Nou endarreriment. L’Audiència de Barcelona ha ajornat la vista que tenia programada aquest dimecres per resoldre una qüestió de competència entre la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va processar una trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i empresaris per organitzar l’1-O, i la causa d’Exteriors, amb una desena d’investigats al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. La vista s’ha suspès per una urgència personal de la magistrada ponent de la secció 2a de l'Audiència Barcelona, i la nova vista s’ha programat per a l’1 de febrer de 2023. És a dir, els encausats de l’1-O es beneficiaran de les greus dilacions que arrossega aquesta causa, des que van ser processats l'abril de 2021. A més a més, la reforma del Codi Penal, que rebaixa el delicte de malversació d’1 a 4 anys de presó si no hi ha lucre personal, també entrarà en vigor l'any que ve i, per tant, la Fiscalia haurà de revisar el seu escrit d’acusació, que estava mig embastat.

La vista a la secció 2a de l’Audiència de Barcelona és impulsada per Aleix Villatoro, exsecretari d’Acció Exterior, que ha estat investigat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i, un cop processat, al jutjat d’instrucció 18 de la mateixa ciutat per haver aprovat partides de promoció de Catalunya a l’exterior. El seu advocat, Ramón Setó, afirma que són dues causes amb fets “de connexitat necessària” i que mantenir-les separades el perjudica, per això sol·licita que s’unifiquin. La titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va negar-los la unificació, i l'Audiència ho ha de resoldre ara. Paral·lelament, l’advocada Judit Gené, en nom d’Albert Royo, exdirector general del Diplocat, també va presentar un recurs en la causa del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, perquè també és investigat en dues causes. El recurs de Villatoro i de Royo s’han de resoldre en vistes diferents per part de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona. Es preveu que es faci el mateix 1 de febrer en vistes consecutives.

Fiscalia fixarà els acusats per malversació

En la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona hi ha 27 ex alts càrrecs de la Generalitat i empresaris processats per haver organitzat el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. D’aquest total, 19 són acusats de malversació de fons públics i, en alguns casos, també dels delictes de prevaricació i de falsedat documental. Hi són Villatoro i Royo, però també excàrrecs de Junts i ERC, com ara Antoni Molons, exsecretari de Comunicació del Govern, o Amadeu Altafaj, exdirector de la delegació de la Generalitat a la UE. En última instància, la magistrada va afegir com a processats Manuel Manonellas, delegat del Govern a Suïssa, i Ignasi Genovès, exdirector general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

No obstant això, la llista final d’acusats per malversació de fons i els altres delictes no se sabrà fins que la Fiscalia detalli a qui acusa per aquest delicte i pels altres. Una prova clara és que Natàlia Garriga era acusada de malversació al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i quan va assumir el càrrec de consellera de Cultura, el seu cas va pujar al TSJC. La instructora del TSJC, Maria Eugènia Alegret, va determinar que les obres fetes en la nau del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) no es podien imputar a Garriga perquè no van ser fetes només per l’1-O, i la Fiscalia, al final, no l’acusa per malversació i només serà jutjada per desobediència. Per contra, els diputats d’ERC, Josep Maria Jové i l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, seran jutjats per malversació de fons, prevaricació i revelació de secrets, a més de desobediència. Tots dos, segurament, seran els primers a beneficiar-se de la reforma del Codi Penal, impulsada pel PSOE, Podem i ERC, que en el cas de la reforma de la malversació entra en vigor 20 dies després de publicar-se al BOE.