Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha presentat un recurs contra l’amnistia concedida a un jove independentista, condemnat per haver-li trencat el nas en el desallotjament de l’acampada contra la sentència del procés, el 20 de novembre de 2019 a la plaça Universitat, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. La magistrada del Penal 7 de Barcelona va condemnar el jove a 1 any i 10 mesos de presó pels delictes d’atemptats contra l’autoritat i lesions. En la sentència, també recollia que ha d'indemnitzar l’agent pel dany causat en donar-li un cop de puny, “sota la visera de protecció”, tot i que no es va quantificar econòmicament en quedar pendents actuacions sanitàries. A més, també van ser condemnats altres dos nois, a sis mesos de presó, per atemptat contra l’autoritat contra un segon urbà.
L’advocat del noi va demanar l’aplicació de l’oblit penal, que amb el vistiplau de la Fiscalia, va donar-li el titular del Penal 15 de Barcelona, encarregat de l’execució de la resolució. L’advocada de l’urbà, però, ha presentat ara un recurs per dues qüestions processals i per garantir la seva reparació del dany, ja que l’amnistia extingeix tota responsabilitat; tot i que les indemnitzacions per lesions es poden reclamar per la via civil. Inicialment, el recurs és en nom dels dos agents de la Guàrdia Urbana contra l’amnistia dels tres joves, tot i que només la va demanar el té que pendent el pagament de la responsabilitat civil.
Les dues vulneracions de drets
En concret, la defensa de l’agent de la Guàrdia Urbana exposa que se li ha vulnerat el seu dret de defensa perquè el Penal 15 de Barcelona no li va donar trasllat perquè donés el seu parer sobre l’aplicació de l’amnistia als tres nois. Només li ho va enviar a la Fiscalia.
La segona vulneració, segons la lletrada, és per no haver-se respectat el jutge predeterminat per la llei perquè el Penal 15, d'executòries (els 3 d'executòries de Barcelona són els únics que existeixen a l’Estat espanyol) no és el jutjat competent per aplicar o no l’amnistia. La llei indica que en fase de condemna ho farà el jutjat sentenciador, en aquest cas el jutjat Penal 7 de Barcelona.
Per això, demana que anul·li l’amnistia i que traspassi l’expedient al Penal 7 de Barcelona. La defensa aclareix que no qüestiona que els fets van passar en el marc temporal recollit per la llei 1/2024, com també el delicte d’atemptat contra l’autoritat, però posa en dubte el de lesions, i especial, reclama que es clarifiqui que hi ha una indemnització pendent d’abonar.
Les lesions qüestionades
L’afirmació que el delicte de lesions no està emparat per la llei d’amnistia ja ha estat plantejat per l'acusació d'agents dels Mossos amb lesions durant detencions d’independentistes en manifestacions i protestes. En concret, l’advocat José Antonio Bitos ja ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra l’amnistia, concedida per la sala d’apel·lacions del TSJC, a un jove condemnat a 3 anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat en concurs amb lesions en una protesta el 2020. A més, el noi havia d’indemnitzar el mosso amb 76.647 euros en trencar-se el peroné, en anar-lo a detenir.
La llei d’amnistia recull que la responsabilitat civil es mantindrà en cas que afecti “a particulars”. Bitos va insistir que el sindicat USPAC “està en contra que les agressions a mossos quedin impunes”, i que si cal, després del Suprem anirà al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans.
A punt de complir mig any en vigor, la llei d’amnistia ha afavorit, per ara, més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que no pas a activistes i polítics catalans.