Agents socioeconòmics de la ciutat de Tarragona esperen que en els propers dies es produeixin avenços en la negociació entre partits sobre el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat.

Set mesos després que el consistori que encapçala l'alcalde Ruben Viñuales presentés una primera maqueta, consideren que segueixen obertes diverses incògnites del projecte, com la seva viabilitat econòmica, àrees d'inundabilidad, coeficients d'habitatge de protecció pública, el trasllat de CLH, entre altres.

Durant aquest temps s'han realitzat alguns contactes amb les formacions de l'arc municipal, de caràcter preliminar, encara que les converses més recents de l'Ajuntament es van focalitzar en l'aprovació dels pressupostos de 2025, la qual cosa es va aconseguir en l'últim Ple amb el suport de Junts i ECP. Ara, el consistori preveu realitzar una ronda amb els partits abans que acabi l'any i estima que l'aprovació inicial del POUM pugui materialitzar-se en el primer semestre del 2025, segons ha detallat en recents declaracions a mitjans el regidor d'Urbanisme, Nacho García.

Des que es va conèixer la base del projecte han estat alguns els partits i agents socioeconòmics de la capital tarragonina que han compartit públicament les seves preocupacions sobre el pla per garantir que els projectes no quedin en una carpeta de "projectes irrealitzables".

La Cambra de Tarragona ha estat l'última en pronunciar-se. La seva presidenta, Laura Roigé, ha reivindicat que "la ciutat no pot perdre el tren del POUM". En una tribuna d'opinió publicada en el 'Diari de Tarragona', va defensar que es tracta d'una eina essencial per definir la qualitat de vida dels seus ciutadans i la cohesió i progrés dels barris. Va qüestionar que es limiti el creixement per Llevant, ja que implicaria una pèrdua de competitivitat: "És el moment de planificar sectors de creixement i polítiques d'habitatge realistes i factibles de desenvolupar, allunyades de populismes que condicionin un creixement ordenat i cohesionador que el POUM possibilita", va escriure.

D'altra banda, el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, Antoni Martorell, va reflexionar sobre els percentatges habitatge lliure i de protecció que es contemplen. Sobretot, pel fet que a determinades zones del mapa els percentatges de VPO s'eleven fins al 60% del total. "No podem obviar que els costos d'urbanització d'aquests sectors, juntament amb els posteriors de construcció i finançament molt probablement faran inviable la seva execució".

Abans d'estiu, experts en habitatge, arquitectes i urbanistes ja van assenyalar que el pla d'ordenació urbanística de Tarragona s'ha de basar en "el creixement ordenat i sostenible". En una taula rodona, van alertar que s'ha d'actuar perquè una de les amenaces de Tarragona és la pèrdua de població cap a municipis, com Salou o Vila-seca, amb una de major i oferta en habitatge i serveis més diversa.

En la discussió del POUM serà determinant l'informe de viabilitat econòmica encarregat a una empresa externa per part del consistori i els resultats del qual s'esperen conèixer aquest desembre. Cambres i associacions han plantejat diferents interrogants per com s'ha distribuït la cartera d'habitatge entre Ponent i Llevant. Als barris de Ponent, amb una renda per càpita inferior, hi ha previstos gairebé el doble d'habitatge de protecció oficial en relació amb el projectat a la zona Centre o de Llevant. També han qüestionat que es limiti el creixement per Llevant, en constatar que en alguns sectors hi ha una edificabilitat que multiplica per dos o per tres la mitjana de la resta de sectors.

També s'ha encarregat un altre estudi sobre inundabilidad de les àrees previstes en el planejament un factor determinant, sobretot després de les greus conseqüències de la DANA a diverses localitats de la Comunitat Valenciana. Associacions de veïns i entitats ecologistes han mostrat la seva preocupació sobre les conseqüències d'un possible desenvolupament urbanístic de sectors com a La Horta Gran, Polígon Francolí, sectors sota un risc d'inundabilidad tal i com reflecteixen els mapes de Protecció Civil.

Aquests factors estan provocant que diferents grups municipals estiguin plantejant la necessitat d'instar a l'equip tècnic redactor del POUM -dirigit per l'arquitecta municipal Inma Merino i l'arquitecte Juan M. Zaguirre- la necessitat i conveniència de reduir o fins i tot anul·lar alguns sectors, incrementant la superfície o edificabilitat d'alguns altres, per poder aconseguir l'objectiu de 22.000 nous habitatges que es va fixar en l'avenç del POUM.