Aitor Esteban es converteix aquest cap de setmana en el nou líder del PNB i deixa enrere dues dècades al Congrés dels Diputats. Va fer el salt a Madrid en les eleccions del març del 2004 i va repetir ininterrompudament en les següents set eleccions. En total, hi ha estat durant vuit legislatures, en les quals ha coincidit amb tres presidents del govern espanyol i amb set presidents del Congrés. En 1.095 setmanes a la Cambra Baixa, ha fet 817 intervencions a l’hemicicle i ha pronunciat alguns dels discursos parlamentaris més elogiats. Ha protagonitzat aliances a dreta i esquerra i ha remat a favor d’una solució dialogada per a l’independentisme català. Ara deixa enrere quatre lustres en els quals, com ell mateix va verbalitzar, ha fet “molts amics” i ha volgut contribuir a “millorar la vida de la gent”, a “solucionar problemes enquistats” i a “defensar l’agenda basca”. Però no deixa la política: “No me’n vaig d’aquest negociat, m’hauran de continuar aguantant”, va advertir Pedro Sánchez i els ministres que l’escoltaven. Ara torna a Euskadi per agafar el relleu d’Andoni Ortuzar al capdavant del PNB.
📝 L’emotiu comiat d’Aitor Esteban del Congrés dels Diputats: “Gora Euskadi Askatuta”
Des del Congrés, Aitor Esteban ha sobresortit per la seva oratòria i el seu estil. Al faristol i als despatxos. “Has fet moltíssima ràbia durant moltíssim temps perquè has estat molt bo, m’has inspirat moltíssim”, li va confessar Gabriel Rufián des de la tribuna. I Pedro Sánchez el va presentar com un exemple de “bon parlamentarisme” i de “negociador rocós i implacable”. Enrere deixa llargues negociacions per a les investidures, per als pressupostos i per a les pròrrogues de l’estat d’alarma durant la pandèmia. També deixa rimes que formen part de la història contemporània del Congrés, incerteses resoltes in extremis que han canviat el rumb de la política espanyola i una llarga batalla inacabada: la reforma de la llei de secrets oficials.
El vot a favor dels pressupostos de Rajoy amb el “convenciment i coneixement” que es posaria fi al 155
Un dels moments que han marcat l’esdevenir d’Espanya en els últims temps i que ha tingut en el PNB un dels seus protagonistes capitals va ser l’última setmana de maig del 2018. Aitor Esteban va pactar amb Mariano Rajoy i amb Pedro Sánchez en una setmana de diferència: de garantir el futur de la legislatura al PP a obrir les portes de la Moncloa al PSOE. Ell va ser l’encarregat de posar veu a la decisió del PNB de donar suport als pressupostos del govern espanyol del PP. Eren nou mesos després de l’1-O, i pocs dies més tard de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. Els jeltzales van decidir finalment votar a favor dels comptes per “responsabilitat” i en una decisió “meditada i debatuda”. “Des del convenciment que l’aixecament del 155 és imminent, dies o poc més. Convenciment i coneixement els diria”, va sostenir Aitor Esteban en roda de premsa. El PNB, que feia un any havia donat suport als pressupostos del 2017, s’havia negat el setembre a negociar els comptes sense buscar abans una via per resoldre el conflicte polític i, en paraules d’Esteban, es va involucrar en la “recerca de solucions i d’obrir camins de diàleg” i en la “defensa del reconeixement nacional del poble català i de poder expressar-se lliurement”.
El 155 es va acabar aixecant deu dies més tard, després de la presa de possessió dels consellers del Govern de Quim Torra (i amb Pedro Sánchez a la Moncloa). Abans d’això, per defensar el seu suport als comptes, Aitor Esteban va defensar la necessitat d’actuar amb “serenitat” i “evitar l’abisme”. “L’absència de pressupostos pot provocar més desestabilització institucional i una crisi política que desencadenaria allargaria sine die el 155”, va advertir el líder del PNB a Madrid, que va anticipar que això podria conduir a “excitar el nacionalisme espanyol més rampant i anar a un xoc de trens”. A més, va al·legar que el seu vot a favor els permetia “mantenir la seva capacitat d’influència política” perquè “no es puguin traspassar determinades línies”. I, amb el sí del PNB, Mariano Rajoy va agafar aire i va encarrilar la legislatura (almenys això semblava en aquell moment). Era el 23 de maig.
