El conflicte entre la Junta de Castella i Lleó i el govern espanyol no fa res més que escalar i tot parteix d’un protocol antiavortista fantasma. No hi ha hagut encara cap comunicació oficial per part de l’executiu presidit per Alfonso Fernández Mañueco sobre quines serien les mesures exactes per combatre les interrupcions de l’embaràs de les dones. No obstant això, entre Madrid i Valladolid hi ha un encreuament de missatges constants: rodes de premsa, declaracions institucionals, cartes i requeriments.

Per entendre-ho, cal tenir en compte que tot aquest conflicte va començar a través d’unes declaracions del vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan Carcía-Gallardo, de Vox. Va afirmar que les dones castellanolleoneses que volguessin interrompre el seu embaràs haurien, a partir d’ara, d’escoltar el batec del cor del fetus abans de procedir amb l’avortament. El PP no va contradir en cap moment les declaracions del vicepresident ultradretà, cosa que va encendre les alarmes a La Moncloa.

Primer requeriment

El govern espanyol va enviar aquest diumenge al vespre un requeriment a la Junta de Castella i Lleó instant-la a abstenir-se d’aprovar o aplicar cap tipus de mesura que “vulneri l’actual normativa respecte la interrupció voluntària de l’embaràs”. I amenaçava d’utilitzar “tots els mecanismes de l’ordenament jurídic” si les coaccions a les dones que volen avortar es fan realitat. Cal tenir en compte que en aquell moment l’única cosa que podia estar sobre la taula eren les declaracions de García-Gallardo. 

Declaració institucional de Mañueco

Quina va ser la resposta de Castella i Lleó? Una declaració institucional del president de la Junta. Mañueco va fer marxa enrere —algunes informacions apunten que va corregir per pressions que hauria rebut de Génova— i va assegurar que no s’obligaria “a res” a les dones i els professionals de la salut de Castella i Lleó al voltant de l’avortament. Va admetre que escoltar el batec del fetus seria una coacció a les embarassades i va insistir que no es vulnerarien drets a la seva comunitat autònoma.

Segon requeriment de La Moncloa

El problema, però, és que Mañueco no va negar que el seu executiu es plantegi mesures al voltant de la interrupció voluntària de l’embaràs. De fet, va confirmar que s’implementarien canvis respecte aquesta qüestió al seu territori. I això és el que espanta al govern presidit per Pedro Sánchez. És per això que aquest dimarts s’ha enviat des de Madrid en direcció a Valladolid un requeriment d’incompetència a Castella i Lleó com a pas previ per recórrer al Tribunal Constitucional. És a dir, una maniobra per insistir a l’executiu de Mañueco que no té competències per tocar res relacionat amb els ventres de les dones i encendre els motors de la via judicial.

Carta de Mañueco al govern espanyol

El requeriment donava deu dies a Mañueco per respondre, però el president castellanolleonès s’ha afanyat i aquest mateix migdia ja ha respost al govern espanyol per carta. A la missiva s’assegura que “no hi haurà cap modificació en el protocol d’atenció a la interrupció de l’embaràs”. “Abandoni els esforços del govern en qüestions fictícies per poder-se centrar en la realitat i les seves competències”, afirma el text, que titlla tot aquest conflicte de “situació irreal” i “assumpte inexistent”.

 

 

Preparar un recurs pel Tribunal Constitucional

Tot i que Mañueco dona en aquesta carta per “aclarits” tots els dubtes relatius a la campanya antiavortista del seu govern, La Moncloa no considera aquesta missiva una resposta vàlida. “Cal una resposta oficial”, afirmen a aquest diari fonts del govern espanyol. Assumint que existeix la possibilitat que, un cop des de Valladolid es respongui al requeriment del govern espanyol de forma oficial, arribin males notícies des de la Junta, l’executiu de PSOE i Podemos ja esmola els seus ganivets.

Fonts de l’executiu espanyol afirmen que ja han fet els deures i que coneixen casos de jurisprudència per part del Tribunal Constitucional relatives a l’àmbit sanitari relacionades amb el País Basc, i que a La Moncloa es té experiència en presentar recursos davant del tribunal de garanties sobre aspectes relatius a l’invasió de competències a causa del Procés. Així doncs, el govern espanyol afirma que està preparat per presentar un recurs al Constitucional si considera que, efectivament, s’han envaït les competències de l’executiu central.