Una altra carpeta. A finals de desembre, durant la seva compareixença, Sandro Rosell va assenyalar l’agent 111.129. Tanmateix, ell ha assegurat que no va participar en la investigació a l’expresident del Barça: “No he participat en res, es va endur la mateixa sorpresa que vaig tenir jo, no he participat en res, no està la meva firma en res, no he estat en cap diligència”, ha insistit. “Manifesto que no he investigat mai ni he tingut coneixement res de les investigacions a Sandro Rosell”, ha afegit més tard a preguntes del diputat de Vox Gil Lázaro.
La nota informativa relativa a Xavier Trias
En un altre moment de la seva compareixença, se li ha preguntat si era habitual que els informes de la Direcció Adjunta Operativa passessin per la UDEF. “No, a mi només m’ha passat en una ocasió, amb una nota informativa relativa a Trias”, ha assenyalat. I més tard ha completat el relat: “L’octubre de 2014, es va rebre una nota procedent de la DAO amb informació relativa a un possible compte a l’estranger de Xavier Trias. Aquesta informació surt en mitjans de comunicació de la DAO, encara no havia intervingut la UDEF, allà hi ha el quid de la qüestió. Des que surt de la DAO fins que arriba a nosaltres, passa un temps bastant llarg, de setmanes, no sé si és en aquell període o quan arriba a nosaltres la informació, surt publicat”. “Pot ser que arribés la nota i immediatament sortís en premsa, no ho recordo”, ha afegit.