El primer pacte amb Sánchez: “Responem al que majoritàriament demanda la ciutadania basca”
Tanmateix, menys de 24 hores després, es va conèixer la sentència de l’Audiència Nacional del cas Gürtel en la qual condemnava el Partit Popular com a responsable a títol lucratiu. I tot va canviar. El PNB va donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez i va acabar abruptament amb el govern de Rajoy. “Si prenem una decisió, se’ns acusarà d’encobridors de la corrupció. Si prenem una altra decisió, serem irresponsables i provocadors d’inestabilitat”, va reconèixer Aitor Esteban durant el debat a l’hemicicle, assumint que no era “fàcil decidir”. Finalment, els jeltzales, fent bandera de “l’ètica política” i la “responsabilitat” davant d’una sentència que suposava “un abans i un després davant de la societat”, van decantar-se pel sí: “Creiem que responem al que majoritàriament demanda la ciutadania basca i al millor exercici de la responsabilitat”. Aitor Esteban va concloure el seu discurs interpel·lat al futur president del govern espanyol: “Confio que el diàleg promès per vostè sigui cert i que no abusi de la prerrogativa i del privilegi que li estem donant”.
Un missatge a l’independentisme en l’inici del judici de l’1-O: “En política, cal alguna cosa més que tenir la raó perquè les coses passin”
El PNB també va donar suport als primers pressupostos de Pedro Sánchez. El seu primer examen parlamentari va ser el febrer del 2019 i els jeltzales van ser partidaris de permetre que es tramitessin. Tanmateix, el vot en contra del PDeCAT i d’ERC, l’endemà de l’inici del judici del procés, els va fer descarrilar i va portar Pedro Sánchez a avançar les eleccions. Durant el debat, Aitor Esteban va fer una crida pública als partits independentistes: “Enrocar-se en les paraules o els gestos pot ser el més còmode, però en moltes ocasions no és precisament la manera de ser més fidel amb el que es vol defensar. El contingut ha de prevaler sobre el continent. [...] En política, cal alguna cosa més que tenir la raó perquè les coses passin. No n’hi ha prou simplement amb desitjar-ho i invocar-ho i cal prendre decisions elevant la mirada i amb perspectiva a mitjà i llarg termini, més enllà dels desfogaments personals o col·lectius”.
Aitor Esteban va demanar al PDeCAT i a ERC que reconeguessin els “límits de l’interlocutor en la conjuntura del moment” i sabessin gestionar els temps: “No es pot estar pensant contínuament en el què diran”. El líder del PNB a Madrid va catalogar de “venjativa, injusta i incomprensible” la presó preventiva als exconsellers del Govern de l’1-O i va entendre el “moment emocional” que vivia l’independentisme. Ara bé, va esgrimir que l’aprovació dels pressupostos era “el més adequat”, ja que podria “suposar un símbol i una disjuntiva” entre els que entenen que el diàleg és la “millor manera d’arreglar els conflictes” i els que entenen que “tot es pot fer a cop d’imposició”.
I aquesta disponibilitat d’Aitor Esteban a garantir l’estabilitat del govern espanyol s’ha fet patent en altres moments. El PNB va ser, juntament amb Ciutadans, l’únic partit que va donar suport a totes les pròrrogues de l’estat d’alarma pel coronavirus. En les tres últimes, els seus vots van ser imprescindibles, ja que la majoria que ho feia possible era molt justa. A canvi, entre altres coses, els jeltzales van aconseguir reforçar els mecanismes de “cogovernança” amb les comunitats autònomes de cara a la desescalada. D’altra banda, fa un any i mig, abans que cristal·litzés la investidura de Pedro Sánchez, el mateix Aitor Esteban es va mostrar partidari de facilitar l’aprovació d’uns nous pressupostos (una cosa a la qual el govern espanyol ha acabat renunciant tant per al 2024 com per al 2025). El líder del PNB a Madrid va esgrimir que “no tindria molt sentit” permetre la investidura i “negar-li els pressupostos” a l’executiu. “Si els dones una oportunitat, hauràs de donar-li el mínim instrument per continuar endavant”, va justificar en aquell moment.
