L'agitat pressupost del Govern del Nadal passat, convertit en un miratge el Nadal present

El Parlament de Catalunya va donar llum verda fa un any, dos dies abans de Nadal, al projecte de pressupostos del Govern per al 2022. Feia onze anys que no s’aprovaven els comptes dins del termini que marca la llei per tal que entrin en vigor l’1 de gener. En aquell moment, començar el 2022 amb els nous pressupostos en vigor des del primer dia s'havia de convertir no només en una situació gairebé excepcional sinó en la imatge gràfica de la suposada resiliència del Govern d'ERC i Junts. Aquell Nadal, l'executiu sorgit de la victòria independentista al Parlament del 14 de febrer havia de demostrar que havia acabat amb el fantasma de la divisió i la feblesa que va assetjar el Palau de la Generalitat durant la presidència de Quim Torra. En realitat, però, aquella inestabilitat seguia incrustada a les parets del Govern. Just un any més tard, la fotografia de l'aprovació dels comptes ha resultat ser un miratge tan fonedís com els espectres del Conte de Nadal de Dickens.

Els pressupostos del 2022 van aconseguir sortir aprovats del Parlament el 23 de desembre, amb els vots dels diputats d’ERC i Junts i l’abstenció dels comuns. Era la gran aposta dels primers mesos de la presidència de Pere Aragonès; i la clau, per a l'aleshores conseller d'Economia, Jaume Giró, era aconseguir-ho dins dels terminis per garantir l'entrada en vigor des de l'1 de gener. "Pressupostos o pressupostos", es va convertir en el mantra del conseller d'Economia. Va ser, no obstant, una cursa atapeïda d'obstacles. El 22 de novembre l'acord que el president, Pere Aragonès, va tancar amb els comuns en vigílies del debat de totalitat va provocar una crisi amb Junts, irritats per l'acostament als morats, però, alhora, va obrir una profunda esquerda en el 52% independentista sorgit de les eleccions. La CUP es va posicionar en contra del projecte, trencant l'acord d'investidura i, de retruc, Aragonès es va desprendre del compromís de sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat.

Pressupostos a temps

Amb tot, el 23 de desembre es van aprovar els comptes al ple. Era el primer cop des del 2009 que s’aprovaven els pressupostos abans de començar l’any. En cinc dels deu exercicis anteriors el Govern ni tan sols va aconseguir tirar endavant un projecte i va haver de tancar l'exercici amb els pressupostos de l'any anterior prorrogats. Els comptes del 2022 preveien una despesa que s’enfilava fins als 38.139 milions d’euros, amb un increment de 5.618 milions amb relació als comptes del 2020, dels quals 2.142 milions corresponien als Fons Next Generation.

Al debat previ a l'aprovació del projecte, Giró va garantir que aquells pressupostos eren l’instrument que havia de permetre superar els efectes de la pandèmia, els que havien de reactivar socialment i econòmicament Catalunya, i va denunciar que la falta de llibertats i la ingerència dels jutges impedien que fossin millors pressupostos. Però el temps va deixar clar que n’hi havia més d’obstacles.

Fins al mes d’octubre d’aquest any la intenció del conseller d’Economia era també aprovar els pressupostos per al 2023 dins del termini. A finals de setembre el projecte estava ja tancat i el procés de negociació amb els grups, en marxa.

Trencament

Això no obstant, les desconfiances i diferències internes entre els socis de Govern i les acusacions de Junts sobre incompliments dels republicans van acabar convertint l’executiu en una olla de pressió. Tot plegat va desembocar en l'exigència de Junts a Aragonès durant el debat de política general perquè se sotmetés a una qüestió de confiança i la fulminant resposta del president, que va destituir el vicepresident, Jordi Puigneró. Aquest va ser el detonant final d'una consulta interna a la militància i el cop de porta del partit de Jordi Turull i Laura Borràs al Govern.

