El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei que modifica l’article 35 de la llei d’estrangeria per automatitzar a partir d’ara el repartiment de menors estrangers no acompanyats a les diverses comunitats autònomes cada cop que n’arribi un de nou a l’estat espanyol. Es tracta d’un acord entre Junts i el govern espanyol perquè es tingui en compte l’esforç que ha realitzat fins ara la Generalitat i la saturació que pateix Catalunya. La modificació estableix que qualsevol repartiment haurà de ser aprovat a partir d’ara de forma unànime a la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut, composta pel govern espanyol i per representants de cadascuna de les autonomies. Si no s’arriba a cap acord, s’han establert els següents criteris i amb les seves respectives ponderacions per fer els repartiments: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç anterior (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%).
Aquest dimarts, mentre se celebrava al palau de la Moncloa la roda de premsa per informar sobre l’acord entre socialistes i juntaires, han circulat en alguns mitjans dades sobre quants menors haurà d’absorbir cada comunitat amb els nous paràmetres, basant-se en les darreres informacions de les quals disposa el Ministeri d’Infància i Joventut sobre quants menors acull actualment cada autonomia. Són del 31 de desembre del 2023, segons confirmen a ElNacional.cat fonts d'aquest departament. Però el govern espanyol adverteix que aquestes dades estan desactualitzades i que, per tant, les xifres només poden ser orientatives. La reforma aprovada aquest dimarts estableix que totes les comunitats hauran d’enviar abans del dia 31 de març al govern espanyol certificats que acreditin el nombre exacte de menors que atenen actualment. De manera que aquestes fonts recorden que fins a aquella data les xifres sobre quants menors acollirà cada territori no podran ser definitives.
Segons les dades del ministeri de Joventut i Infància, Catalunya va tancar el 2023 acollint 5.149 menors no acompanyats. Madrid, en canvi, només n'acollia 1.584. Com que Catalunya és la comunitat que actualment fa un esforç més gran, li tocarà ser el territori que absorbeixi menys menors. Agafant les dades de 2023 d'aquest Ministeri, dels 4.400 que hi ha actualment a les Illes Canàries, se’n quedaria només 26. Madrid, en canvi, se’n quedaria 806 i Andalusia 796; dues comunitats molt poblades que, no obstant, han absorbit sempre menys menors que Catalunya. El País Valencià se’n quedaria 477, per davant de Galícia (326), Castella i Lleó (309), Castella-la Manxa (291), Múrcia (190), Cantàbria (170), Extremadura (169), Navarra (164), La Rioja (154), Astúries (151), Euskadi (87), l’Aragó (64), les Illes Balears (58) i Catalunya (26). Però el Ministeri de Política Territorial i el de Joventut i Infància insisteixen: són meres projeccions. Malgrat tot, l'entorn de la ministra Sira Rego assegura que les aproximacions de Junts (entre 20 i 30 per a Catalunya i més de 700 per a Madrid, segons un comunicat dels independentistes) són correctes.
Segons el govern espanyol, la distribució es farà efectiva un cop es convalidi el decret llei al Congrés dels Diputats (d'aquí a uns 30 dies) i anirà acompanyada d'una compensació econòmica per a les comunitats autònomes. L'executiu de Pedro Sánchez finançarà les places de cada territori que excedeixin la seva "capacitat ordinària" amb 100 milions d'euros a repartir entre els territoris.
Dos ocells d’un tret: repartiment urgent i reforma de la llei d’estrangeria
Amb el decret llei aprovat aquest dimarts, el govern espanyol mata dos ocells d’un tret. Per una banda, compleix amb el repartiment urgent de 4.400 menors que col·lapsen actualment els serveis socials de les Illes Canàries. I aconsegueix el suport de Junts per Catalunya a una reforma via decret de l’article 35 de la llei d’estrangeria, que garanteix un repartiment automatitzat de cara al futur. Els socialistes ja van intentar reformar aquesta norma el passat estiu però els independentistes ho van tombar al Congrés. Fonts del govern espanyol asseguren que tenen garantit el suport de tots els seus socis habituals a la cambra baixa.
Possible conflicte amb el PP
Per fer efectiu aquest repartiment, el govern espanyol necessitarà que el PP compleixi la llei i abans del dia 31 de març les diverses comunitats autònomes enviïn a la Moncloa certificats sobre quants menors acullen. Però Isabel Díaz Ayuso ja ha advertit que durà aquest acord PSOE-Junts als tribunals. I en l’acord entre el popular Carlos Mazón i Vox d’aquest dilluns per aprovar uns nous pressupostos valencians hi ha la promesa de no participar en nous repartiments de menors immigrants.
El govern espanyol no vol avançar-se i aquest dimarts el ministre Ángel Víctor Torres no ha respost a les preguntes sobre què passarà si el PP incompleix la llei. Ha emfatitzat que tenen l’obligació de complir-la i ha opinat que aquelles comunitats que no enviïn el certificat estaran demostrant que no estan tan congestionades com manifesten. Paral·lelament, fonts del Ministeri de Joventut i Infància expliquen que, en cas que el PP es negui a entregar aquestes dades el 31 de març, utilitzarà les dades que tenia registrades el desembre de 2023 sobre les seves comunitats per dissenyar el nou repartiment.