El tractor de Mariano Rajoy en la seva última investidura
Tornem enrere. Un dels moments més icònics que ha protagonitzat Aitor Esteban va ser durant el debat d’investidura de Mariano Rajoy l’octubre de 2016. Va ser el dia que el PSOE es va abstenir contra la voluntat de Pedro Sánchez, que va renunciar a l’acta de diputat per no haver de trencar la disciplina de vot. El PNB va votar en contra del candidat del PP. Durant la primera jornada del debat, Aitor Esteban li va retreure a Rajoy que “les bones paraules no serveixen de res si no van acompanyades de gestos” i va apel·lar als refranys castellans que “reflecteixen bé aquesta idea”. “Si bien me quieres, Juan, tus obras me lo dirán”, va expressar com a preludi a una de les frases més recordades dels seus discursos: “Refrany que m’he permès personalitzar per a l’ocasió, adaptant-lo de la següent manera: Si bien me quieres, Mariano, da menos leña y más grano”.
En el seu torn de rèplica, Rajoy no es va voler quedar enrere i va respondre amb les mateixes armes: “A mi l’únic que se m’ha acudit és: Si quieres grano, Aitor, te dejaré mi tractor. És l’únic que se m’acut a aquestes hores de la tarda”. I ho va relacionar amb una mà estesa a la formació basca: “Jo, en qualsevol cas, utilitzaré el tractor. Jo els demanaré coses, però treballaré també, utilitzaré el tractor. Crec que vostès també haurien de fer-ho”.
Aitor Esteban recupera el tractor per retreure a Feijóo les seves aliances amb Vox
Set anys més tard, el líder del PNB a Madrid va recuperar l’esperit de poeta per retreure al PP els seus pactes amb Vox. Alberto Núñez Feijóo només va aconseguir el suport de l’extrema dreta (i dels diputats d’UPN i Coalició Canària) en la seva investidura fallida el setembre del 2023. Dos mesos després, durant el debat de la investidura de Pedro Sánchez, Esteban va aprofitar per llançar dos dards a Feijóo. “Algun dia potser explicaré el que ens van arribar a oferir fa un parell de mesos. Seria cridaner”, va revelar en relació amb les converses amb el PP perquè donessin suport a la investidura del líder popular. “Senyor Feijóo, que ahir em va parlar una altra vegada de tractors, queixant-se que jo no volia el seu. A veure si dient-li-ho, com feia amb Mariano, amb una rima consonant i una altra d’assonant aconsegueixo que ho entengui: Alberto, tu tractor tiene gripado el motor por usar aceite Vox”, va verbalitzar Aitor Esteban. El dia anterior, Feijóo havia lamentat que el PNB hagués decidit “canviar el tractor per la falç i el martell”. Després del ple, el líder del PP va desaprovar que el PNB preferís ser “l’última baula d’un tractor vell” en lloc d’acceptar el “tractor nou” que ell li oferia.
“A algú que vol il·legalitzar el meu partit no estic obligat a donar-li la mà”
Per cert, el novembre del 2019, després del debat electoral abans del 10-N, Aitor Esteban va negar la salutació al portaveu de Vox en el Congrés, Iván Espinosa de los Monteros. “M’havia dit racista”, va justificar l’endemà. I va argumentar que, a Europa, a “aquests partits totalitaris i feixistes” o que són “orgullosos hereus del feixisme” se’ls fa un “cordó sanitari” i “no se’ls tracta com si fossin un adversari demòcrata més”. “A algú que vol il·legalitzar al meu partit i eliminar les institucions d’Euskadi i l’autonomia basca no estic obligat a donar-li la mà”, va reblar.
