El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat a bombo i platerets la creació d'una ajuda per a joves de 250 euros al mes per pagar el lloguer. A aquest "bo jove d'habitatge" hi podran accedir durant els pròxims dos anys aquelles persones d'entre 18 i 35 anys que tinguin uns ingressos anuals inferiors a 23.725 euros. Però, a vegades, no tot és el que sembla. Què diu la lletra petita? 

Només un 1% dels joves

Tot i que caldrà esperar a l'aprovació oficial d'aquesta mesura, de moment, Sánchez ha explicat que el primer requisit per tenir aquesta ajuda és cobrar menys de 23.725 euros. Malauradament, aquesta condició sí que la compleixen gairebé tots els joves. Dels 6 milions que hi ha Espanya, 5 milions cobren un salari inferior. I és aquí on comencen els problemes. L’Estat ja ha avisat que el màxim de persones que podran cobrar l’ajut són 50.000 i, per tant, si fem els càlculs, això suposa que només la podran rebre un 1% de joves.

Carles Palacio

Igualtat o equitat?

Per si la primera dada no fos prou, aquest bo només s'aplicarà si tens feina i a contractes d'arrendament amb un límit màxim d'uns 600 euros, un topall que fa impossible demanar l'ajuda si vius a ciutats amb molta pressió immobiliària com Barcelona, on és molt difícil trobar un pis per menys de 600 euros. A més, l'ajut mai podrà superar el 40% del cost del lloguer i els 250 euros seran la quantitat màxima.

D'altra banda, es tracta d'ajuda homogènia a tot el territori. Això vol dir que, per exemple, les condicions seran les mateixes per una persona que llogui un pis a Falset (al Priorat), on de mitjana costen 330 euros, que per una que ho faci a Barcelona. 

Un possible increment especulatiu

Alguns experts també avisen que en moltes ocasions aquestes mesures resulten contraproduents, com ha passat a França o va passar a Espanya quan José Luis Rodriguez Zapatero va impulsar una mesura similar. Aquestes ajudes podrien provocar un efecte inflació i augmentar del preu dels lloguers, ja que l'oferta al nostre territori és molt baixa.

ACN

Unes dades juvenils dramàtiques

La pandèmia ha fet que la taxa d'emancipació baixi tres punts en tan sols un any i ha agreujat el problema de l'accés dels joves a l'habitatge a Espanya, el país amb major taxa d'atur juvenil de l'OCDE. Però l'objectiu de beneficiaris de el bo jove anunciat per l'Executiu està molt lluny del volum d'ajudes que va repartir entre 2008 i 2011 la renda bàsica d'emancipació que va aprovar el Ministeri d'Habitatge durant l'últim Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero per pal·liar el impacte de l'anterior recessió i amb la que s'oferien 210 euros a el mes a joves d'entre 22 i 30 anys amb ingressos inferiors a 22.000 euros a l'any.

El problema és endèmic. Vivim en un Estat amb un atur juvenil de més del 40%, on només un 18% dels joves han pogut marxar de casa i amb una edat mitjana d’emancipació de 29 anys. És per això que calen canvis estructurals per una generació que viu indefinida en la precarietat.