L'associació de jutges Àgora Judicial s'ha pronunciat sobre la resolució del Parlament del Consell d'Europa amb relació al procés independentista. En un fil a la xarxa social Twitter, els juristes abracen l'informe europeu que demana la llibertat dels presos polítics catalans i la retirada de les euroordres dels exiliats. En la primera publicació dins el fil, l'associació apel·la al sentit comú: "el mer fet d'estar inclòs en un informe juntament amb Turquia pot ser, en si mateix, un motiu de preocupació [per a l'Estat espanyol]."

En aquest sentit, els juristes creuen que el fet Europa hagi arribat a equiparar les greus violacions de drets humans a Turquia, que inclouen l'empresonament de polítics opositors i restriccions en la llibertat d'expressió, amb la persecució de l'independentisme català per part de l'Estat espanyol, parla per si sol.

Aquests tuits responen a la publicació de l'informe anomenat "S'hauria de perseguir els polítics per les declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat?", elaborat pel Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa, on els juristes experts critiquen les accions de l'Estat espanyol arran del referèndum de l'1-O i demanen l'alliberament dels presos polítics independentistes.

 

Som el que ens diem

En el següent punt del fil, les jutgesses argumenten que el convenciment amb la que l'Estat espanyol s'autodeclara repetidament una "democràcia plena, viva i amb una forta cultura de debat públic" és precisament el senyal que no ho és. El fet que el Consell d'Europa hagi de començar l'informe amb aquest recordatori també podria ser "un motiu de preocupació" per Espanya.

La creativitat dels jutges espanyols

Entrant en matèria jurídica, Àgora Judicial assenyala que el Consell d'Europa sembla estar d'acord amb els advocats dels presos i exiliats, ja que creuen que el delicte de sedició requereix un element de violència en l'acte d'alçament, i que per tant rebutgen les "tesis més innovadores" dels jutges espanyols, com la "violència sense violència" o la "coerció psicològica", arguments amb els quals es busca incriminar els Jordis.

De fet, l’informe declara que “És un fet indisputable que cap dels polítics en qüestió va encoratjar la violència. Al contrari, fins i tot l'acusació reconeix que van demanar als manifestants que s'abstinguessin de qualsevol acte violent.”

Pel que fa a la malversació, el Consell recorda que només està penada per llei si es pot assenyalar a "pèrdues reals i quantificables de pressupostos públics", i no l'ús dels centres educatius com a col·legis electorals.

A més a més, els juristes apunten al fet que els europeus encoratgen la reforma de la llei que governa el delicte de sedició a l'Estat, per la qual cosa s'entén que consideren l'empresonament dels polítics independentistes una pena desproporcionada i incompatible amb "els principis i drets fonamentals europeus".

Foto principal: manifestació a favor de l'alliberament dels presos polítics / ACN