D'ençà que el passat dimecres 24 d'abril Pedro Sánchez va sacsejar la política espanyola anunciant per carta la seva possible dimissió i els posteriors dies de reflexió, la seva compareixença aquest dilluns ha aixecat molta expectació. Es tenia molt poca informació sobre com i quan sortiria Sánchez a comunicar la seva decisió, fins que aquest mateix dilluns al matí la Moncloa ha anunciat que el líder socialista faria una declaració institucional a les 11 hores, és a dir, sense preguntes ni periodistes. Finalment, Sánchez ha anunciat que segueix al capdavant de l'Executiu. Recupera aquí la compareixença íntegra.
🔴 Pedro Sánchez decideix no dimitir, DIRECTE | Reaccions i última hora
"He decidit continuar. És un punt i a part, per la regeneració de la nostra democràcia. Continuo amb més força que mai", ha sentenciat Sánchez durant la seva compareixença. Sánchez ha fet pública la seva decisió en una declaració institucional sense preguntes i sense periodistes a la Moncloa. Ho ha fet després de traslladar-se a la Zarzuela per comunicar-li al rei la decisió fruit de la "reflexió" que va iniciar el passat dimecres. Després, Sánchez ha comunicat també l'anunci a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, al ministre de la Presidència, Félix Bolaños i al secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán.
Discurs complet de Sánchez
Consulta el text íntegre de la compareixença de Pedro Sánchez, a continuació:
"Bona tarda. Com saben, dimecres passat vaig escriure una carta adreçada a tota la ciutadania. Els plantejava si valia la pena suportar l'assetjament que des de fa deu anys pateix la meva família a canvi de presidir el govern d'Espanya.
Avui, després d'aquests dies de reflexió, en tinc la resposta clara. Si tots acceptem com a societat que l'acció política permet l'atac indiscriminat a persones innocents, aleshores no val la pena.
Si consentim que la contesa partidista justifiqui l'exercici de l'odi, de la insídia i de la falsedat cap a terceres persones, aleshores no val la pena.
Si permetem que les mentides més grolleres substitueixin el debat respectuós i racional basat en evidències, aleshores no val la pena.
Per molt alt que sigui, no hi ha honor que justifiqui el patiment injust de les persones que un més estima i respecta, i veure com s'intenta destruir la seva dignitat sense el més mínim fonament.
Tal com els vaig anunciar, necessitava parar i reflexionar-hi. I sé que la carta que els vaig enviar va poder desconcertar, perquè no obeeix cap càlcul polític. I és cert. Soc conscient que he mostrat un sentiment que en política no sol ser admissible. He reconegut davant els qui busquen fallir-me, no per qui soc, sinó pel que represento; que dol viure aquesta situació, que no desitjo a ningú.
També perquè sigui quin sigui el nostre ofici, la nostra responsabilitat laboral, vivim en una societat on només se'ns ensenya i se'ns exigeix mantenir la marxa tant sí com no. Però hi ha vegades que l'única manera d'avançar és aturar-se, reflexionar i decidir amb claredat per on volem caminar.
He actuat des d'una clara convicció. O diem prou o aquesta degradació de la vida pública determinarà el nostre futur condemnant-nos com a país. És cert que he fet aquest pas per motius personals, però són motius que tothom pot entendre i sentir com a propis, perquè responen a valors troncals d'una societat solidària i familiar com és l'espanyola.
Perquè això no és una qüestió ideològica. Estem parlant de respecte, de dignitat, de principis que van molt més enllà de les opinions polítiques i que ens defineixen com a societat. Això no té res a veure amb el legítim debat entre opcions polítiques. Té a veure amb les regles del joc.
Si consentim que les boles deliberades dirigeixin el debat polític, si obliguem les víctimes d'aquestes mentides a haver de demostrar la seva innocència contra la regla més elemental del nostre estat de dret. Si permetem que es torni a relegar el paper de la dona a l'àmbit domèstic havent de sacrificar la carrera professional en benefici de la del seu marit. Si, en definitiva, permetem que la desraó es converteixi en rutina, la conseqüència serà que haurem fet un mal irreparable a la nostra democràcia.
Exigir resistència incondicional als líders objecte d'aquesta estratègia és posar el focus a les víctimes i no als agressors. I confondre llibertat d'expressió amb llibertat de difamació és una perversió democràtica de conseqüències desastroses.