En efecto, @AITOR_ESTEBAN ha negado el saludo a un tipo que 5 minutos antes le había llamado, a él y a las mujeres y hombres de @eajpnv, “racistas y xenófobos”. No es una cuestión de educación, sino de principios y dignidad. Las vascas y los vascos no damos la mano a franquistas. pic.twitter.com/zxS5xqTonV
— EAJ-PNV (@eajpnv) November 2, 2019
La reforma pendent (i promesa) de la llei de secrets oficials
Una de les reivindicacions que el PNB ha abanderat més insistentment en els últims anys ha estat la reforma de la llei de secrets oficials. Els jeltzales han presentat en cinc ocasions una iniciativa per modificar-la i, malgrat que el PSOE ha permès que superés el seu primer examen parlamentari, sempre l’ha acabat guardant en un calaix i mai ha acabat cristal·litzant. De fet, quan va acomiadar Aitor Esteban, el mateix Pedro Sánchez va reconèixer en dues ocasions que aquesta reforma llargament batallada pel PNB es consumarà abans que acabi la legislatura: “L’única pena, però jo aquest compromís el mantinc, és que la llei de secrets oficials la reformarem en aquesta legislatura”, va afirmar el president espanyol el dimecres.
🔎 Desclassificar el 23-F i els GAL: nou intent del PNB per reformar la llei de secrets oficials
📝 El Congrés torna a iniciar el camí per eliminar el segell franquista de la llei de secrets oficials
“No és homologable que una democràcia estigui encara basant-se en una llei aprovada en època franquista. Això ja alerta que alguna cosa ha d’estar funcionant malament, quan encara no s’ha modificat aquesta llei. I, en aquest sentit, pot existir una vulneració de drets fonamentals per la falta de transparència i per la negació del dret a la informació”, va justificar Aitor Esteban el 27 d’abril del 2016 en el primer debat que es va fer sobre aquest tema. El van seguir quatre votacions més que no van desembocar en una reforma efectiva. “Hi ha d’haver un límit temporal, un moment en el qual automàticament es desclassifiquin els documents”, va subratllar ell mateix fa anys. I la proposta del PNB ha sigut sempre la mateixa: que el màxim siguin deu anys per a les matèries reservades i vint-i-cinc anys per a les matèries secretes (prorrogables excepcionalment deu anys més). De moment, la iniciativa del PNB encadena 39 pròrrogues del termini d’esmenes. El text continua esperant que el PSOE accepti fer un pas endavant.
L’última batalla amb el PP: “Torpe, que ets un torpe”
Un últim detall. En els últims mesos, s’han trencat els ponts que hi havia entre el PP i Aitor Esteban. Malgrat que el PNB s’ha sumat en algunes votacions que els populars han guanyat i que han suposat un revés parlamentari per a Pedro Sánchez, com la reducció de la protecció del llop, la derogació de l’impost a les energètiques o el reconeixement d’Edmundo González com a president de Veneçuela, l’enemistat pública amb Esteban ha estat manifesta. Especialment, per part del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. Tot va esclatar el mes d’agost passat, quan Tellado va retreure als jeltzales que no donessin suport a la seva petició que Pedro Sánchez comparegués al ple per parlar sobre Veneçuela. “A vosaltres Veneçuela us importa una figa. Simplement, la utilitzeu per fissurar el bloc de govern. Si amb tuits com aquest voleu aconseguir el vot del PNB a futur... Torpe, que ets un torpe”, li va contestar Aitor Esteban a través de X. I Tellado el va acusar d’actuar com a “encobridor” del PSOE i li va retreure una actitud que va considerar que era “servil”.
La tensió va tornar a esclatar el gener, quan el govern espanyol va tornar al PNB un palauet a París que la Gestapo va requisar durant l’ocupació nazi de París i va entregar al règim de Franco. Això es va incloure en el decret òmnibus que va acabar tombat pel vot en contra del PP i Junts, però va tornar a incloure’s en el text que van acordar el PSOE i els juntaires, i que el PP finalment va avalar. La decisió de la Moncloa va aixecar els recels de Miguel Tellado, que va catalogar al PNB de “partit aprovechategui” per “aprofitar la debilitat de Sánchez i fer caixa en benefici propi” i li va retreure que actués de manera “miserable” i “fastigosa”. Aitor Esteban li va contestar que era un “maleducat” i un “neofeixista” i el PNB va difondre un vídeo amb la cara de Tellado en un cos d’ocell de color blau ballant davant de la seu del PP. “És una gavina? És un xatrac? És Tellado! Piulen, després cavalquem”, van escriure.