Aquest dimecres s'activarà oficialment el compte enrere electoral amb la signatura del president del Parlament, Josep Rull, en què certificarà a través d'una resolució la impossibilitat de poder proposar un candidat a la investidura durant els primers 10 dies hàbils posteriors a la constitució de la cambra que fixa la llei. D'aquesta manera, es formalitzarà un acte equivalent a una investidura fallida i començarà el termini de dos mesos per intentar que un candidat obtingui els suports per ser elegit president de la Generalitat. Aquest període culminarà el 26 d'agost i, si en aquella data no hi ha nou president, Catalunya tornarà a les urnes el diumenge 13 d'octubre. Així doncs, el ple del Parlament es reunirà aquest dimecres a les 11:00 hores i Rull donarà compte als diputats d'aquesta resolució per la qual no hi ha cap candidat a la investidura.
En aquest sentit, convé recordar que l'acte equivalent a una investidura fallida ja té un precedent: es remunta a l'octubre de 2020, quan Roger Torrent va fer aquest pas després d'acreditar que cap grup proposava cap candidat i activava el compte enrere per a uns comicis que van tenir lloc el 14 de febrer de 2021. Aquesta decisió es va prendre amb posterioritat a la inhabilitació de l'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Enguany, Josep Rull ha optat per seguir el mateix esquema que aleshores: llegirà la resolució al ple i obrirà un debat dels grups parlamentaris.
Aquesta serà l'estructura del ple sense candidat a la investidura
La sessió plenària arrencarà aquest dimecres a les 11 del matí amb un únic punt a l'ordre del dia: la resolució per la qual es comunica al ple la impossibilitat de proposar un candidat per ser investit president de la Generalitat. El president de la cambra, Josep Rull, llegirà el text. Seguidament, obrirà un torn perquè els grups parlamentaris es manifestin al respecte, i aquests intervindran en l'ordre de menor a major representació. D'aquesta manera, Aliança Catalana serà la primera a parlar des del faristol, i ho podrà fer durant dos minuts. Després, serà el torn de la CUP, que tindrà quatre minuts per manifestar el seu parer. La proporció del temps d'ambdues formacions, que formen part del grup mixt, respon a l'equivalència del nombre de diputats que tenen.
A partir d'aquí, tota la resta de grups parlamentaris disposaran de cinc minuts per pronunciar-se al respecte, amb aquest ordre: Comuns, Vox, el Partit Popular, Esquerra Republicana, Junts i el PSC. Es preveu que pugin al faristol els presidents dels grups parlamentaris i que el ple duri uns 45 minuts.
El Parlament habilita la primera quinzena d'agost per si calgués fer el ple d'investidura aquelles setmanes
Un dels acords que s'ha adoptat a la reunió de la Mesa d'aquest dimarts és que la primera quinzena d'agost sigui hàbil per si es produís algun ple d'investidura en aquest termini. Habitualment, la cambra atura l'activitat parlamentària de l'1 al 15 d'agost, però l'actual situació ha obert la possibilitat a poder fer alguna sessió en aquest període. Ara bé, serà a la propera reunió de l'òrgan quan s'acordarà com formalitzar aquest pas: deixar tot l'agost com a hàbil o bé que sigui la Diputació Permanent (que és la que opera quan hi ha un període no lectiu o inhàbil) la que convoqui el ple d'investidura, que es pot convocar amb 48 hores d'antelació.
D'altra banda, també s'ha abordat el presumpte sobresou que durant dos anys hauria estat cobrant Ignacio Garriga del fons del seu grup parlamentari i que ell va justificar com a "serveis de despatx". La setmana passada, Garriga apuntava que havien entregat un informe al Parlament explicant que "no existeix cap irregularitat en els comptes del grup parlamentari" i que "no hi ha 40.000 euros en despeses personals". Amb tot, des de la cambra es veuen insuficients les explicacions i el secretari general ha demanat més informació a Vox.
Canvis a l'estructura de direcció dels grups parlamentaris
La Mesa Ampliada, que s'ha reunit per primera vegada aquest dimarts, ha acordat algunes modificacions en l'estructura de direcció dels grups parlamentaris. Aquests es van constituir fins al passat dijous: n'hi ha sis (PSC, Junts, ERC, PP, Vox i Comuns) i el grup mixt (CUP i Aliança Catalana). La legislatura passada, els grups parlamentaris amb més de 30 escons -és a dir, PSC, ERC i Junts- tenien un president, un portaveu, un portaveu adjunts i cinc portaveus test. En el cas de Vox, la CUP, Comuns i Ciutadans (de 5 a 13 butaques), disposaven d'un president, un portaveu i un portaveu adjunt; mentre que el PP (en la categoria d'un a quatre parlamentaris) només tenia un portaveu.
Aquest esquema, però, canvia lleugerament: pel que fa als grups de més de 30 diputats (PSC i Junts), passen a disposar d'un president, un portaveu, dos portaveus adjunts i sis membres més de direcció. En aquesta línia, es canvia la nomenclatura de portaveu test a membre de direcció. Sobre els grups de 16 a 30 escons (ERC), tenen un president, un portaveu, dos portaveus adjunts i tres membres de direcció. I la resta es queda amb un president, un portaveu i un portaveu adjunt. Això suposa, en total, passar dels 37 diputats que tenien un rang superior dins les files del seu grup parlamentari l'anterior legislatura als 39 actuals. Des del punt de vista retributiu, aquest increment implica un augment de 38.354 euros en la despesa anual del règim econòmic que perceben aquests parlamentaris amb més pes en el comandament del grup.