La polèmica privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ha tornat a aixecar polseguera en una sessió de control del govern. L’empresa encarregada de proveir aigua a les principals subministradores de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i rodalies, amb una població de 4,5 milions d’habitants, va ser concedida a Acciona per un període de 50 anys l’any 2012 per 1.000 milions d’euros. Des de llavors, ha plogut molt i les crítiques per revertir la privatització s’han fet més fortes.

1. El procés de venda

El maig de 2012, el Diari Oficial de la Generalitat publica un estudi de viabilitat per privatitzar ATLL. El Govern, en aquell moment liderat per Artur Mas, planteja la concessió per reduir el deute de la Generalitat. L’executiu posa el preu de venda en 400 milions; a canvi, l’executiu assumeix el deute de 700 milions de l’empresa, que aleshores encara era pública.

2. Acciona guanya la gestió

El 6 de novembre de 2012, un consorci liderat per Acciona guanya la gestió d’ATLL per 1.000 milions d’euros. És la privatització més important mai realitzada per la Generalitat. Acciona paga 300 milions al moment i els 700 milions restants es sufragaran en un termini de 50 anys.

El consorci d’Agbar, l’únic competidor d’Acciona, perd el concurs convocat per la conselleria de Territori i Sostenibilitat, aleshores encapçalada pel convergent Lluís Recoder. El document se signa el 27 de desembre.

3. Agbar vol aturar la concessió

A principis del 2013, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que controla els contractes de la Generalitat, assegura que Acciona hauria d’haver quedat exclosa del concurs per incomplir un compromís establert a les bases: en comptes de fer unes determinades obres en 10 anys, les realitzava en un termini més llarg.

Serà el març del mateix any quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es posi al costat de la resolució de l’OARCC i anul·li la concessió a Acciona, que envia un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

L’octubre de 2014, l’alt tribunal desestima el recurs i manté l’anul·lació de l’adjudicació a Acciona.

4. Els tècnics mantenen la licitació

Al desembre s’estableix una comissió tècnica assessora per revisar el concurs de la concessió d’Aigües Ter-Llobregat, que finalment ratifica el contracte el 17 de febrer de 2015. L’altre opció era cedir la gestió a Agbar.

Precisament, Agbar denunciarà davant la Comissió Europea l’incompliment de les resolucions judicials per part del Govern el març del 2015. Tres mesos després, el TSJC anul·la de nou l’adjudicació del contracte basant-se en l’informe de OARCC emès el 2013.

5. 326 milions per retirar a Acciona

El juliol del 2015, el llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, xifra en 326 milions el cost que tindria per a la Generalitat retirar la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat al consorci liderat per Acciona.

6. Possibles irregularitats

El 10 de febrer de 2016, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) detecta irregularitats de facturació en la concessió de la Generalitat a ATLL, que poden derivar en possibles responsabilitats fiscals i penals, segons un informe d’aquest organisme. Les factures presumptament irregulars entre el 2013 i el 2015 s’eleven a 13 milions d’euros.