Amb la marxa de Junts a començaments d’octubre, ERC va aconseguir assumir les regnes del Govern en solitari. Però a un preu molt alt. Des d'aquell moment té el suport de només 33 dels 135 escons del Parlament. Els republicans disposen del mateix nombre de diputats que el principal grup de l’oposició, el PSC, i sustenta la seva continuïtat en una suposada incapacitat de la resta de grups de posar-se d’acord per apartar-lo. La conseqüència primera d’aquesta situació és la impossibilitat del Govern de tirar endavant qualsevol iniciativa sense el suport d'algun dels grans grups de l'oposició. A més, s'ha hagut d'acostumar a entomar rebolcades a la Cambra, com la reprovació a la Cambra del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.

Encallat al Parlament

Després de dos mesos de dificultats i entrebancs, la setmana passada l’executiu va aconseguir veure prosperar la primera llei en aquesta nova etapa. Es tracta de la Llei de Ciència, que, de fet, havia impulsat amb un elevat grau de consens l’anterior consellera, Gemma Geis, com es va encarregar de recordar l'actual titular de la cartera, Quim Nadal, i que va aconseguir un suport molt ample de la Cambra.

Els pressupostos, però, no han tingut el mateix recorregut. Tot i que l’avantprojecte estava gairebé enllestit abans de la crisi de Govern, els canvis introduïts per ERC a l’estructura de les conselleries i la desaparició d’alguns departaments es va convertir en l’argument a què s'ha agafat Junts per retirar el suport a uns comptes que assegura que ja no són els que va preparar Giró.

Pendents de negociació

A hores d’ara, tot i que es mantenen obertes les negociacions, els incentius de Junts per fer costat als pressupostos d’un Govern del qual consideren que van ser expulsats són tan escassos com el suposat recorregut que els republicans concedeixen a aquesta entesa. ERC, no obstant això, no descarta que la necessitat dels exsocis de reforçar el seu perfil de partit de govern, profundament malmès després de la sortida de l'executiu, permeti un acord que inclogui Junts.

Pel que fa al PSC, en un primer moment després del trencament del Govern, el líder de la formació, Salvador Illa, va instar, sense èxit, ERC a obrir la negociació dels pressupostos. De fet, va rebre un ostentós rebuig del president dels republicans, Oriol Junqueras, a entrar a la negociació. Davant d'aquesta negativa inicial, el PSC ha respost amb indissimulada indiferència a les crides del Govern a accelerar les negociacions. Els socialistes, que asseguren que no se senten condicionats pels acords que ERC tanca a Madrid amb el PSOE, han fixat les línies vermelles de les converses en macroprojectes com el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport o el Quart Cinturó. Conscients que tenen la clau no només dels pressupostos sinó de la continuïtat del Govern, es fan pregar i marquen el calendari a l’executiu.

Tot i que el Govern assegura que la negociació dels pressupostos està ja tancada, aquest divendres la portaveu del PSC, Alícia Romero, assegurava a Europa Press que encara "queda un bon tros" per tancar un acord. "Estic convençuda que no l'anunciarem els propers dies perquè encara queda feina per fer", va assegurar.

En aquest context, ara mateix ERC té només lligat —de nou— el suport dels comuns, que la setmana passada van garantir el vot als pressupostos, pocs dies abans que, aquest dimarts, els republicans hagin facilitat amb la seva abstenció l'aprovació dels pressupostos d'Ada Colau a Barcelona.

El Govern va haver d'aprovar aquest dimarts el decret amb els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos de l'any passat i encara no ha pogut portar a la taula del Consell Executiu el projecte de l'any vinent, que un cop s'aprovi al Govern, encara haurà de recórrer la tramitació al Parlament que s'allarga un mínim de 45 dies. Com l'Ebenzer Scrooge del conte de Dickens, els fantasmes de Nadal tornen a voltar pel Palau de la Generalitat.