Si vostè és de Bolívia, Equador, Veneçuela, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Mèxic, Xile, Paraguai, El Salvador, Perú, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, República Dominicana, Panamà o Cuba, sabrà millor que ningú el que va significar ser una colònia i estar sotmès, amb moltes restriccions i sacrificis, al Regne d'Espanya.

Si li sembla bé que se'ls esclavitzés i se'ls imposés una religió i una llengua alienes, i encara més important, si lamenta que ara el seu país sigui independent i sobirà, llavors em sembla bé que voti el Partit Popular (PP), Ciutadans o PSOE, és a dir, partits que es posicionen en contra del dret d'autodeterminació. Suposo que serà conscient que si no existís aquest dret, ara mateix constaria que el seu naixement va tenir lloc, per exemple, a l'Equador, una regió del Regne d'Espanya a la qual ni tan sols no se la reconeixeria com a nació.

Que un espanyol no accepti el dret a decidir em sembla comprensible perquè tots sabem que es prové d'una dictadura. Però seria inadmissible que vostè, sent hispanoamericà, no defensés el referèndum. Pot estar a favor o en contra de la independència de Catalunya, és totalment legítim i tindrà les seves pròpies conviccions, però oposar-se al referèndum és com dir: "com jo sóc colombià i el meu país ja és sobirà i independent, m'importen quatre cogombres els catalans". Una actitud una mica egoista, amb poc record històric, no creu? Puc entendre que a Amèrica Llatina hi hagi una visió idealitzada del regne espanyol per tot el que significa, per la influència que ha tingut en aquests països (culturalment i lingüísticament) i perquè, al cap i a la fi, és a Europa, el continent utòpic per excel·lència.

Seria inadmissible que vostè, sent hispanoamericà, no defensés el referèndum a Catalunya

Aquesta pot ser una raó, totalment vàlida i emotiva, per posicionar-se en contra de l'independentisme català. De fet, la nostra conducta prehistòrica ens encoratja a evitar canvis que puguin alterar la percepció que tenim de les coses.

No obstant això, encara que a Amèrica Llatina només arribi la imatge d'una única Espanya, sòlida i forta, això no vol dir que els catalans no hagin lluitat sempre per la seva sobirania (institucions pròpies, la seva llengua i la seva cultura) encara que amb un desenllaç diferent del dels països d'Hispanoamèrica.

En resum, si vostè té sang i avantpassats de Llatinoamèrica, no ho oblidi, no sigui hipòcrita i sigui conscient del que està defensant i del que això suposa. I no menys important, la pròxima vegada que s'oposi al referèndum, pensi-s'ho dues vegades. No ho faci per Catalunya –un país que l'ha rebut i tractat com un ciutadà català més– sinó pels seus orígens; per tots aquests familiars que van lluitar, van morir i van fer possible la independència dels seus respectius països.

 

Agustí Tola i Lorente és escriptor i economista nascut a Mèxic, de mare catalana i pare peruà