Per tant, la pregunta és senzilla: volem això per a Espanya? La meva dona i jo sabem que aquesta campanya de descrèdit no pararà. Fa deu anys que la patim. És greu, però no és el més rellevant. Podem amb ella. El que és important, el que és veritablement transcendent, és que volem agrair de cor les mostres de solidaritat i d'empatia que hem rebut, de tots els àmbits socials. Lògicament, em permetran un agraïment especial al meu estimat Partit Socialista.
En tot cas, gràcies a aquesta mobilització social que ha influït decisivament en la meva reflexió i que torno a agrair, vull compartir amb tots vosaltres el que finalment he decidit. D'això he informat prèviament el cap de l'Estat aquest mateix matí. He decidit seguir i seguir amb més força, si és possible, al capdavant de la Presidència del govern espanyol.
Aquesta decisió no suposa un punt i seguit, és un punt i a part. Li ho garanteixo. Per això assumeixo davant vostre el meu compromís de treballar sense descans, amb fermesa i amb serenitat per la regeneració pendent de la nostra democràcia i per l'avenç i la consolidació de drets i de llibertats.
Assumeixo la decisió de continuar amb més força, si és possible, al capdavant de la Presidència del govern d'Espanya. Només hi ha una manera de revertir aquesta situació: que la majoria social, com ha fet aquests cinc dies, es mobilitzi en una aposta decidida per la dignitat i el sentit comú, posant fre a la política de la vergonya que fa massa temps que patim, perquè això no va del destí d'un dirigent particular. Això és el menys important. Es tracta de decidir quin tipus de societat volem ser. I crec que el nostre país necessita fer aquesta reflexió col·lectiva.
De fet, durant aquests cinc dies ja hem començat a fer-ho. Una reflexió col·lectiva que obri pas a la neteja, a la regeneració, al joc net. Fa massa temps que deixem que el fang colonitzi impunement la vida política, la vida pública, contaminats de pràctiques tòxiques inimaginables fa tot just uns anys.
Apel·lo, en conseqüència, a la consciència col·lectiva de la societat espanyola. Una societat que, des de l'acord generós, va saber sobreposar-se a les terribles i profundes ferides del pitjor dels passats. Una societat que va aconseguir vèncer de manera exemplar tots els desafiaments democràtics que va patir, que va superar amb èxit una pandèmia, que malgrat el difícil context geopolític que patim amb guerres a l'Orient Mitjà i a Ucraïna, viu un molt bon moment econòmic i respira pau social.
Una societat que va sorprendre el món per la seva acceptació entusiasta dels drets i les llibertats, passant de ser un país fosc a un referent internacional de llibertats i de democràcia, de progrés i de convivència. Avui demano a la societat espanyola que tornem a ser exemple, inspiració per a un món convuls i ferit. Perquè els mals que ens tenen no són ni de bon tros exclusius d'Espanya. Formen part d'un moviment reaccionari mundial que aspira a imposar la seva agenda regressiva mitjançant la difamació i la falsedat, l'odi i l'apel·lació a les pors i amenaces que no es corresponen ni amb la ciència ni amb la racionalitat. Mostrem al món com es defensa la democràcia. Posem fi a aquest fang de l'única manera possible: mitjançant el rebuig col·lectiu, serè, democràtic, més enllà de les sigles i ideologies, que jo em comprometo a liderar amb fermesa com a president del govern d'Espanya.
Gràcies."
Mobilitzacions contra la dimissió
La decisió del cap de l'Executiu va generar estupor a l'entorn socialista perquè ni els més pròxims sabien que faria aquest pas, per la qual cosa el PSOE va sortir en bloc a donar suport al president mitjançant missatges en xarxes socials convertint el Comitè Federal d'aquest dissabte en un acte de suport al seu líder sota el lema Pedro, queda't o no estàs sol. A més, diumenge, al voltant de 5.000 persones es van manifestar sota el lema Per amor a la democràcia. La multitud va fer un recorregut per Madrid des d'Atocha i que ha arribat fins al Congrés dels Diputats. En aquesta mobilització van participar la ministra de Sanitat, Mónica García, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón o la candidata de Sumar a les eleccions europees, Estrella Galán, entre d'altres. És a dir, no era només una mobilització del PSOE.