Qui va ser presidenta de la Comunitat de Madrid amb el PP, Esperanza Aguirre, va aprofitar el seu càrrec per vendre's un Goya i evitar els tràmits de protecció d'aquest quadre com un bé cultural que li va fer estalviar-se tots els impostos afegits. El Goya en qüestió pertanyia a la família del seu marit, Fernando Ramírez de Haro, que el va heretar quan es va morir el seu pare Ignacio, segons informa elDiario.es.
Els fets van ocórrer el 2012, en ple mandat d'Aguirre i fins aleshores, desconeixien que tinguessin un Goya lluint damunt la xemeneia de casa seva. El retrat és a Don Valentín Bellvís de Moncada y Pizarro, una obra inèdita del pintor aragonès considerat pels comissaris de la National Gallery de Londres com un "dels millors retrats de Goya que ha estat ocult a la llum pública". Francisco de Goya l'hauria pintat entre l'any 1795 i 1800, just en el període del seu major èxit de tota la carrera.
Don Valentín Bellvís de Moncada y Pizarro / Foto: wikipedia
El sorprenent comprador
Aguirre i el seu marit van decidir vendre'l per la via directa. El comprador va ser un dels millors amics del rei emèrit, Joan Carles I, l'empresari Juan Miguel Villar Mir. Aquest fundador de la constructora OHL hauria venut posteriorment el retrat al Banco Santander, malgrat que ell ho nega. El que sí és evident és que va evitar fer els tràmits de compra necessaris com fer-ho constatar al ministeri de Cultura espanyol que l'hauria regularitzat.
Quan s'efectua una compra així i es notifica al govern espanyol, l'Estat és qui té el darrer dret de tempteig ja que es considera un bé d'interès cultural. Villar Mir, un dels empresaris històrics i guardonat amb tots els reconeixements per Joan Carles quan regnava, també està relacionat amb els negocis fraudulents de l'emèrit i imputat pel finançament de la caixa B del Partit Popular com a sospitós per haver participat.
Imatge de recurs de Juan Miguel Villar Mir i Joan Carles I
Què es va estalviar Aguirre?
Aguirre s'hauria els impostos i, el més important, va evitar que el comprador fos el mateix Estat o que aquest ho reconegués amb la qual cosa el preu del valor final baixa perquè passaria a ser declarat bé d'interès cultural. Ni ella, que prèviament venia de l'àmbit de la regidoria de cultura, ni cap membre del partit popular com l'aleshores ministre de Cultura Ignacio Wert, van fer res al respecte. El Partit Popular, que manava aleshores a la Comunitat i al govern espanyol, van passar per alt aquest Goya.
Quan una obra d'art està catalogada com a 'Bé d'Interès Cultural' no paga, en teoria, més impostos amb la seva venda. La 'pèrdua econòmica' és que si l'obra està protegida i, per tant, és un valor transparent a l'Estat, la llei obliga a fer els tràmits de compravenda amb tot el detall i les taxacions oficials i facilitar-les als organismes públics. D'entrada, la informació és pública i tothom té accés al preu real, d'aquí és on deriven les taxes extres.
Per més inri, qui tenia l'obligació de dur a terme tots aquests tràmits era el mateix govern de la Comunitat de Madrid, a qui es deleguen aquestes accions per a cada comunitat autònoma. Una funció que hauria d'haver executat Aguirre com a presidenta i va ometre les seves obligacions. No només això, sinó que es va lucrar de la venda directament tal com figura el seu nom i el del seu màrit en el tràmit amb Villar Mir.
Foto principal: Esperanza Aguirre al Wizing Center de Madrid abans de vacunar-se el passat 14 d'abril.