El jutge Joaquín Aguirre ha rebutjat amnistiar diversos investigats en diverses peces del conegut com a cas Volhov, tot just el mateix dia que també ha rebutjat la recusació contra ell presentada per Josep Lluís Alay, arran de les gravacions en què el jutge es vantava de ser responsable del fracàs de la primera proposta de llei d'amnistia. El titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona ha publicat quatre resolucions mitjançant les quals desestima les peticions per aplicar l'amnistia en la coneguda com a "trama russa" i en altres causes separades, que inclouen la peça 1 del cas, relatiu al finançament a la Diputació de Barcelona, la de Catmon i Igman, i la peça 3 sobre Maite Fandos; amb l'argument que "no tenen relació amb el procés".
Aguirre rebutja l'amnistia a Vendrell i la resta d'investigats al cas Volhov
A la peça 2 del cas Volhov, s'investiga, entre d'altres, l'empresari i exconseller d'ERC Xavier Vendrell per una suposada malversació de fons i blanqueig de capitals per a la futura república catalana. Vendrell va demanar l'amnistia el juny passat, argumentant que se l'havia investigat per la seva ideologia i en relació amb la suposada creació d'un "sistema de criptomonedes per finançar i instaurar en la futura república catalana". Tanmateix, Aguirre ha denegat aquesta petició i ha al·legat ara que la relació dels investigats amb el procés independentista no ha quedat prou acreditada.
El magistrat reconeix que a l'atestat de la Guàrdia Civil i les interlocutòries amb què va autoritzar la intervenció de les comunicacions dels investigats, es feia referència a la possibilitat que "les activitats en fase d'investigació poguessin estar relacionades amb els fets relacionats amb la instauració d'una república catalana i de l'obtenció de la secessió de Catalunya". Això no obstant, apunta que un cop tancada la instrucció, a data 1 d'agost del 2023, "no ha quedat prou acreditada" la vinculació entre els presumptes fets il·lícits amb la instauració de la república catalana. En aquest sentit, assenyala que en cas que s'haguessin destinat irregularment fons públics a la causa independentista, seria constitutiu d'un delicte de malversació i interpreta aquest presumpte desviament de fons com a part d'un enriquiment personal, fet que no permetria amnistiar-lo. Finalment, rebutja que s'hagi investigat Vendrell per la seva ideologia: "No s'investiga ningú per la seva vida, ni pel seu comportament fora de l'àmbit professional, ni per ser polític o independentista".
Aguirre va obrir aquesta peça el 27 d’agost del 2019, a partir d’uns àudios que guardava al seu mòbil Víctor Terradellas, exsecretari d'afers exteriors de Convergència i president de Catmon, en els quals explicava, per separat, a l'exconseller Xavier Vendrell i a l'exdirigent de CDC David Madí, que uns russos van oferir al president Puigdemont, 10.000 soldats russos i que "es va cagar a les calces". Aguirre va permetre a la Guàrdia Civil la intervenció dels mòbils dels investigats, i l'octubre del 2020 va detenir una vintena de persones, incloent-hi empresaris i polítics.
El jutge manté la negativa en el cas Diputació i altres peces
El jutge també ha rebutjat aplicar l'amnistia sobre la causa inicial que va donar origen al cas Volhov, coneguda com a cas Diputació, sobre suposades subvencions irregulars a entitats properes a l’extinta Convergència, i que es manté oberta des del 2016. En la mateixa línia que amb l'altra peça, Aguirre ha argumentat que "en cap cas s'han evidenciat indicis que els fets investigats ho hagin estat amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya". Així, recorda que aquesta causa investiga una vintena de subvencions atorgades per la Diputació de Barcelona en l'àmbit de la cooperació internacional, i assenyala que no hi ha cap indici que aquests diners es destinessin al procés independentista. "Més aviat sembla que va haver-hi un enriquiment injust dels preceptors de les subvencions, de manera que no és procedent aplicar la llei d'amnistia", ha conclòs.
En els dos casos esmentats, la Fiscalia s'havia mostrat favorable a aplicar l'amnistia, però no així en la peça referent a les empreses Catmon i Igman i a la peça 3 sobre Maite Fandos, perquè va sostenir que "no tenen relació amb el procés". En aquestes dues altres causes, Aguirre també ha rebutjat les peticions d'amnistia. Pel que fa a la peça 3, en què es va investigar l'exsecretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, per haver suposadament col·locat com a assessora a la Diputació de Barcelona a Maite Fandos després d'haver cessat com a regidora del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona. El jutge ha apuntat que en cap moment s'ha mencionat que el nomenament de Fandos estigués relacionat amb el procés o tingués una motivació política, i en aquest sentit, ha insistit que el sol fet de ser independentista no dona peu a ser amnistiat si els delictes que se'ls imputa no tenen relació amb la independència de Catalunya.
Finalment, en referència a la peça Catmon - Igman, que és una ampliació del cas Diputació per estudiar presumptes subvencions atorgades també per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona a aquestes empreses entre el 2014 i el 2016, i en la qual també està investigat Terradellas, Aguirre assenyala que als informes de la Guàrdia Civil ha quedat acreditat que "alguns dels investigats retiraven diners en efectiu (...) dels comptes bancaris en què s'ingressaven les transferències per les quantitats corresponents a les subvencions". Uns fons que l'instructor estima que "només poden ser considerats amb la finalitat d'enriquiment personal", ja que no s'ha pogut verificar quin ha estat el seu destí final concret, de manera que no estarien emparats per la llei d'amnistia. "Els presumptes delictes podrien qualificar-se de corrupció ordinària i no incloses en el context del procés independentista català", conclou.